Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

Riambau, Francesc

Deixa un comentari

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1704 – Madrid, 1770)

Escripturista i poliglot. Estudià primeres lletres a França i després filosofia, dret i cànons. El 1732 professà a Madrid al convent dels agustins, on residí quasi sempre, llevat d’un curt temps que fou prior a Ciudad Rodrigo.

Pel seu coneixement del grec i d’altres idiomes, col·laborà activament, per bé que anònimament, amb l’historiador Enrique Flórez. El 1762 se li concedí el títol de mestre supernumerari.

L’any anterior edità una obra en llatí sobre la interpretació de la Sagrada Escriptura i és autor també d’altres obres escripturístiques que restaren manuscrites.

Reyes i Pròsper, Eduard

Deixa un comentari

(València, 24 gener 1860 – Madrid, 20 juny 1921)

Botànic. Es dedicà a l’estudi de la cristal·lografia i la microbiologia, i s’especialitzà en la fisiologia vegetal i la fitografia.

Fou director del Jardí Botànic de la Universitat de Madrid. Investigà la flora de la península Ibèrica.

És autor de Las carofitas i Las estepas de España y su vegetación.

Reus i Garcia, Josep

Deixa un comentari

(Alacant, 15 març 1816 – Madrid, 1883)

Periodista i polític. Col·laborà en el diccionari geogràfic de Pascual Madoz. Progressista, prengué part activa en la política del seu partit (1843-56) i fou diputat a corts.

Fou un dels fundadors de la “Revista de legislación y jurisprudencia” i publicà Manual de desamortización civil y eclesiástica (1856) i altres estudis jurídics. Fundà una editorial amb el seu nom, que s’ha especialitzat en obres de dret.

Reig i Rodríguez, Joaquim

3 Respostes

(València, 27 octubre 1896 – Madrid, 16 juny 1989)

Polític i empresari. Advocat (1916), pertangué (1919-25) al cos jurídic militar. Fou el més destacat col·laborador d’Ignasi Villalonga i Villalba, i pertangué a Unió Valencianista.

Fou un dels inspiradors (1918-24) de la línia ideològica de “La Correspondencia de Valencia”, òrgan virtual d’aquest partit, regidor de l’ajuntament de València (1931-33) i síndic; formà part de la comissió pro-estatut i de la minoria valencianista de la corporació municipal. Diputat a corts (1933-36) per Lliga Catalana, presidí el Centre d’Actuació Valencianista (1933) i la Unió Valencianista (1936).

Fundà i dirigí el setmanari “El Camí” (1932-34). Director del Centre de Cultura Valenciana (1932), escriví Concepte doctrinal del valencianisme (1932), les versions de narracions nòrdiques (Contes per a infants) i diverses conferències.

Com a financer, presidí empreses de construccions a Madrid i València i el Banc de València.

Reig i Fourquet, Manuel

Deixa un comentari

(València, 1830 – Madrid, 1901)

Polític. Residí habitualment a Madrid i es distingí per la seva activitat a favor de la restauració monàrquica (1874), després de la qual fou diputat en quatre legislatures i senador. Afiliat al partit conservador, seguí l’escissió silvelista.

Aconseguí del govern la construcció de la carretera Almansa-Cofrents i altres obres a la Vall de Cofrents i la Plana d’Utiel i estigué molt lligat als cacics d’aquelles comarques.

Ramos, Enric

Deixa un comentari

(Alacant, 1738 – Madrid, 1801)

Militar i escriptor. Després de servir uns quants anys a la Guàrdia Reial, prengué part en diverses accions militars, com a Alger (1775) i Gibraltar (1780).

Comandant d’un regiment francès (1794) en lluita contra la República francesa, ascendí a mariscal de camp.

Ramírez, Josep

Deixa un comentari

(Guadasséquies, Vall d’Albaida, segle XVIII – Madrid, 1781)

Frare de Montesa. Fou capellà d’honor del rei Carles III de Borbó.

És autor d’un Libro mayor de todas las rentas, derechos, responsiones y regalías de la orden de Montesa, que escriví essent superintendent del seu orde.

Ramires, Cristòfol

Deixa un comentari

(València, segle XVI – El Escorial, Madrid, 1577)

Miniaturista. Felip II el nomenà, el 1566, escriptor i il·luminador dels llibres de cor per al monestir de l’Escorial, amb l’obligació de residir en aquest monestir. En aquest càrrec realitzà algunes obres de qualitat remarcable.

Després de fracassar en les proves realitzades amb unes pells, s’establí novament a València (1568). Tornat a cridar pel rei (1572), fou comissionat per buscar pergamins a Catalunya i Aragó i, finalment, tornà a l’Escorial.

Quer i Martínez, Josep

1 Resposta

(Perpinyà, 26 gener 1695 – Madrid, 19 març 1764)

Botànic. Conreà les ciències naturals, especialment la botànica, i cursà alhora la carrera de cirurgia.

Viatjà per Itàlia, les costes d’Àfrica i la península Ibèrica, on recollí una gran quantitat de plantes, que després serviren per a la fundació del Jardí Botànic de Madrid, del qual fou el primer professor.

És autor de Flora española o historia de las plantas que se crían en España (Madrid, 1762-84), llibre on recull el material de la Flora matritense.

Mariner d’Alagó, Vicent

Deixa un comentari

(València, 18 febrer 1571 – Madrid, 1 maig 1642)

Humanista. Poeta en llatí i en grec, d’una gran habilitat i una gran prolixitat. Estudià a València, i fou bibliotecari de la biblioteca d’El Escorial.

La seva obra, pràcticament inèdita, consta de 34 volums. Una petita part fou publicada a Tournon, el 1633, amb el títol Opera omnia poetica et oratoria, que inclou, a més de molts panegírics circumstancials dedicats a reis i a altes personalitats -de qui, en va, esperà favors-, una elegant versió llatina en dístics elegíacs dels cants d’Amor d’Ausiàs Marc.

Traduí del grec al llatí, sovint en vers, Homer, Hesíode, Píndar, Sòfocles, Eurípides, Apol·loni de Rodes, Teòcrit, etc, i del grec al castellà quasi tota l’obra d’Aristòtil i Arrià.

Fou elogiat per Lope de Vega i, sobretot, per Quevedo, que fou el seu únic mecenes. Dels 350.000 versos llatins i grecs que deixà, n’han estat conservats més de 271.000. Deixà, també inèdita, una història de l’imperi peruà, en llatí.

Humanista desplaçat ja del seu temps, no aconseguí, ni de la cort ni de l’alta noblesa per a la qual escriví la seva obra original, cap càrrec substanciós, i morí, finalment, en la misèria.