Assentament neolític a l’aire lliure. El jaciment és situat al promontori de la Carroba, a la dreta de l’Ebre i prop del delta.
Els treballs d’excavació i la fotografia aèria han revelat l’existència d’un mur de tanca de pedra i, a l’interior del recinte delimitat per aquest, nou cabanes el·lipsoïdals d’uns 6 x 4 m, amb llars de foc situades a l’exterior.
És datat de la primera meitat del cinquè mil·lenni aC.
(Castellví de la Marca, Alt Penedès)
Masia i antic lloc, al sud del terme, a l’esquerra del torrent d’Estalella, afluent per l’esquerra del riu de Foix.
El 1255 el lloc, amb dues masies, fou donat per Pere d’Estalella al monestir de Santes Creus.
Jaciment arqueològic, situat en una recolzada del riu Ter.
S’hi distingeixen tres fases d’ocupació: la primera correspon a un poblament ibèric (segles III-II aC) del qual hom ha trobat restes de ceràmiques del tipus campanià, entre altres.
La segona correspon a l’alta edat mitjana (segles IX-XI) i consta de cases semiexcavades a la roca, d’una església pre-romànica voltada d’una necròpoli de tombes antropomorfes.
La tercera (segles XII-XIII) es constituïda per cases encerclades per un clos, situades al voltant d’una plaça central, per una església romànica i a l’entorn, per una necròpoli amb tombes de llosa.
Les excavacions, que foren empreses el 1977 foren dirigides per I. Ollich, i M.D. Buxó fou el cap dels treballs referents a la fase ibèrica.
Antic terme, prop del nucli urbà, vers el Francolí.
El 1155 rebé carta de poblament, però ja havia estat absorbit per la jurisdicció del castell de Valls.
(Coll de Nargó / Organyà, Alt Urgell)
(o de l’Espí) Antic pont entre els dos municipis. D’un sol arc, sobre el Segre, al congost que limita els dos termes.
Ha estat dit, erròniament, que fou aquest el pont des d’on els carlins llençaren el comte d’Espanya després d’haver-li donat mort (1839).
Vil·la romana situada al poble de l’Espelt. Fundada probablement al segle II aC, perdurà fins al segle VI de la nostra era.
Extensament excavada (un 65% de la seva superfície) entre el 1982 i el 1988, se’n coneix un sector de les zones de treball i emmagatzematge (pars rustica), situades al nord del conjunt, on es conserven diversos dipòsits, conduccions i sitges, així com una part de l’àrea residencial (pars urbana), amb diverses habitacions dotades de mosaics i de decoracions pintades, una de les quals era caldejada pel sistema d’hipocaust.
L’estat de conservació és notable, amb murs que arriben fins als tres metres d’alçada.
Prop del jaciment es conserven les restes d’una petita resclosa d’època romana que segurament cal relacionar amb el sistema d’aprovisionament d’aigua de la vil·la.
Poblat ibèric, situat als vessants sud i oest de la serra de l’Espasa.
Força destruït pels treballs agrícoles, els materials recollits per Abdó Barceló i publicats per Lluïsa Vilaseca pertanyen als segles III-I aC i es conserven al Museu Municipal de Reus.
(o castell del Fitor, ant: Espareguera) Antic casal, situat en un enclavament, a l’est de la vila de Centelles; depèn de la parròquia d’Aiguafreda. Hi ha les restes d’un gran edifici quadrat d’època romànica.
Fou del llinatge Esparreguera (testimoniat el 1189), que es fusionà vers el 1260 amb el de Vilanova, procedent de Terrassola de la Plana (Seva). El 1290 passaren a ésser senyors de Savassona.
Sepulcre monumental romà, situat 5 km al nord de la ciutat, a la carretera de Barcelona, vora l’antiga Via Augusta.
Possiblement del segle I dC, per aixó no pot tenir relació amb els Escipions, que eren anteriors.
Consta de dos cossos aixecats sobre un sòcol, el primer decorat amb dues figures esculpides en pedra.
Antic castell de la vila d’Arties, situat a la confluència de la Garona i de la ribera de Valarties.
Fou construït pels hospitalers (1379). Tenia mur i contramur i torre de l’homenatge; la capella (actual església parroquial) era a la plaça d’armes.
Dades dels Països Catalans 