Antic terme, prop del nucli urbà, vers el Francolí.
El 1155 rebé carta de poblament, però ja havia estat absorbit per la jurisdicció del castell de Valls.
Antic terme, prop del nucli urbà, vers el Francolí.
El 1155 rebé carta de poblament, però ja havia estat absorbit per la jurisdicció del castell de Valls.
(Coll de Nargó / Organyà, Alt Urgell)
(o de l’Espí) Antic pont entre els dos municipis. D’un sol arc, sobre el Segre, al congost que limita els dos termes.
Ha estat dit, erròniament, que fou aquest el pont des d’on els carlins llençaren el comte d’Espanya després d’haver-li donat mort (1839).
Vil·la romana situada al poble de l’Espelt. Fundada probablement al segle II aC, perdurà fins al segle VI de la nostra era.
Extensament excavada (un 65% de la seva superfície) entre el 1982 i el 1988, se’n coneix un sector de les zones de treball i emmagatzematge (pars rustica), situades al nord del conjunt, on es conserven diversos dipòsits, conduccions i sitges, així com una part de l’àrea residencial (pars urbana), amb diverses habitacions dotades de mosaics i de decoracions pintades, una de les quals era caldejada pel sistema d’hipocaust.
L’estat de conservació és notable, amb murs que arriben fins als tres metres d’alçada.
Prop del jaciment es conserven les restes d’una petita resclosa d’època romana que segurament cal relacionar amb el sistema d’aprovisionament d’aigua de la vil·la.
Poblat ibèric, situat als vessants sud i oest de la serra de l’Espasa.
Força destruït pels treballs agrícoles, els materials recollits per Abdó Barceló i publicats per Lluïsa Vilaseca pertanyen als segles III-I aC i es conserven al Museu Municipal de Reus.
(o castell del Fitor, ant: Espareguera) Antic casal, situat en un enclavament, a l’est de la vila de Centelles; depèn de la parròquia d’Aiguafreda. Hi ha les restes d’un gran edifici quadrat d’època romànica.
Fou del llinatge Esparreguera (testimoniat el 1189), que es fusionà vers el 1260 amb el de Vilanova, procedent de Terrassola de la Plana (Seva). El 1290 passaren a ésser senyors de Savassona.
Sepulcre monumental romà, situat 5 km al nord de la ciutat, a la carretera de Barcelona, vora l’antiga Via Augusta.
Possiblement del segle I dC, per aixó no pot tenir relació amb els Escipions, que eren anteriors.
Consta de dos cossos aixecats sobre un sòcol, el primer decorat amb dues figures esculpides en pedra.
Antic castell de la vila d’Arties, situat a la confluència de la Garona i de la ribera de Valarties.
Fou construït pels hospitalers (1379). Tenia mur i contramur i torre de l’homenatge; la capella (actual església parroquial) era a la plaça d’armes.
Cova, a la riba dreta del Ser, en una elevació sobre el riu, on han estat trobats materials prehistòrics corresponents al paleolític superior i a la primera edat del ferro.
Fou una de les primeres coves paleolítiques estudiades a Catalunya (1908), i pertany al grup, dens, de poblament paleolític de Serinyà.
Santuari ibèric, situat en una zona de difícil accés del Montcabrer.
Té una doble entrada, davant de la qual s’ha documentat un gran nombre d’ofrenes (uns 50.000 fragments ceràmics), consistents essencialment en vaixella de diferents tipus, àmfores, amforetes votives en miniatura, envasos de perfum, rèpliques en ceràmica de banyes de bòvid, caps de Demèter de terracota i algunes monedes.
Fou freqüentat des del segle IV aC fins al canvi d’era, amb una especial intensitat en el període comprès entre el 125 i el 50 aC.
Antiga ciutat romana corresponent a l’actual. Fou municipi romà des de l’any 128.
Es conserven un mosaic i restes de fris de l’antiga basílica romano-cristiana del segle V.