Arxiu d'etiquetes: juristes

Canyelles, Vidal de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIII – Osca, Aragó, 1252)

Eclesiàstic i jurista. S’educà a l’escola de la catedral de Barcelona i estudià a Bolonya, potser amb Ramon de Penyafort, de qui fou amic.

Fou paborde de la seu de Barcelona i bisbe d’Osca (1236-52) i un dels principals consellers de Jaume I, del qual era parent. Participà en la conquesta de València (1238) i formà part de la comissió encarregada del repartiment dels territoris conquerits.

Del 1239 al 1249 assistí a diversos concilis de la Tarraconense, i el 1244 consagrà l’església de Xàtiva. El 1250 prengué part a les Corts d’Alcanyís, on dictà la concòrdia entre Jaume I i el seu fill Alfons.

Fou el principal redactor del Fur de València i el compilador exclusiu del Codi d’Osca, promulgat el 1247. Autor d’una compilació de dret aragonès: Compilatio maior o In excelsis Dei thesauris.

Càncer, Jaume

2 Respostes

(Barbastre, Aragó, 1559 – Barcelona, 1631)

Jurista i advocat. El 1630 formà part de la junta de jurisconsults constituïda a requesta de la Generalitat i dels consellers de Barcelona per dictaminar, d’acord amb les Constitucions de Catalunya, sobre quines eren les obligacions dels catalans respecte als allotjaments de tropes, qüestió que posteriorment contribuí a provocar la guerra dels Segadors.

És autor de Variae resolutiones iuris Caesarii, Pontificii et municipalis principatus Cathaloniae (1594), obra bàsica per a l’estudi del dret català.

Cama i Cirés, Joan

Deixa un comentari

(Palamós, Baix Empordà, 1860 – Barcelona, 1938)

Jurista i magistrat. Fou un defensor constant del dret català.

Col·laborà a “El Semanario” de Palamós, a “El Eco Bisbalense”, i a “La Lucha” de Girona.

Publicà El contrato enfitéutico en Cataluña, conocido con los nombres de censo o establecimiento (1889).

Callís, Jaume

8 Respostes

(Vic, Osona, 1364/70 – Barcelona, 12 febrer 1434)

Jurista i advocat. Juntament amb Bonanat de Pere i Narcís de Santdionis fou encarregat de traduir al català els Usatges (1413).

Si bé era de família burgesa, fou nomenat pel rei Ferran I d’Antequera fiscal del reial consell i fou elegit diputat pel braç noble per a les Corts de Sant Cugat del Vallès (1419).

Fou un convençut teòric de l’autoritat monàrquica i del seu poder absolut, en la qual cosa es manifesta una marcada influència romanista. Tanmateix, hi oposà una sèrie d’objeccions derivades dels pretesos interessos generals del poble, que eren, en realitat, els de la burgesia urbana.

Entre les seves obres: Directorium pacis et treguae (1400), el comentari Super usaticos Cathaloniae (1401), Elucidarium Soni emissi (1406), que tracta del sometent, Viridarium militae (1407), De prerrogativa militari (1415), el petit tractat sobre dret constitucional i parlamentari Extravagatorium curiarum (1423) i el De moneta tractatus (1429).

Caldes, Ramon de -jurista-

1 Resposta

(Catalunya, segle XII – 1199)

Jurista i degà de la seu de Barcelona (1162-99).

Per encàrrec del rei Alfons I de Catalunya ordenà l’arxiu reial, n’escollí els documents vàlids per als drets de la corona i els féu copiar, entre el 1194 i el 1196, en el Liber feudorum maior.

El seu valer com a jurista es mostra tant pel pròleg, dedicat al rei, com per l’ordenació intel·ligent de les gairebé mil escriptures que aplegà.

Calderó i Vila, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1832 – 1908)

Jurista. Doctor en dret, representà el col·legi d’advocats de Vic en el primer congrés de jurisconsults catalans del 1881.

És autor de Lo nou còdic civil (1881), en el qual defensa el dret català. Inicià la publicació d’uns Apuntes para un diccionario de catalanismos, inacabats, i fundà i dirigí, a Vic, la revista “El Eco de la Montaña” (1862-68).

Calderó, Miquel de

Deixa un comentari

(Alella, Maresme, segle XVII – 1705)

Jurista i eclesiàstic. Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona i membre del consell reial. Regent de l’audiència, s’oposà (1695) a la inquisició per raons de jurisdicció; els inquisidors l’excomunicaren, però el Consell d’Aragó els castigà.

Quan tingueren lloc les corts del 1701 s’oposà als contrafurs de Felip V de Borbó i fou obligat a presentar-se a Madrid; però en tornà triomfant. Més tard, partidari del rei-arxiduc Carles III, fou nomenat primer inquisidor i regent honorari del Consell d’Aragó.

Finida la Guerra de Successió, els borbònics el destituïren i li confiscaren els béns.

Publicà Sacri regii criminalis concilii Cathaloniae decisiones, en tres volums (1686, 1687 i 1701).

Calbet, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV)

Jurista.

Escriví comentaris sobre les constitucions i usatges catalans, citats sovint pels comentaristes posteriors, recollits a Postillae super constitutionibus et usaticis (obra perduda), Commentaria super constitutionibus Petri II regis in curia Barchinonae i Glossar super variis usaticis.

Cadireta, Pere de -jurista-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – 1239)

Jurista i canonge de Vic (1226), probablement del llinatge moianès dels Cadireta (segles XII-XIV).

Fou diputat pel capítol de Vic per a tramitar des de Roma la deposició del bisbe Guillem de Tavertet, cosa que obtingué el 1233.

Cadafalch i Bagunyà, Joaquim

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 1815 – Barcelona, 16 octubre 1883)

Jurista. Partidari i defensor del dret foral català.

Milità en el partit moderat i fou membre de la Fundació Savigny i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, i president de l’Ateneu Català (1871) i de l’Ateneu Barcelonès (1878).

Publicà Prontuario de las acciones (1856), Necesidad de la libertad de testar (1859), ¿Conviene unificar la legislación de las diversas provincias de España sobre la sucesión hereditaria…? i Costumbres de Barcelona sobre las servidumbres de los predios urbanos y rústicos… (1882).