Arxiu d'etiquetes: jurisdiccions

Àneu, santuari d’

3 Respostes

(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)

Antic monestir benedictí de l’antic municipi d’Unarre, situat al centre de la vall d’Àneu, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, dins la parròquia d’Escalarre. Al seu voltant hi ha un caseriu anomenat Santa Maria d’Àneu.

És esmentat ja el 839 a l’acte de consagració de la catedral d’Urgell com a lloc de Santa Maria, abans de Santa Deodata, centre de les parròquies i aglutinador religiós de la vall d’Áneu, origen del deganat d’Àneu (després arxiprestat d’Àneu).

Sembla que als seus orígens fou un monestir visigòtic dedicat a Santa Deodata. Al final del segle X era dedicat a Sant Pere (Sant Pere d’Àneu). L’any 1064 el comte Artau I Miró de Pallars el cedí juntament amb els monestirs de Sant Pere del Burgal i de Sant Pere de les Maleses al comte Ramon V de Pallars Jussà; a canvi del monestir de Lavaix i d’altres béns.

S’extingí molt aviat com a monestir benedictí, el segle XII. Després pertangué als canonges agustins, però la comunitat abandonà l’antic monestir abans de les lleis desamortitzadores del segle XIX.

La seva església, primer de tres naus (d’un nau des del segle XVI), fou refeta al segle XI i dedicada a Santa Maria d’Àneu.

Procedeix d’aquesta església una rica decoració absidal conservada al Museu d’Art de Catalunya.

Actualment és un santuari dedicat a la Mare de Déu d’Àneu.

Amposta, castellania d’ (1317)

5 Respostes

(Catalunya, 1317)

Nom de l’antiga batllia de Miravet, pertanyent als templers, quan els béns d’aquest orde passaren a dependre dels hospitalers (1317) i aquesta batllia esdevingué “cambra” o dotació especial del castell d’Amposta (els dominis del qual a la corona catalano-aragonesa foren també designats amb aquest nom).

El nom de Castellania ha persistit, al costat del de Terra Alta, com a nom de la comarca de Gandesa.

Ambigans

Deixa un comentari

(Senan, Conca de Barberà)

Antic priorat de Sant Pere d’Ambigans, del monestir de Montserrat; sembla que era situat prop de Senan.

Alt Urgell, vescomtat de l’

2 Respostes

(Urgell, segle XI – 1126)

Era l’antic vescomtat d’Urgell, limitat a la part més antiga del comtat des de la creació del vescomtat del Baix Urgell (ben aviat anomenat d’Àger) pel comte Ermengol V d’Urgell el 1094, en intentar la reconquesta de Balaguer.

El 1126, el vescomte Pere I de Castellbó, que vinculà a la seva, per matrimoni, la casa vescomtal de Cerdanya, prengué el títol de vescomte de Castellbó, que dugueren des d’aleshores els seus successors.

Algerri, baronia d’

1 Resposta

(Catalunya, segle XVI – )

Títol senyorial, concedit el 1541 a Joan de Comallonga, senyor dels castells d’Algerri i de Boix, a la vegueria de Balaguer, i secretari i conseller de l’emperador Carles I de Catalunya.

Ha passat a la família dels Camps, que el rehabilitaren el 1931.

Alemany, baronia d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Antic feu del segle XIX. Confirmat pel pretendent tradicionalista Carles, duc de Madrid, a favor de Maria dels Dolors d’Alemany i de Bellet, filla del general Francesc d’Alemany i Gil de Bernabè.

Albi, baronia de l’

12 Respostes

(l’Albi, Garrigues)

Jurisdicció senyorial del terme, comprenia el castell i la vila. A mitjan segle XIV passà, per matrimoni, de la família Albi a la família Mur.

El baró Acard de Mur i de Cervelló fou capità general de Sardenya (1413); la seva filla i hereva Violant Lluïsa de Mur i de Cardona és casà amb Ponç de Perellós, i l’hereva d’aquest matrimoni, Elfa de Perellós, portà la baronia als Cardona en casar-se el 1444 amb Hug de Cardona-Anglesola i de Centelles, baró de Bellpuig.

Bé que a llur fill, Hug de Cardona-Anglesola i de Perellós, li fou confiscada la baronia de Bellpuig per Joan II el Sense Fe durant la guerra civil de 1462-71, la baronia de l’Albi fou mantinguda pels descendents d’Hug, que foren els Erill, els Cartellà, els Ardena-Sabastida, els Rocabruna i els Montoliu.

La baronia fou confirmada com a títol del regne el 1755.

Aimeric, marquesat d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol senyorial concedit el 1703 a Bernat d’Aimeric-Cruïlles de Santa Pau i d’Oluja, general d’artilleria i baró de Rajadell (1632-1707).

El títol passà, per aliances matrimonials, dels Aimeric als Pignatelli, marquesos de San Vicente, i darrerament als Jordán de Urríes, marquesos d’Ayerbe.

Aguilar, marquesat d’ -1653-

7 Respostes

(Catalunya, segle XVII – )

Títol senyorial, concedit per Lluís XIV de França el 1653 a Josep de Margarit i de Biure, tinent general dels seus exèrcits i governador general de Catalunya, baró consort d’Aguilar (de Bassella).

La família s’extingí amb la seva besnéta, muller de Pere Francesc de Bou, i el títol passà a aquesta família, establerta a França.

Agramunt, vegueria d’

5 Respostes

(Catalunya, segle XIV – 1716)

Demarcació senyorial. Comprenia la vall mitjana del Segre, entre el grau d’Oliana i l’estret de Salgar, vora Artesa de Segre, i un sector de la ribera del Sió, entre Hostafrancs i les Ventoses.

En un principi, Agramunt era només cap de sots-vegueria; el territori que després fou la vegueria formava part, al segle XIV, principalment, de les vegueries de Camarasa i de Cervera.

El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V de Borbó, i vigent fins al 1833, la vegueria d’Agramunt fou incorporada al corregiment de Cervera, dins el qual constituí l’alcaldia major d’Agramunt, una de les dues alcaldies en que aquest fou dividit.