(Palafrugell, Baix Empordà, 1867 – Roma, Itàlia, 1941)
Jesuïta. Ensenyà humanitats a Veruela (Aragó), fins que l’any 1914 s’incorporà a l’equip dedicat a l’edició documental de fonts jesuítiques (Monumenta historica Societatis Iesu), el qual dirigí (1920-22).
La seva aportació científica inclou la primera edició dels Ejercicios espirituales de sant Ignasi (Madrid 1919) i també l’edició crítica de les constitucions de la companyia (Roma 1934-38).
(Verdú, Urgell, 24 juny 1580 – Cartagena de Indias, Colòmbia, 8 setembre 1654)
Missioner jesuïta.
Proclamat apòstol de les Índies i canonitzat per Lleó XIII, el seu zel missioner el portà a Cartagena d’Índies, on s’ocupà dels esclaus negres i els presos.
Patró de Colòmbia, la seva festa se celebra el 9 de setembre.
(Os de Balaguer, Noguera, 16 juliol 1864 – Barcelona, 3 agost 1932)
Astrònom i jesuïta, Germà de Lluís.
Del 1888 al 1894 va estar a l’observatori de Manila, on fundà la secció magnètica i féu el pla magnètic de les Filipines.
Fundà (1904) l’Observatori de l’Ebre i el dirigí fins al 1920.
Escriví diverses obres sobre el magnetisme terrestre i solar.
(Tarragona, 22 desembre 1715 – Forli, Romanya, Itàlia, 18 març 1791)
Matemàtic i filòsof. Entrà als jesuïtes el 1732. Ensenyà filosofia al col·legi de Saragossa i a la Universitat de Cervera, i teologia a Girona.
El seu pensament entra de ple en l’escola eclesiàstica europea del seu temps, tendent a renovellar l’antiga filosofia amb la ciència moderna.
Ensenyà matemàtiques al Col·legi de Cordelles de Barcelona i al Colegio Imperial de Madrid, on fou també cosmògraf del Consejo de las Indias. Amb l’expulsió dels jesuïtes (1767) passà a Itàlia.
Com a filòsof, en resten les Iesuiticae philosophiae theses (Cervera, 1753); com a matemàtic, els dos volums de les seves Lecciones de matemática (Barcelona 1758-60), és a dir, de geometria i d’algèbra, apreses a França.
Les seves Theses foren judicades als Mémoires de Trévoux com un senyal de la renovació de la cultura a Espanya.
(Santpedor, Bages, 13 agost 1872 – Barcelona, 21 agost 1936)
Filòsof i historiador de la cultura. Entrà a la Companyia de Jesús el 1888, quan era estudiant del seminari de Vic. Residí a Barcelona des del 1905. Els anys 1905-16 l’interessaren sobretot els estudis d’apologètica i d’estètica.
Dirigí l’Acadèmia Catalana de la Congregació Mariana de Joves, donà un gran impuls al Foment de Pietat Catalana, impulsà la fundació de la Biblioteca i l’Institut Balmes i fou membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres (1921).
Entre les moltes obres que escriví hi ha: De institutione grammatica (1900), L’harmonia en l’art (1907), Poètica d’Aristòtil (1907), La religió natural (1907), Teoria de la revelació (1908), El fet de la revelació, La transcendència de la revelació (1908), El nostre estat social (1910), Apologètica de Balmes (1910), Acción de la mujer en la vida social (1911), Obras escogidas del Dr. Torras y Bages (1913-14), Sant Ignasi de Loiola, fundador de la companyia de Jesús (1922), Obras completas del Dr. D. Jaime Balmes (1925-27, en 33 volums), L’ànima de Santa Teresa de Jesús Infant (1929), Biblioteca dels Exercicis Espirituals (1930-36, en 11 volums), Balmes, la seva vida, el seu temps i les seves obres (1932, en 3 volums) i Josep Finestres. Estudis biogràfics (1932-34, en tres volums).
Morí víctima de la revolució els primers mesos de la guerra civil.
(València, 1529 – Sanaüja, Segarra, 22 setembre 1609)
Bisbe d’Urgell (1588-1609). Entrat a la Companyia de Jesús (1545), es doctorà en teologia a Alcalá de Henares i fou rector del col·legi de València. El 1570, tanmateix, professà a la cartoixa de Scala Dei.
Fou successivament prior de Portaceli (1574), d’Escaladei (1575 i 1584-86), on introduí una impremta, d’El Paular (1576), de la cartoixa de Nàpols (1579) i de la de Milà (1571-84). Fou visitador apostòlic per a la reforma de la congregació claustral benedictina (1587) i dels canonges regulars de sant Agustí a Catalunya-Aragó.
En recompensa Felip II el proposà per a bisbe d’Urgell a la primeria de 1587, però no prengué possessió fins al desembre de 1588 per trobar-se ocupat als treballs de reforma de l’orde benedictí.
Tingué a Josep de Calassanç com secretari del capítol urgellenc. Hagué d’ocupar-se de contenir la penetració d’hugonots per les fronteres de la seva diòcesi i fundà a la Seu d’Urgell un col·legi de la Companyia i un seminari.
Les seves obres Libro de oración (1577) i el Manual de consideraciones y exercicios espirituales (1575), tingueren una gran difusió i foren traduïdes al llatí, al francès, a l’alemany i a l’italià, i reeditades nombroses vegades.
Publicà en català Sermons dels diumenges i festes (1593-94).
(Mataró, Maresme, 1849 – Catalunya, segle XIX)
Jesuïta. Essent provincial, féu construir diversos col·legis de l’orde, com els de Barcelona, València, Tortosa i Gandia. Introduí millores i ampliacions als estudis de noviciat.
Atengué l’acabament de l’observatori de Manila i féu iniciar la construcció del de l’Ebre.
Impulsà la publicació de gran nombre d’obres de jesuïtes pertanyents a l’antiga província d’Aragó.
(Casserres, Berguedà, 1851 – Barcelona, 1888)
Pintor. Ingressà com a germà llec a la Companyia de Jesús.
Conreà la pintura religiosa. És autor de frescos per a alguns establiments del seu orde.
(Manresa, Bages, 16 maig 1722 – Ferrara, Itàlia, 1798)
Humanista, cosmògraf i matemàtic. Jesuïta, va ensenyar retòrica i filosofia a Girona, Bilbao i Barcelona, i es relacionà amb el cercle cerverí de Josep Finestres.
S’establí a Ferrara, arran de l’expulsió dels jesuïtes, i hi publicà Cosmografia fisico-storica e stato presente del mondo (Ferrara, 1785) i el primer volum d’una Bibliotheca mathematica (Ferrara, 1789), de la qual ja en tenia escrits cinc més.
També deixà manuscrit un Proyecto de historia natural y civil de Cataluña (1791).
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 15 abril 1890 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 8 desembre 1964)
Gramàtic i erudit. Membre de la Companyia de Jesús, fou secretari (1927-36) de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura de la Biblioteca Balmes, en l'”Anuari” de la qual publicà alguns articles sobre els pronoms relatius i les preposicions del català.
Recollí treballs seus a Consultes de llenguatge (1933), i publicà La reconstrucció del llenguatge literari català (1928).
Després del 1939 publicà a la revista “Manresa”, de la qual fou director, importants treballs d’erudició relacionats amb els exercicis espirituals de sant Ignasi, l’edició crítica dels quals aparegué pòstuma el 1969 dins la col·lecció “Monumenta Historica Societatis Jesu”.
Dades dels Països Catalans 