(Manresa, Bages, segle XVI)
Metge. Al seu temps gaudí de gran prestigi.
Farigola, Bernat
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Manresa (nascuts a)
Cabanes i Prunés, Estanislau
(Manresa, Bages, 1825 – Terrassa, Vallès Occidental, 1873)
Pintor. Destacà també com a dibuixant.
Despoal, Romeu
(Manresa, Bages, segle XIV)
Cal·lígraf. Eclesiàstic, el 1334 inicià, per encàrrec de Jaume III de Mallorca, la transcripció dels Privilegis dels reis de Mallorca en un magnífic còdex miniat.
En una de les miniatures que li han estat atribuïdes és representat assegut davant un escriptori.
Dalmau i Faura, Francesc
(Manresa, Bages, 4 juliol 1810 – Barcelona, 6 desembre 1886)
Òptic. Propietari d’un establiment d’òptica i d’aparells científics a Barcelona.
El 1878 importà els primers telèfons dels Països Catalans i els instal·là a l’Escola Industrial de Barcelona; el mateix any ja fabricà aparells propis.
Cucurella, Lluís
(Manresa, Bages, segle XVI – segle XVII)
Argenter. És autor d’una creu d’argent, conservada al Museu de Vic.
Possiblement fou també l’autor de la creu del Vilar, de Castellbell (1599), prototip de les creus del segle XVII.
Cases i Gual, Antoni
(Manresa, Bages, 1735 – Barcelona, 1808)
Notari. Autor de Compendium Artis Notoriae. Formularium diversorum contractium i Arte de notaria forense.
Arola i Domènech, Francesc d’Assís
(Manresa, Bages, 1842 – Lleida, 11 novembre 1901)
Doctor en farmàcia. Catedràtic de la facultat de farmàcia de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1884).
S’especialitzà en anàlisis farmacològiques i bromatològiques.
Argullol i Serra, Josep d’
(Manresa, Bages, 1839 – Barcelona, 23 desembre 1886)
Novel·lista i publicista. De jove fundà i dirigí “El Manresano”, periòdic conservador.
Conreà la novel·la històrica: El crit de l’ànima (1869), on criticà la Revolució de Setembre, i Les òrfenes de mare (1873); i la narració: La guerra (1877).
Col·laborà a diversos periòdics i publicà treballs jurídics.
Abadal -gravadors-
(Catalunya, segle XVII – segle XIX)
Família de gravadors. S’han anat escampant per diverses poblacions catalanes (Manresa, Mataró, Igualada, Lleida, Barcelona). És remarcable la seva producció de xilografia popular vuitcentista.
Fou començada per Pere Abadal (Catalunya, segle XVII) Gravador d’auques. Documentat a Moià entre el 1657 i el 1686. Fou el fundador de la dinastia i el qui atenyé un nivell artístic més alt. Fou el pare de:
- Pere Josep Abadal (Catalunya, segle XVII) Gravador d’auques.
- Pau Abadal (Moià, Moianès, segle XVII – Manresa ?, Bages, segle XVIII) Gravador. S’establí a Manresa, on continuà treballant una nova branca d’aquesta família. Possiblement fou el pare de:
Andreu Abadal (Manresa, Bages, 1778 – ?, segle XIX) Gravador. Pare de:
Ignasi Abadal (Manresa, Bages, segle XVIII – 1813) Gravador. Fou el pare de:
Ignasi Abadal i Bohigas (Manresa, Bages, segle XVIII – 1851) Impressor. Succeí al seu pare a l’obrador familiar de Manresa, que ja en vida seva anà derivant cap a la impressió corrent l’antiga especialitat familiar de xilografia. Fou el pare de:
Josep Abadal i Soler (Manresa, Bages, segle XIX – 1889) Impressor. Representant i continuador de la família d’impressors i gravadors.
Gaspar i Serra, Josep
(Manresa, Bages, 1892 – Barcelona, 12 gener 1970)
Operador i director cinematogràfic.
Fou un dels capdavanters del documental, amb Festa de sardanes al Parc Güell (1907), Els successos de Barcelona (1909), La pesca a les costes barcelonines i Biografía y muerte de Joselito (1919).
Col·laborà en altres films com a director de fotografia i dirigí sainets.
Dades dels Països Catalans 