(Palma de Mallorca, 1799 – )
Institució, creada per la Societat Mallorquina d’Amics del País. Del 1802 al 1850 depengué del consolat de mar i terra, i aquest darrer any se’n féu càrrec l’Institut Balear.
El 1914, a causa de la crisi de la navegació a vela, desaparegué. Del 1920 al 1924 fou substituïda per una escola estatal, i del 1926 al 1943, per una de privada.
El 1944 es creà una nova Escola de Nàutica, dependent de la de Barcelona, sostinguda per la Cambra Oficial de Comerç.
(Illes Balears, segle XIV)
Navegant i viatger. El 1342 comandà una expedició de conquesta, amb dues coques baionesques, a les illes Canàries.
Uns quants anys més tard emprengué un viatge a Tartària, probablement per terra; en tornar-ne fou requerit pels reis de Catalunya per acudir a la cort a fer-ne relació.
(Illes Balears, segle XIV)
Almirall. El rei Sanç I de Mallorca l’envià a Sardenya per reforçar-hi l’expedició de l’infant Alfons, fill de Jaume II el Just.
Arribà a Oristany el 25 d’octubre de 1323, amb tres galeres grosses i 700 homes d’armes, ballesters i remers, esquivant l’estol pisà que hostilitzava amb certa llibertat la costa sarda, per tal com la flota catalana tenia ordres de tancar completament l’accés a Càller, objectiu principal de les operacions.
(Cotlliure, Rosselló, 1691 – Perpinyà, 1791)
Organisme superior per als afers relacionats amb la marina, dependent del gran almirallat de França, instituït després de l’annexió del comtat de Rosselló a França, amb residència a Cotlliure.
Els antics organismes catalans, com el consolat de mar i les prohomenies, foren posats sota la seva autoritat. Confirmat per a la província del Rosselló el 1711, el 1787 fou traslladat a Perpinyà.
Fou abolit el 1791, amb la Revolució Francesa.
(València, 16 març 1775 – segle XIX)
Oficial de l’armada.
Publicà Observaciones sobre la pesca llamada de parejas de bou: utilidad y necesidad de su uso en el golfo de Valencia (1821), i deixà manuscrita una Historia de las cloacas de Valencia.
(Catalunya, segle XVI)
Marí. Fou un dels més distingits a la batalla de Lepant, contra la flota turca, el 1572.
(Newcastle upon Tyne, Anglaterra, 26 setembre 1748 – en mar, davant Maó, Menorca, 7 març 1810)
Almirall anglès titulat lord Collingwood.
El 1808, essent comandant general de l’esquadra anglesa de la Mediterrània, amb base a Maó, acceptà l’armistici que li proposà la Junta Suprema de Mallorca i mantingué el blocatge de l’esquadra francesa de Toló, assegurant així la independència de les Illes Balears durant la Guerra del Francès.
La casa on visqué, prop de Maó, es conserva convertida en hotel.
Veure> Francesc Siscar i Siscar, i Gabriel Siscar i Siscar (germans -mariner i matemàtic- valencians dels segles XVIII i XIX).
(Tortosa, Baix Ebre, segle XIV – Catalunya, segle XV)
Marí. Fou comanador de les galeres del papa Benet XIII.
(Maó, Menorca, 27 desembre 1748 – Manila, Filipines, 25 desembre 1813)
Marí i hidrògraf. Participà en els treballs hidrogràfics de Vicente Tofiño a Mallorca (1786-87) i en 1807-08 en féu les rectificacions relatives a les badies d’Alcúdia i de Pollença.
Fou capità de fragata de la Compañía de Comercio de Filipinas.
Dades dels Països Catalans 