Arxiu d'etiquetes: mariners/es

Marquet i Rubí, Ramon

(Barcelona, 1235 – 1302)

Vice-almirall de Catalunya. Mercader i armador, posà aviat la seva experiència al servei de la corona.

Prestà servei a Jaume I el Conqueridor en la croada (1269) a Terra Santa frustrada per un temporal; organitzà l’expedició de Pere II el Gran a Tunis i a Sicília (1282) i la proveí d’homes i material; diverses vegades féu el trasllat dels membres de la família reial entre Catalunya i Sicília. Amb un petit estol de 14 galeres socorregué Messina, el 1284,

A partir de la invasió dels croats de Felip III l’Ardit (1285), a més dels serveis d’organització i intendència, passà a tenir funcions de vice-almirall; juntament amb Berenguer Mallol, expert i acabalat navilier civil, fou encarregat de la defensa de la costa de Catalunya; ambdós auxiliaren a Roger de Lloria, desbarataren l’estol francès prop de les illes Formigues (juliol 1285), ajudaren l’almirall en la victòria del golf de Roses (setembre 1285) i participaren en la defensa del Coll de Panissars.

Aquesta col·laboració seguí en el regnat d’Alfons II el Liberal, que els encomanà l’aparellament de les expedicions militars contra Jaume II de Mallorca (1286) i a la conquesta de Menorca (1287), que romania en poder sarraí.

El 1293 comandà, amb Jaume Escrivà, les galeres que patrullaren a l’estret de Gibraltar contra els benimerins.

Marquet, Miquel / Bonanat

Eren germans i fills de Miquel Marquet.

Miquel Marquet  (Barcelona, segle XIV – abans 1356)  Mercader i armador. Probablement fou ell, i no pas el seu pare, l’enviat per Jaume II el Just com a ambaixador a Bugia, el 1316, i davant del rei d’Armènia, el 1319. Fou un dels capitans de l’estol amb què l’infant Alfons conquerí Sardenya, i pels seus serveis rebé la batllia de Càller (1334) i, entre altres, el lloc de Giba (1336), que li foren, però, disputats per l’expropietari, el comte de Donoratico.

Bonanat Marquet  (Catalunya, segle XIV – abans 1360)  Era senyor de la casa del Cros (Argentona). Inicià la branca dels Marquet del Cros. Fou el pare de Ramon i de Tomàs Marquet i Marc.

Marquet, Galceran

(Catalunya, vers 1366 – 1410/11)

Vicealmirall de Catalunya. Participà (1391) en un estol organitzat per combatre els corsaris de Sicília; l’any següent Joan I el Caçador el designà vicealmirall en una frustrada expedició de càstig contra els sards rebels. Amb el mateix càrrec prestà servei a l’armada de Martí I el Jove a Sicília.

Quan Martí I l’Humà el substituí per Guerau de Palou (1397), ambdós rivalitzaren pel càrrec i els seus partidaris s’enfrontaren violentament a Barcelona.

Tot i recuperar el càrrec el mateix any, fou empresonat pel rei, per tal d’aturar la lluita.

Els seus germans foren:

Miquel Marquet  (Catalunya, segle XIV – 1403)  i Jaume Marquet  (Barcelona, segle XIV – 1404)  Fou mestre de la seca de Barcelona des del 1390, mostassaf el 1394 i conseller cinquè el 1395. 

Marquet, Galceran

(Barcelona, segle XIV – abans 1360)

Vice-almirall de Catalunya i cronista. Participà amb l’almirall Pere de Montcada en la batalla del Salado (1340) col·laborant amb les tropes castellanes d’Alfons XI.

El 1343 intervingué en l’ocupació de Mallorca de Pere III el Cerimoniós.

Marquet, Bernat

(Barcelona, segle XIII – 1318)

Mercader i armador. El 1296 comandà, amb Romeu de Marimon, el petit estol barceloní que col·laborà en la conquesta de Múrcia per part de Jaume II el Just, i sembla que també fou present en la flota catalana que bloquejà l’estret de Gibraltar, mentre els castellans assetjaven Algesires, el 1309.

El 1313 era a Sicília amb l’almirall Bernat de Sarrià, nomenat almirall de Sicília, que l’envià com a missatger al rei Jaume II.

Ja a Barcelona, el 1314 hi enrolava tropes per compte del rei Frederic II de Sicília.

Fou el pare de:

  • Bernat Marquet  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Conseller tercer de Barcelona (1319-20). Prengué part en la conquesta de Sardenya. Fou el pare de Bernat i de Ramon Marquet i Bosquets.
  • Galceran Marquet  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Vice-almirall, que fou el pare de Galceran Marquet  (Catalunya, s XIV)  (àlias Albanell)  Noble
  • Ramon Marquet  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Militar. Participà en l’expedició de la Companyia Catalana a l’Orient.

Marquet -llinatge-

(Barcelona, segle XIII – segle XIV)

Llinatge de mercaders i mariners acabalats.

Participaren en el govern municipal de Barcelona i col·laboraren, amb diners i vaixells, en les empreses civils i militars dels monarques de la corona catalano-aragonesa.

Un dels primers membres fou Bernat Marquet  (Barcelona, segle XIII – 1257)  Navilier i mercader. Personatge destacat de l’oligarquia barcelonina, morí apedregat en un avalot menat per ciutadans importants, que Jaume I de Catalunya declarà innocents (1258).

Marimon i de Montoliu, Romeu de

(Barcelona, 1256 – Almeria ?, Andalusia, 1309)

Navilier i mercader. Ocupà càrrecs reials diverses vegades: el 1275 fou veguer de la ciutat i intervingué en la construcció de les muralles i de les drassanes.

Destacà en afers marítims: el 1288 a l’expedició al nord d’Àfrica, el 1296 contra l’esquadra castellana, i el 1309 a l’estret de Gibraltar.

Portà a terme diverses missions militars, diplomàtiques i comercials per a la casa reial.

Margarit, Bernat (I)

(Catalunya, segle XIV – 1366)

Noble. Serví a la guerra dels Dos Peres. Era marí.

El 1359 figurà entre els que repel·liren l’atac naval de Pere el Cruel contra Barcelona. Fou servidor de l’infant Joan, duc de Girona.

El seu fill fou Bernat (II).

Margarit, Berenguer de

(Catalunya, segle XII)

Marí i frare del Temple. El 1188 comandava les quaranta galeres trameses per Guillem II de Sicília en auxili de la plaça de Tir, on els croats eren assetjats pels turcs de Saladí.

Trencà el bloqueig naval que sofria la ciutat llençant una nau encesa sobre els vaixells enemics, molts dels quals resultaren cremats.

Introduït un fort auxili, els turcs hagueren d’alçar el setge.

Mallol, Berenguer

(Barcelona, segle XIII)

Navegant i mercader. Fou parent de Ramon Marquet i home de confiança de Pere II el Gran, el qual li va encomanar que dugués la reina Constança de Sicília i els infants Jaume, que seria el rei Jaume II, i el futur Frederic II de Sicília, així com la infanta Violant, a Sicília.

Tot i que era marí civil, acomplí les funcions d’almirall de la corona i es distingí en la defensa de Barcelona, quan aquesta ciutat fou atacada l’any 1285 per l’esquadra de Felip III de França.