Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

Miró i Ferrer, Gabriel

7 Respostes

(Alacant, 28 juliol 1879 – Madrid, 27 maig 1930)

Escriptor en castellà. Va estudiar dret a València i a Granada. Fou, de jove, lector assidu dels escriptors decadents europeus de la fi del segle XIX. Va viure ocupat en modestes tasques, primer a la diputació d’Alacant, després en una empresa editorial de Barcelona i, posteriorment, com a buròcrata en els ministeris de Madrid.

Aquestes dades biogràfiques, unides a una natural timidesa i retraïment, contribueixen a explicar alguns aspectes de la seva obra, la repetida evasió cap al paisatge natal, un cert lirisme contemplatiu i estàtic, trencat només per inesperats tocs tremendistes, i l’obstinada elecció de personatges abúlics i fracassats que passen per les seves novel·les, on la descripció sobrepassa a la narració, i l’ambient a l’acció.

Ni la qualitat de la seva obra ni l’aval d’Azorín, Palacio Valdés i Ricardo León foren suficients perquè fos acceptat a la Real Academia Española el 1927.

Col·laborà al “Diario de Barcelona” i “La Vanguardia”, alhora que elaborava l’obra narrativa.

Els seus principals llibres són Las cerezas del cementerio (1910), El abuelo del Rey (1912), Los pies y los zapatos de Enriqueta (1912), Figuras de la Pasión del Señor (1916), El libro de Sigüenza (1917), Humo dormido (1919), Nuestro padre San Daniel (1921), El obispo leproso (1926), Años y leguas (1928).

Amb Miró culmina i es depura la tendència impressionista de la prosa del modernisme.

Fou el pare de l’escriptora Clemència Miró i Maignon.

Miralles i Grancha, Albert

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 23 setembre 1940 – Madrid, 2 març 2004)

Escriptor i director escènic. Titulat per l’Institut del Teatre de Barcelona, pertangué a l’avantguarda del teatre independent al capdavant del grup Cátaro, que fundà el 1966 i amb el qual realitzà espectacles com Cátaro 67 i Cátaro-Colón (1968).

Entre altres guardons, obtingué el Premio Nacional Universitario (1962), el Guipúzcoa (1968) i el de la Real Academia (1975).

Mir i Noguera, Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 11 desembre 1841 – Madrid, 29 desembre 1912)

Escriptor i eclesiàstic. El 1857 ingressà als jesuïtes. Exiliat a França arran de la Revolució del 1868, des del 1871 residí a Madrid. Contribuí a l’edició de les cartes de sant Ignasi i de les obres de Ribadeneyra, la Palma i Nieremberg.

El 1886 fou rebut a la Real Academia Española. El mateix any els superiors el traslladaren a Saragossa, fet que, a la llarga, el portà a deixar la Companyia (1891) i a escriure Los jesuitas de puertas adentro (1891) i Historia interna documentada de la Compañía de Jesús (1813, 2 volums).

Destaquen, de les seves obres, La condesa de Bornos (1880), Bartolomé Leonardo de Argensola (1891), Historia de la Pasión (1893) i Santa Teresa de Jesús (1912).

Milego i Inglada, Sadurní

Deixa un comentari

(Alacant, 27 juliol 1850 – Godella, Horta, 9 maig 1929)

Pedagog. Estudià a Madrid dret i filosofia i lletres. El 1870 fou nomenat catedràtic de literatura de l’institut de Las Palmas i, posteriorment, de Toledo i de València. Col·laborà amb Giner de los Ríos, Salmerón i Azcárate a la creació de la Institución Libre de Enseñanza.

Col·laborador de l’almanac de “Lo Rat Penat” del 1880, dirigí les revistes “El Nuevo Ateneo” (Toledo, 1879-90) i “La Enseñanza Nacional” (València, 1904-08).

Entre les seves obres destaquen: Estudios, ensayos y disertaciones filósofico-literarias, Manual de Lengua Española, etc.

Fou el pare de Julio Milego Díaz (Toledo, Castella, 1884 – Madrid, 1981)  Escriptor. Publicà, entre altres obres, Emilio Castelar. Su vida y su obra (1906), El problema catalán. (¿Separatismo o regionalismo?) (1916) i El general Barrera (De Cataluña al 10 de agosto) (1936), aquestes dues últimes al servei d’una ideologia hostil a les reivindicacions catalanistes.

Merlo i Piquer, Ismael

Deixa un comentari

(València, 1 setembre 1918 – Madrid, 10 setembre 1984)

Actor. Membre d’una nissaga d’actors, debutà al teatre als 15 anys.

A partir dels anys 1940 alternà la seva dedicació al teatre (especialment amb obres de Mihura i Buero Vallejo), amb el cinema (La caza, 1965) i la televisió.

Mendoza-Caamaño de Sotomayor y de Caamaño, Antonio Domingo de

Deixa un comentari

(Castella, segle XVII – Madrid, vers 1713)

Noble. Lloctinent general de València (1701-05), el 1705, davant l’avançada de les forces austriacistes desembarcades a Dénia, es limità a esperar l’auxili de Madrid; en arribar aquestes a les portes de València, renuncià el càrrec.

La ciutat es rendí, així, sense cap resistència, el 16 de desembre de 1705. Deixat en llibertat, es retirà a Madrid.

Menárguez i Bonilla, Lluïsa

Deixa un comentari

(Alacant, 1889 – Madrid ?, segle XX)

Arpista. Estudià als conservatoris de Madrid, Berlín i París. Actuà amb bon èxit a Europa i Amèrica.

Féu diverses transcripcions per a arpa. Fou professora del conservatori de Madrid.

Melià i Sinisterra, Josep

Deixa un comentari

(València, 4 juny 1911 – Madrid, 21 febrer 1999)

Industrial. Fill de Josep Melià i Ballester. Durant la Segona Guerra Mundial ajudà molts fugitius dels països bel·ligerants a passar a l’exili, fet que el decidí a dedicar-se, acabada la guerra, a la indústria turística.

Inicià les activitats el 1947, i aviat l’agència de Viatges Melià es convertí en una de les més importants organitzacions turístiques del món, amb sucursals a Europa i a Amèrica i amb hotels de luxe als principals punts turístics.

Mayans y Enríquez de Navarra, Luis

Deixa un comentari

(Requena, Plana d’Utiel, 24 juliol 1805 – Madrid, 14 setembre 1880)

Polític moderat i advocat. Fou diputat a corts en diverses legislatures i ministre de gràcia i justícia als gabinets González Bravo i Narváez. Ocupà diversos càrrecs públics i fou el qui preparà el Concordat del 1851.

Retirat de la política activa d’ençà de l’any 1868, es reservà la investidura de diputat a corts.

Maura i Montaner, Bartomeu

5 Respostes

(Palma de Mallorca, 19 octubre 1844 – Madrid, 18 novembre 1926)

Gravador i pintor. Germà d’Antoni, Francesc, Gabriel i Miquel. Especialitzat en el gravat, dirigí, des del 1893, la fàbrica de Moneda y Timbre de Madrid.

Entre les nombroses distincions que rebé, cal esmentar la medalla d’Or a l’Exposició Universal de Viena (1873) i un primer premi a Filadelfia (1876). Fou distingit, encara, a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid.