(València, 1843 – Madrid, 24 novembre 1900)
Pintor. Fill de l’arquitecte Sebastià Monleón i Estellés. Viatjà per Europa a fi de poder ampliar els seus estudis i, en tornar a Espanya, treballà amb Haes i Montesinos. Home de grans coneixements nàutics, fou restaurador del Museu Naval de Madrid.
Les seves obres, dedicades la majoria al mar i als homes, són plenes de romanticisme (Naufragi a la mar del Nord, Marina, Temporal, etc).
(Tavernes de la Valldigna, Safor, 31 gener 1927 – Madrid, 15 juliol 2016)
Escriptor i director de teatre. Guionista i adaptador al castellà d’obres de Brecht, crític de la revista “Triunfo”. Obtingué el premi Nacional de Periodisme de Teatre el 1960 i la medalla d’or a la millor crònica estrangera sobre el Festival de Cinema de Mannheim (Alemanya).
Fundà les revistes “Primer Acto” i “Nuestro Cine”, a les quals col·laborà, i dirigí la col·lecció d’obres teatrals “Taurus”.
Ha publicat molts textos sobre teatre, com El teatro de Max Aub (1971), Treinta años de teatro de la derecha (1971) o El teatro del 98 frente a la sociedad española (1975).
(Alcoi, Alcoià, 21 setembre 1847 – Leganés, Madrid, 10 agost 1894)
Militar. Fill de Remigi Moltó i Díaz Berrio. Serví a les Filipines (1860-66) i a Cuba (1869-70), d’on tornà amb el grau de comandant.
Fou notable la seva actuació a la tercera guerra carlina, greument ferit a Macheco, li fou concedida la creu de Sant Ferran de segona classe. Tornà a Cuba i el 1888 fou ascendit a coronel i, el 1891, a general de divisió.
(València, 1 octubre 1816 – Madrid, 5 desembre 1893)
Militar. Participà en la primera guerra carlina, amb els liberals, a Euskadi, a Aragó i al País Valencià. Capità de la guàrdia reial (1840), governador a Visayas (Filipines), mariscal i capità general a Granada, Burgos i Valladolid.
Ascendit a tinent general (1876), fou diputat per Alcoi, senador per Alacant (1878) i director general de la guàrdia civil.
Era germà d’Antoni i pare d’Anníbal Moltó i Izquierdo.
(Palma de Mallorca, 14 febrer 1830 – Madrid, 17 juny 1902)
Militar. Germà de Remigi. Lluità al Principat en la guerra dels Matiners contra els carlins i participà a la guerra d’Àfrica. El feriren a Anghera i li fou atorgada la creu de Sant Ferran de primera classe. Anà a Cuba l’any 1869, essent ja comandant i, al cap de tres anys, tornà a la Península.
Lluità en la tercera guerra carlina, i fou ferit al front del nord. Tingué càrrecs governatius a Cuba i a les Filipines i el 1893 fou ascendit a tinent general. Fou capità general de Castella la Vella, València (1896-1901) i Castella la Nova.
(Vinalesa, Horta, 24 octubre 1862 – Madrid, 7 març 1930)
Metge. Fou catedràtic a l’Havana, Granada, Saragossa, València i Madrid. La seva actuació pedagògica resultà molt eficaç. Assolí un gran prestigi, sobretot com a uròleg.
Col·laborà a bon nombre de revistes professionals. Les seves monografies sobre temes mèdics resulten molt notables per a l’època.
(Paniza, Aragó, 30 març 1900 – Madrid, 22 gener 1981)
Filòloga i lexicògrafa. Pertanyent al cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs.
Durant la seva estada a València participà activament en les tasques pedagògiques de la Institución Libre de Enseñanza, i fou molt important la seva acció a favor de la cultura durant la guerra civil.
La seva obra fonamental, a la qual dedicà pràcticament tota la vida, és el Diccionario de uso del español (1966-67), en dos volums.
(València, 20 febrer 1851 – Madrid, 21 gener 1915)
Metge i polític. Fou catedràtic a les universitats de Saragossa, Granada i València. Estudià a Alemanya les investigacions de Koch sobre la tuberculosis. Treballà activament a favor del sanatori de Portaceli per a tuberculosos.
Fou nomenat l’any 1893 rector de la Universitat de València, però dimití quatre anys després. Fou diputat per València.
Fundà també un periòdic titulat de primer “Porta-Coeli” i després “El Noticiero Valenciano”. Autor de diverses obres mèdiques.
(València, 1730 – Madrid, 1805)
Eclesiàstic. És autor de gran nombre d’obres de caràcter religiós.
(Alacant, 30 desembre 1905 – Madrid, 1953)
Escriptora. Era filla de Gabriel Miró i Ferrer.
Les seves poesies foren publicades al volum d’edició pòstuma titulat Poemas (1959). També escriví el prefaci a l’edició d’obres completes del seu pare.
