Arxiu d'etiquetes: llocs antics

Cuirassa, la

Deixa un comentari

(Lleida, Segrià)

Barri de la ciutat, a llevant del carrer de Cavallers, antic call medieval, bastit damunt unes adoberies d’època romana (descobertes el 1949), de les quals prengué el nom (la indústria adobera, a la qual es podien dedicar els jueus lleidatans per privilegi reial del 1248, mantingué el seu prestigi fins al segle XVIII). Havia estat emmurallat.

Important al segle XIII, amb l’avalot del 1391 el call sofrí una gran disminució; el 1410 hi restaven només 28 famílies jueves. Després de l’expulsió dels jueus no convertits (1492), la població romangué reduïda a uns 12 focs.

Resta encara un grup de les antigues cases, algunes de les quals descobertes el 1949 en enderrocar el seminari vell, antic col·legi de la Companyia.

Creucoberta, coll de la

1 Resposta

(Barcelona, Barcelonès)

Antic coll del pla de Barcelona, desfigurat per la urbanització de la ciutat, al punt més baix de la línia que entre la serra de Collserola i Montjuïc separa els vessants de les planes deltaiques del Besòs i del Llobregat.

Prop seu s’hi bifurcaven els camins des de Barcelona vers Molins de Rei pel coll Blanc i vers Sant Boi de Llobregat per Santa Eulàlia de Provençana.

El 1344 la ciutat hi construí una creu de terme, la creu de Sant Antoni, que consta ja com a coberta al segle XV, fou refeta el 1573 amb un baldaquí renaixentista.

Al segle XV (i fins el 1715) hom hi instal·là les forques principals de la ciutat (la parròquia del Pi anava processionalment a cercar els cossos dels ajusticiats per tal d’enterrar-los), i entre els segles XVII i XIX hi hagué molins de vent.

El darrer terç del segle XVIII la carretera de la Creucoberta, esdevingué un dels passeigs preferits dels barcelonins.

El lloc fou fortificat pels napoleònics en 1808-13, i el 1821, durant l’epidèmia de la febre groga, hi fou alçat un campament de barraques (dit de la Constitució).

Enderrocada la creu a la fi del Trienni Constitucional (1823), el 1824 hi fou traslladada la del cementiri del Pi, la qual desaparegué definitivament vers el 1850.

A l’indret d’aquest coll el 1908 fou urbanitzada la plaça d’Espanya.

Creu d’en Cobertella, la

Deixa un comentari

(Roses, Alt Empordà)

Monument megalític, del tipus de sepulcre de corredor.

És el més gran dels coneguts a Catalunya; la llosa de coberta fa 5,75 per 4,15 metres.

Malgrat la seva importància, les troballes arqueològiques han estat molt escasses, perquè fou emprat com a cabana fins a època recent.

cossetans

2 Respostes

(Catalunya)

Poble ibèric pre-romà, que habitava al Camp de Tarragona i possiblement també el Penedès.

Tenia la capital a Cosse o Cesse, que alguns estudiosos han identificat amb la Tarraco romana.

Corneli, castell de

Deixa un comentari

(Tavertet, Osona)

Antic castell. Dominava la vall de Sau, situat probablement al límit amb el terme de Vilanova de Sau, al lloc dit actualment puig de la Força.

És esmentat ja el segle X.

Cordelles, Col·legi de

20 Respostes

(Barcelona, 1593 – 1812)

Institució d’ensenyament. Creada amb privilegi de l’emperador, amb el nom de Reial Col·legi de Santa Maria i Sant Jaume, pel jurista Miquel de Cordelles segons les disposicions testamentàries del seu oncle, el canonge de Barcelona Jaume de Cordelles, que n’havia redactat els estatuts.

Oferta la direcció als jesuïtes, esdevingué el centre d’estudis de les classes nobles i benestants de Catalunya, enfrontat sovint a l’estudi general; tingué càtedres d’història i geografia, llengua francesa, gramàtica i retòrica, filosofia moral, filosofia escolàstica i matemàtiques.

L’expulsió dels jesuïtes (1767) suposà l’inici de la decadència del col·legi, tancat definitivament durant la guerra del Francès, posteriorment fou enderrocat.

Aquest col·legi fou la seu de la Conferència Fisico-Matemàtica Experimental.

Conestable, fort del

1 Resposta

(Girona, Gironès)

Antiga fortificació en forma de quadrilàter irregular (165 m el costat més llarg i 85 el més curt) que dominava, juntament amb els forts de la Reina Anna (amb el qual era unit per un camí cobert) i de Caputxins, la ciutat.

Fou destruït definitivament el 1814 per les tropes franceses en llur retirada.

Coll de Balaguer, el

5 Respostes

(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)

Antic terme, pertanyent al terme general de Tivissa, centrat en el castell del Coll de Balaguer, les restes del qual són aturonades a 155 m alt, a llevant de l’antic traçat (fins al 1936) de la carretera de Barcelona a València, al sud de l’important coll de Balaguer.

És esmentat ja el 1201 en la donació de Pere I de Catalunya a l’orde de Sant Jordi d’Alfama (incorporat el 1399 al de Montesa); per tal de fer cara al nou perill de la pirateria, la ciutat de Tortosa obtingué el trasllat de la casa de l’orde al nou castell de Sant Jordi, vora la mar, dins els termes de la ciutat.

L’antic castell, molt reformat els segles XVII i XVIII, fou un dels punts on es fortificaren les tropes catalanes el 1640, al començament de la Guerra dels Segadors (batalla del Coll de Balaguer).

Durant la Guerra del Francès fou pres per les tropes napoleòniques del mariscal Suchet, el 1811, però el 1814 caigué a mans de les angleses de John Murray, el qual el féu destruir aquell mateix any.

Codinet, monestir de

Deixa un comentari

(les Valls d’Aguilar / la Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)

Antiga abadia benedictina (Sant Climent de Codinet), situada a l’esquerra del Segre, entre els antics termes de Noves de Segre i el Pla de Sant Tirs. Era lloc de refugi i hospitalitat, prop del camí de la Seu d’Urgell.

Hom n’ignora la fundació i la regla de la primitiva comunitat, esmentada el 803 sota l’abat Víntila; el 829 observava ja la regla de sant Benet. El 1001, a causa del relaxament a que havia arribat, el papa Silvestre II l’uní al monestir de Tresponts; a partir d’aleshores hom no té cap més notícia de la comunitat.

Les edificacions foren arrasades per una riuada del Segre.

La capella de Sant Pere de Codinet, a l’altra banda de la carretera moderna, en recorda el nom.

la Ciutat de Repòs i de Vacances

Ciutat de Repòs i de Vacances, la

7 Respostes

(Baix Llobregat, 1931 – 1936)

Projecte del GATCPAC per tal de bastir una ciutat d’esbargiment a la zona costanera de Viladecans, Gavà i Castelldefels. Tingué ressò internacional, i el congrés d’Atenes del CIRPAC (1934) incorporà els seus principis.

Preveia cinc zones: de banys, esports i cinema a l’aire lliure; d’habitatges mínims per a cap de setmana, amb espais per a càmping, pavellons escolars; de residència (hotels, cases de vacances, colònies escolars); de cures de repòs (hotels, sanatoris); de conreu, comuna a les anteriors.

La cooperativa formada per a realitzar el projecte era patrocinada per la Generalitat i nombroses entitats catalanes.

Les obres foren iniciades amb la dessecació dels aiguamolls i la prolongació de la Gran Via, però la guerra civil truncà el projecte.