Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

Lacoma i Sans, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 1784 – Madrid, 1812)

Pintor. Estudià primer a Barcelona i després a Madrid (Academia de San Fernando).

Pintor de qualitat, practicà el gènere històrico-anecdòtic en quadres com Carles III posant en execució el projecte de poblar Sierra Morena, Retrat en grup de la familia del pintor, etc.

Tanmateix, la millor de les obres executades fou l’Autoretrat (1812); en aquesta obra es pot veure ja una ruptura amb la concepció rígidament neoclàssica, al mateix temps que aconsegueix de copsar millor la personalitat del retrat.

La Llave i Garcia, Joaquim de

Deixa un comentari

(Barcelona, 15 setembre 1853 – Madrid, 22 setembre 1915)

Militar. Pertanyia al cos d’enginyers. Lluità a Catalunya contra els carlins. Ascendí a coronel el 1904.

Col·laborà a nom nombre de revistes militars estrangeres.

Publicà algunes obres sobre fortificació i balística, i els treballs històrics El sitio de Barcelona en 1713-1714 i Apuntes sobre la última guerra de Cataluña.

Kucharski i González, Rosa Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 octubre 1929 – Madrid, 5 gener 2006)

Pianista. Inicià els seus estudis musicals essent encara ben petita. Als set anys donà el seu primer concert.

Ha actuat a nombrosos països europeus i ha participat als festivals Chopin de Valldemossa. Guanyà el Premi Pere Massaveu el 1951.

També ha efectuat diverses gravacions.

Juncà i Juscafresa, Josep

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, 17 juny 1888 – Madrid, 29 novembre 1972)

Instrumentista de contrabaix. Pertanyent a una vella família de músics de Banyoles.

Fou cofundador de la cobla Barcelona (1922).

Joaquim Serra compongué en honor seu la sardana En Cacaliu, de lluïment de contrabaix.

Havia donat a conèixer algunes sardanes.

Julió i Nonell, Montserrat

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 20 maig 1929 – Madrid, 26 gener 2017)

Actriu i directora teatral. Exiliada a Xile el 1939, retornà el 1956 i actuà amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (Pigmalió, L’anunciació de Maria).

El 1959 es traslladà a Xile i hi dirigí (1959-61) la Sociedad de Arte Dramático de Santiago.

De tornada a Barcelona, es va especialitzar en muntatges teatrals sobre l’obra de Joan Oliver: Alló que tal vegada s’esdevingué (1984) i El roig i el blau (1985).

Jordana i Morera, Ramon

2 Respostes

(Cervera, Segarra, 18 octubre 1839 – Madrid, 15 març 1900)

Enginyer forestal, germà de Josep.

Ocupà elevats càrrecs en l’administració de l’estat, entre d’altres el d’inspector a les Filipines. Col·laborà a la “Revista Forestal Económica y Agrícola” i a la “Revista de Montes”.

Publicà nombroses memòries sobre la producció dels monts públics a les Filipines entre els anys 1871 i 1875. És autor de Guía del viajero de Barcelona a Manila por el canal de Suez (1886), La immigración china en Filipinas (1888) i un Estudio forestal de la India inglesa (1891).

Janer i Graells, Florenci

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 maig 1831 – El Escorial, Madrid, 19 juliol 1877)

Historiador. Llicenciat en dret, ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris.

Membre de la Real Academia de la Historia i de l’Academia de San Fernando. Catedràtic a l’institut de segon ensenyament d’El Escorial. Director de “Seminario Popular” i de la Biblioteca de Autores Españoles.

És autor d’Examen de los sucesos… que motivaron el Compromiso de Caspe (1855), Condición social de los moriscos de España (1857), Descripció de la muntanya i santuari de Montserrat (1859, en vers), Tratados de España… desde 1842 a 1868 (1869) i Colección de noticias históricas para ayudar a escribir la historia militar del Principado de Cataluña durante la guerra de sucesión.

Isern i Batlló, Joan

Deixa un comentari

(Setcases, Ripollès, 25 setembre 1821 – Madrid, 23 gener 1866)

Botànic. Fou col·lector del Museo de Ciencias Naturales de Madrid (1851) i bibliotecari del Jardín Botánico.

El 1862 formà part de la comissió científica que anà a Amèrica per recollir exemplars de botànica i ciències naturals per als museus peninsulars.

És autor d’unes cartes sobre botànica que es publicaren el 1863 a “El Pabellón Médico” de Madrid.

Iglesias Ambrosio, Emiliano

4 Respostes

(Puenteáreas, Galícia, 28 juliol 1878 – Madrid, 3 octubre 1941)

Polític. El 1906 es traslladà a Barcelona i aviat es convertí en l’home de confiança de Alejandro Lerroux.

S’encarregà de la direcció d’“El Progreso” i de les tasques organitzatives del nou Partit Republicà Radical, constituït el 1908. Fou elegit regidor de Barcelona el 1909, poc abans que esclatessin els fets de la Setmana Tràgica.

Fou detingut el 31 de juliol, però no fou inclòs en el procés següent, en el qual pogué actuar com a advocat defensor d’alguns dels radicals implicats en els fets.

Fou diputat a corts (1910, 1920 i 1923), tornà a ser regidor (1917) i fou un dels signants del pacte de Sant Gervasi (1914) amb els republicans nacionalistes catalans.

Quan es proclamà la II República a Barcelona, intentà d’ocupar el govern civil, però fou, el mateix 14 d’abril, desplaçat per Lluís Companys.

De nou diputat a corts el 1931 i el 1933, encapçalà al congrés la minoria parlamentària radical.

Ibarra i Marín, Manuel

3 Respostes

(Saragossa, Aragó, 1709 – Cervera, Segarra, 22 gener 1757)

Impressor. Aprengué l’ofici a Madrid, a la impremta del seu oncle Marín. Cridat per la universitat de Cervera, es féu càrrec de la impremta, ajudat pel seu germà Joaquín, com a aprenent, del 1735 fins a la seva mort, llevat de 1749-54, que estigué a Madrid. Arrendà la impremta de Cervera a Josep Barber. A Madrid el substituí el seu germà Joaquín.

A la mort de Manuel, la impremta de Cervera fou continuada per la seva vídua, Maria Antònia Cous i Benedicto -que signava Mara Antonia Ibarra-, i, a la mort d’aquesta (1770), per la seva filla Antònia Ibarra i Cous, fins al 1788.

Les obres impreses per la família Ibarra són d’una notable dignitat. El primer llibre imprès per Manuel fou l’Heroica vida de D. Francisco de Queralt (1736), de Miquel Conill.

El seu germà fou Joaquín Ibarra y Marín  (Saragossa, Aragó, 1726 – Madrid, 1785)  Impressor. Ajudà al seu germà a la impremta de la Universitat de Cervera, fins al 1754 en què s’anà a Madrid a fer-se càrrec de l’altra impremta que tenia el seu germà, i hi establí una de les impremtes més importants del moment.