(Vinaròs, Baix Maestrat, 24 novembre 1802 – Castelló de la Plana, 25 octubre 1876)
Polític liberal. Lluità contra els carlins, sobretot en el setge de Castelló de la Plana posat per Ramon Cabrera.
Fou comandant de la Milícia Nacional els anys 1832-40 i 1854 i participà en la revolució de 1868. Després fou alcalde de Castelló i diputat provincial.
(Vinaròs, Baix Maestrat, 18 octubre 1801 – Madrid, 17 gener 1873)
Escriptor i polític. De tendència liberal, prengué part a la primera guerra carlina amb el grau de comandant i fou elegit diputat diverses vegades. Ja de jove s’establí a Madrid, un obrí una impremta. Va ser deportat a les Illes Balears el 1840.
Va traduir E. Sue i va escriure ell mateix diverses novel·les fulletonesques: Maria, la hija de un jornalero (1845-46) i la seva continuació La marquesa de Bellaflor o el niño de la inclusa (1846-47), El tigre del Maestrazgo (1849), Pobres y ricos o la bruja de Madrid (1849).
També escriví drames com El primer crimen de Nerón (1830) i llibres didàctics: El panteón universal (1853-54), El palacio de los crímenes o el pueblo y sus opresores (1955), etc.
Edità una “Biblioteca Popular” on aparegueren obres a preus populars.
(Palma de Mallorca, 15 juny 1812 – 19 desembre 1813)
Diari liberal en castellà. Defensava la Constitució de Cadis. Deixà de sortir del 29 d’abril al 19 de maig de 1813; després reaparegué.
Malgrat la seva moderació, va ésser fortament combatut pel clergat i altres elements absolutistes, que perseguiren els redactors i fins i tot els subscriptors; els exemplars foren cremats, i la lectura prohibida sota pena d’excomunió major.
(Onda, Plana Baixa, 18 març 1815 – Madrid, 15 gener 1893)
Militar i polític liberal. Prengué part en la Primera Guerra Carlina, en la qual ascendí a capità, i en la Segona arribà a coronel i a general de brigada.
Contribuí a apaivagar la insurrecció d’Alcoi, i per la seva victòria sobre les forces carlines manades per Cucala fou ascendit a general de divisió (1875), i, més tard, per les seves campanyes el Principat, a tinent general.
Fou diputat i senador pel partit liberal.
(País Valencià, segle XVIII – València, 1817)
(dit el Vidrier) Polític liberal. Membre del grup liberal que organitzà la conspiració anomenada la Conspiració del Vidrier (1817).
Descoberta a València pel general Elío i fracassada la revolta, fou executat. El seu cap fou penjat a la porta de la Trinitat.
(Logronyo, Rioja, 1838 – Palma de Mallorca, 1873)
Arxiver de l’Arxiu Històric de Mallorca. Liberal moderat, es distingí pel seu article Los hombres funestos i, sobretot, per La clave sobre el pronunciamiento de la ciudad de Palma (1869).
En aquesta diatriba dels fets esdevinguts els dos primers dies d’octubre de 1868 acusa enèrgicament la Junta Provisional d’haver consentit els “excessos de la turba”.
(Estagell, Rosselló, 26 febrer 1786 – París, França, 2 octubre 1853)
Científic. Germà d’Esteve. D’idees polítiques liberals, participà en les revolucions de 1830 i 1848, i fou ministre de l’Interior i de la Marina a la Segona República. Professor de l’Escola Politècnica, director de l’Observatori de París i secretari perpetu de l’Acadèmia de Ciències.
Passà uns anys als Països Catalans (1806-09) realitzant treballs geodèssics. Féu notables investigacions d’astronomia, física, mecànica, òptica, electricitat, magnetisme, meteorologia i geografia i descobrí els fenòmens de la polarització cromàtica, de la imantació del ferro per un corrent elèctric i detectà el punt d’Aragó.
Publicà unes memòries i llibres de divulgació científica (Astronomie Populaire, 1846).
Fou el pare del pintor Alfred Aragó.
(València, 15 juliol 1791 – Granada, Andalusia, 30 agost 1857)
Militar. Prengué part en la guerra del Francès. Acusat de liberalisme, el 1823 fou expulsat de l’exèrcit. Rehabilitat el 1824, el 1843 fou nomenat membre d’una comissió encarregada de redactar la història de l’arma d’enginyeria.
Durant deu anys descobrí i catalogà diversos projectes de fortificacions i documents inèdits. El 1849 fou nomenat membre corresponent de l’Academia de la Historia.
Autor de l’Informe sobre la Comisión de Historia del Archivo de Simancas (1847-50).
Veure> Antoni Baiges i Miralles (home d’empresa i militar liberal català, 1796-1843).
(Calaf, Anoia, 18 març 1802 – Barcelona, 9 juliol 1837)
Polític i revolucionari. Liberal exaltat durant el Trienni Constitucional, el 1823 hagué d’exiliar-se a França, on derivà cap a posicions resoltament republicanes, i el 1832 publicà en francès, a Llemotges, les Bases d’une constitution politique ou principes fondamentaux d’un systhème républicain (reeditat a Barcelona, en castellà, el 1868).
De retorn a Barcelona, fou redactor d'”El Catalán” i es relacionà amb els primers nuclis republicans del Principat. El 1836 fou deportat a Canàries per la seva participació en les matances de la Ciutadella del gener d’aquell any.
El 4 de maig de 1837, en plena reacció moderada, encapçalà un cop de mà audaç d’una part de la milícia nacional, que reeixí a apoderar-se del centre de Barcelona, la diputació i la casa de la ciutat inclosos, amb finalitats no gaire clares; els insurrectes, però, foren ràpidament vençuts per l’exèrcit, i, sotmès a consell de guerra, fou afusellat.
Fou el pare de Cels Xaudaró i Rovira (Barcelona, 1832 – 1907) Enginyer. Dirigí diverses línies de ferrocarrils catalans. És autor d’alguns escrits tècnics.
Dades dels Països Catalans 