(Catalunya)
Poble ibèric pre-romà, que habitava al Camp de Tarragona i possiblement també el Penedès.
Tenia la capital a Cosse o Cesse, que alguns estudiosos han identificat amb la Tarraco romana.
(Catalunya)
Poble ibèric pre-romà, que habitava al Camp de Tarragona i possiblement també el Penedès.
Tenia la capital a Cosse o Cesse, que alguns estudiosos han identificat amb la Tarraco romana.
Antic castell. Dominava la vall de Sau, situat probablement al límit amb el terme de Vilanova de Sau, al lloc dit actualment puig de la Força.
És esmentat ja el segle X.
(Barcelona, 1593 – 1812)
Institució d’ensenyament. Creada amb privilegi de l’emperador, amb el nom de Reial Col·legi de Santa Maria i Sant Jaume, pel jurista Miquel de Cordelles segons les disposicions testamentàries del seu oncle, el canonge de Barcelona Jaume de Cordelles, que n’havia redactat els estatuts.
Oferta la direcció als jesuïtes, esdevingué el centre d’estudis de les classes nobles i benestants de Catalunya, enfrontat sovint a l’estudi general; tingué càtedres d’història i geografia, llengua francesa, gramàtica i retòrica, filosofia moral, filosofia escolàstica i matemàtiques.
L’expulsió dels jesuïtes (1767) suposà l’inici de la decadència del col·legi, tancat definitivament durant la guerra del Francès, posteriorment fou enderrocat.
Aquest col·legi fou la seu de la Conferència Fisico-Matemàtica Experimental.
Antiga fortificació en forma de quadrilàter irregular (165 m el costat més llarg i 85 el més curt) que dominava, juntament amb els forts de la Reina Anna (amb el qual era unit per un camí cobert) i de Caputxins, la ciutat.
Fou destruït definitivament el 1814 per les tropes franceses en llur retirada.
(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Antic terme, pertanyent al terme general de Tivissa, centrat en el castell del Coll de Balaguer, les restes del qual són aturonades a 155 m alt, a llevant de l’antic traçat (fins al 1936) de la carretera de Barcelona a València, al sud de l’important coll de Balaguer.
És esmentat ja el 1201 en la donació de Pere I de Catalunya a l’orde de Sant Jordi d’Alfama (incorporat el 1399 al de Montesa); per tal de fer cara al nou perill de la pirateria, la ciutat de Tortosa obtingué el trasllat de la casa de l’orde al nou castell de Sant Jordi, vora la mar, dins els termes de la ciutat.
L’antic castell, molt reformat els segles XVII i XVIII, fou un dels punts on es fortificaren les tropes catalanes el 1640, al començament de la Guerra dels Segadors (batalla del Coll de Balaguer).
Durant la Guerra del Francès fou pres per les tropes napoleòniques del mariscal Suchet, el 1811, però el 1814 caigué a mans de les angleses de John Murray, el qual el féu destruir aquell mateix any.
(les Valls d’Aguilar / la Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)
Antiga abadia benedictina (Sant Climent de Codinet), situada a l’esquerra del Segre, entre els antics termes de Noves de Segre i el Pla de Sant Tirs. Era lloc de refugi i hospitalitat, prop del camí de la Seu d’Urgell.
Hom n’ignora la fundació i la regla de la primitiva comunitat, esmentada el 803 sota l’abat Víntila; el 829 observava ja la regla de sant Benet. El 1001, a causa del relaxament a que havia arribat, el papa Silvestre II l’uní al monestir de Tresponts; a partir d’aleshores hom no té cap més notícia de la comunitat.
Les edificacions foren arrasades per una riuada del Segre.
La capella de Sant Pere de Codinet, a l’altra banda de la carretera moderna, en recorda el nom.
(Baix Llobregat, 1931 – 1936)
Projecte del GATCPAC per tal de bastir una ciutat d’esbargiment a la zona costanera de Viladecans, Gavà i Castelldefels. Tingué ressò internacional, i el congrés d’Atenes del CIRPAC (1934) incorporà els seus principis.
Preveia cinc zones: de banys, esports i cinema a l’aire lliure; d’habitatges mínims per a cap de setmana, amb espais per a càmping, pavellons escolars; de residència (hotels, cases de vacances, colònies escolars); de cures de repòs (hotels, sanatoris); de conreu, comuna a les anteriors.
La cooperativa formada per a realitzar el projecte era patrocinada per la Generalitat i nombroses entitats catalanes.
Les obres foren iniciades amb la dessecació dels aiguamolls i la prolongació de la Gran Via, però la guerra civil truncà el projecte.
(Catalunya)
(o Cissis) Ciutat pre-romana del litoral, de situació incerta, el nom de la qual hom ha relacionat amb el de Cesse per les monedes amb inscripció ibèrica, citada per Polibi i per Tit Livi en relació amb la conquesta romana del territori de l’actual Catalunya durant la Segona Guerra Púnica.
L’any 218 aC, poc temps després del desembarcament dels romans a Empúries, Cneu Corneli Escipió hi derrotà les forces cartagineses manades per Hannó.
(Catalunya)
(llat: Cypsela) Antiga ciutat que, segons l’Ora marítima d’Avià, era a la costa nord.
No citada a cap altra font antiga, és de localització difícil; Schulten la situa a la Fenollera, entre l’Estartit i Pals. Potser podria ésser identificada amb la ciutat d’Ullastret.
Hom ha dubtat, però, de la seva existència.
(la Pobla de Cérvoles, Garrigues)
Antic castell, al vessant septentrional de la serra la Llena.
Després de la conquesta cristiana del terme de Siurana, del qual formava part, en fou senyor Guillem (II) de Cervera; amb tot, per tal com era deshabitat (només hi havia un grup d’eremites), fou donat el 1157 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Ramon de Vallbona per tal de fundar-hi un monestir.
El monestir de Poblet, però, aconseguí d’adquirir el lloc el 1163 i el convertí en granja; la nova comunitat s’establí primer a Santa Maria del Montsant i després a Vallbona, a la serra del Tallat.
Dins el terme fou fundat, a més, al començament del segle XIII, el nou nucli de la Pobla de Cérvoles; és anomenat també, per això, castell de la Pobla.