(Manresa, Bages, segle XVI)
Metge. Al seu temps gaudí de gran prestigi.
(Manresa, Bages, segle XVI)
Metge. Al seu temps gaudí de gran prestigi.
(Manresa, Bages, 1825 – Terrassa, Vallès Occidental, 1873)
Pintor. Destacà també com a dibuixant.
(Manresa, Bages, 1828 – 1890)
Religiós del Cor de Maria. Destacà com a llatinista.
És autor d’una gramàtica llatina (1866) i d’una de castellana (1867), i d’altres dues obres: Gradus ad Parnasum i Tesoro del humanista.
Generes (Manresa, Bages, segle XVII – segle XVIII) Família de tallistes, iniciada per:
Joan Generes (Manresa, Bages, segle XVII – 1684) Tallista. És documentat des del 1620, any en què contractà el retaule de Sant Agustí (1621) i el de Sant Bartomeu (1629), ambdós per a la seu manresana. Fills seus foren Lluís Generes i:
(Manresa, Bages, segle XIV)
Cal·lígraf. Eclesiàstic, el 1334 inicià, per encàrrec de Jaume III de Mallorca, la transcripció dels Privilegis dels reis de Mallorca en un magnífic còdex miniat.
En una de les miniatures que li han estat atribuïdes és representat assegut davant un escriptori.
(Manresa, Bages, 4 juliol 1810 – Barcelona, 6 desembre 1886)
Òptic. Propietari d’un establiment d’òptica i d’aparells científics a Barcelona.
El 1878 importà els primers telèfons dels Països Catalans i els instal·là a l’Escola Industrial de Barcelona; el mateix any ja fabricà aparells propis.
(Manresa, Bages, segle XVI – segle XVII)
Argenter. És autor d’una creu d’argent, conservada al Museu de Vic.
Possiblement fou també l’autor de la creu del Vilar, de Castellbell (1599), prototip de les creus del segle XVII.
(Manresa, Bages, 1735 – Barcelona, 1808)
Notari. Autor de Compendium Artis Notoriae. Formularium diversorum contractium i Arte de notaria forense.
(Manresa, Bages, 1842 – Lleida, 11 novembre 1901)
Doctor en farmàcia. Catedràtic de la facultat de farmàcia de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1884).
S’especialitzà en anàlisis farmacològiques i bromatològiques.
(Manresa, Bages, 1839 – Barcelona, 23 desembre 1886)
Novel·lista i publicista. De jove fundà i dirigí “El Manresano”, periòdic conservador.
Conreà la novel·la històrica: El crit de l’ànima (1869), on criticà la Revolució de Setembre, i Les òrfenes de mare (1873); i la narració: La guerra (1877).
Col·laborà a diversos periòdics i publicà treballs jurídics.