(Catalunya, 1919)
Recopilació de costums jurídics del Principat. Publicats per l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya.
El primer volum és dedicat als Usos i costums del bon pagès (1919), i el segon, a Costums sobre termenals (1921).
(Madrid, 1896 – 1922)
Edició de documents relatius a les corts dels tres regnes i a les generals de tots tres estats, acordada per l’Academia de la Historia.
Només n’han estat publicats 25 volums, corresponents a les del Principat, des de les primeres disposicions constitucionals fins a la cort de Perpinyà–Barcelona de 1473-79.
Malgrat alguns defectes de criteri en la selecció dels texts, la quantitat de documentació aportada en fa una obra de consulta imprescindible.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Poema anònim català. Escrit en codolades, del qual resten els 684 primers versos.
El poema narra, per boca del protagonista, la recerca d’una dama que reuneix les belleses i les virtuts de la seva enamorada.
D’estil i estructura del lai francès, és escrit amb notes personals i elegància, i denota la influència dels poetes estilnovistes italians.
(Barcelona, 14 febrer 1493)
Compilació del dret general de Catalunya, aplegada i reelaborada successivament cap al final del segle XVI i a la primeria del segle XVIII.
La primera redacció fou acordada per les Corts de Barcelona del 1413 i encarregada a una comissió de juristes, els quals agruparen sistemàticament els capítols dels antics Usatges de Barcelona i les constitucions i altres fets de Corts, i els traduïren al català. L’obra, però, amb l’addició d’un nou volum que incloïa les Pragmàtiques, no fou publicada fins al regnat de Ferran II el Catòlic (1493).
La segona edició, fruit de les Corts presidides per Felip II, fou publicada en 1588-89 i comprenia un tercer volum on eren aplegades les disposicions que havien perdut vigència.
La tercera edició, acordada per les Corts de Barcelona del 1702, presidides per Felip V de Borbó, aparegué el 1704, poc abans de la guerra de Successió. Aquesta darrera edició ha continuat vigent en algunes matèries (dret privat, processal, etc) fins a la compilació del 1960.
(Barcelona, segle XIV – )
Compilació de disposicions de dret marítim i mercantil, d’autor anònim i privat, per les quals es regiren els Consolats de Mar dels Països Catalans, redactats sobre els costums marítims de la ciutat de Barcelona, i que constitueixen la culminació d’un procés jurídic que s’havia obert amb els Usatges (1056-68).
Entre els textos inclosos, n’hi ha de caràcter substantiu i de caràcter processal, i entre els primers, excel·leixen els Costumes de la mar (segle XIII).
Redactada en català, esdevingué el codi de la legislació marítima i comercial de la Mediterrània i aconseguí arreu un enorme prestigi, essent traduït, ja en el segle XVI, a la majoria de llengües europees.
(Catalunya, 21 juliol 1960)
Text legal ordenador del dret civil català vigent, preparat per una comissió compiladora i aprovat per llei de l’estat espanyol.
Consta d’un títol preliminar i quatre llibres (De la família, De les successions, Dels drets reals, De les obligacions i els contractes i la prescripció), dividits en títols, seccions, capítols i 344 articles.
Per la seva sistemàtica, més que una compilació és l’adaptació d’un apèndix al codi civil espanyol, especialment en matèries successòries i familiars, amb escassa atenció al dret consuetudinari. La seva interpretació s’ha de basar en la tradició jurídica catalana.
Promulgat oficialment en castellà, el Col·legi d’Advocats de Barcelona en publicà la versió catalana el 1963. La revisió d’aquesta compilació ha estat proposada per les conclusions del Segon Congrés Jurídic Català.
(Catalunya, 1894)
Manual de catalanisme escrit per Enric Prat de la Riba i Pere Muntanyola. Fou premiat al concurs convocat pel Centre Català de Sabadell (1894) i aprovat per la junta permanent de la Unió Catalanista.
Hom en féu un tiratge de 100.000 exemplars, i fou reimprès unes quantes vegades, entre d’altres a “Lectura Popular” (1918).
Escrit en forma de catecisme, dialogat, en un estil simple i directe, amb afirmacions taxatives, és un resum de fets històrics, teories i reivindicacions, essencialment nacionalista.
(Tortosa, Baix Ebre, 1557)
Obra de Cristòfor Despuig i Pinyol. Adreçada a Francesc de Montcada, marquès d’Aitona.
L’obra, desenvolupada en sis col·loquis o diàlegs en boca de dos cavallers catalans i un de valencià, és un exponent cabdal de l’època de decadència.
Pot ésser inclosa dins un corrent en voga durant el segle XVI i que té paral·lelisme amb obres castellanes, com les dels germans Juan i Alfonso de Valdés; és una apologia de la llengua caracteritzada per la seva defensa combativa i una exposició, des d’un punt de vista històric, dels moments importants de la història de Catalunya.
L’autor fa una detallada explicació històrica per refutar l’obra De rebus Hispaniae memorabilis de Lucio Marineo Siculo. La defensa que fa de la llengua catalana és escrita amb la mateixa intenció que l’obra de Joachim de Bellay intitulada Défense et illustration de la langue française, escrita l’any 1549.
És una de les obres més importants del segle XVI, i tenen un interès múltiple: històric, eclesiàstic, lingüístic, social i literari.
Cal remarcar l’esperit erasmista de l’obra.
(Barcelona, 1925 – 1939)
Sèrie de llibres iniciada per Editorial Barcino, amb uns dos-cents cinquanta títols publicats.
Comprèn un gran camp de matèries (llengua, literatura, història, ciència, geografia, dret, etc.). Són llibres breus, en forma de resum o d’introducció, dirigits a un públic molt ampli.
Impulsada per Pompeu Fabra, que hi publicà diversos llibres, la col·lecció s’ha dedicat especialment a promoure l’estudi de la llengua catalana.
(Catalunya, 1847 – 1910)
(CODOIN-ACA) Sèrie documental històrica. La seva publicació fou iniciada per Pròsper de Bofarull, continuada per Manuel de Bofarull el 1859 i acabada per Francesc de Bofarull, amb un total de 41 volums.
El 1958, Jesús Ernest Martínez i Ferrando inicià la publicació dels índexs (volum 42), i el 1971, Frederic Udina reprengué la sèrie amb l’edició del volum 43, dedicat als privilegis reials concedits a la ciutat de Barcelona, en doble edició en català i en castellà.
És un conjunt fonamental per a la història dels Països Catalans, especialment pel que fa referència als processos com els de Bernat de Cabrera, de Jaume III de Mallorca, del comte Jaume II d’Urgell, cartes de poblament, repartiments i censos (cens de Pere III de Catalunya), la unió de Catalunya i Aragó, el regnat de Pere III, el Compromís de Casp i la guerra contra Joan II.
Inclou també texts particulars, com la Historia de los condes de Urgel, de Dídac Monfar, i escrits de Pere Miquel Carbonell.
Dades dels Països Catalans 