Arxiu d'etiquetes: industrials/es

Garriga i Llastanós, Josep

3 Respostes

(Vic, Osona, 1800 – Barcelona, 1877)

Comerciant. Fill de Josep Garriga i germà de Manuel, junt amb el quals crearen (1831) a Barcelona la societat Garriga Germans, especialment dedicada a tirs, a ports i a diligències.

Posteriorment, invertiren en la creació de la xarxa ferroviària espanyola, i a Lleida fundaren Garriga i Tremulla, per al comerç de teixits.

El 1852 es formà la societat Garriga Germans i Fills, de la qual, el 1862, es retiraren Josep i els seus fills Josep Garriga i Vergés (Barcelona, segle XIX) i Joan Garriga i Vergés (Barcelona, segle XIX – 19 novembre 1886), amb la qual cosa restà a les mans dels seus nebots Pere i Manuel Garriga i Nogués.

Gallart i Tressens, Artur

Deixa un comentari

(Barcelona, 1857 – 1916)

Escriptor i industrial. Pertanyia al partit republicà governamental. Fou regidor de Barcelona diverses vegades.

Col·laborà a diverses publicacions de Barcelona i de Vilanova i la Geltrú.

La seva producció poètica fou abundant. Guanyà alguns premis.

Fors i Vidal, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1889 – Arenys de Mar, Maresme, 14 maig 1956)

Polític. Des del 1917 fou regidor i del 1931 al 1936 alcalde de Canet de Mar.

Fabricant de teixits de punt en aquella vila del Maresme, promogué l’Escola de Teixits de Punt, patrocinada per la Mancomunitat de Catalunya, i n’ocupà el càrrec de president del patronat en 1921-39.

“…Catalunya es guardaria millor dels seus enemics tradicionals si, en el pla interior, presentés tothora un front unit.” (Josep Fors i Vidal)

Dirigí el Patronat Local de Cultura fins al 1939, impulsà la creació d’una biblioteca popular (1919) i de la plaça del mercat (1933).

El 1939 emigrà a Prada de Conflent, d’on tornà el 1956 i s’establí a Arenys de Mar.

Forrellad i Solà, Antoni

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 18 juliol 1912 – 5 desembre 1983)

Industrial. Doctor enginyer industrial per l’escola de Barcelona. Fou director de l’Escola Tèxtil i de l’Escola d’Arts i Oficis de Sabadell (1936-39).

L’any 1945 fundà amb Josep Salvador una empresa de fabricació i bobinatge de motors elèctrics i de la qual fou director fins al 1972. L’any 1962 fundà la societat Unitat Hermètica, que amb els anys es convertí en una de les primeres empreses mundials en la fabricació de compressors hermètics per a frigorífics.

Creà o impulsà moltes altres empreses i formà part del consell d’administració d’algunes de les més importants de Catalunya.

Simultàniament desenvolupa una gran activitat en la creació o la promoció d’entitats culturals, benèfiques, d’estudis industrials o empresarials, etc, de caràcter i significació netament catalanes.

Forgas i Puig, Pere

Deixa un comentari

(Begur, Baix Empordà, segle XIX – Catalunya, segle XIX)

Polític. Industrial suro-taper, fou diputat a les corts per la Bisbal.

Participà activament en la revolució de setembre de 1868, i aquell mateix any fou nomenat governador civil de Girona.

Folch i Rusiñol, Albert

1 Resposta

(Barcelona, 14 abril 1922 – 12 novembre 1988)

Químic i industrial. Fill de Joaquim Folch i Girona. Enginyer tècnic químic, amplià els estudis als EUA i, més tard, es graduà com a professor mercantil.

Gran afeccionat a l’etnologia, desenvolupà una gran tasca com a promotor d’expedicions científiques arreu del món. Amb aquest objecte creà la Fundació Folch (1976) i col·laborà activament amb el Museu Etnològic de Barcelona al qual cedí part del material recollit.

El seu esforç en aquest camp de la cultura, reconegut per diverses institucions i organismes catalans i estrangers, li valgué la medalla d’or de l’ajuntament de Barcelona al Mèrit Científic i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, entre moltes altres condecoracions.

Fleta, Ignasi

Deixa un comentari

(Huesa del Común, Terol, Aragó, 1897 – Barcelona, 1977)

Constructor d’instruments musicals. Deixeble de Philippe Le Duc, s’establí a Barcelona el 1927.

Fabricà violins, violoncels i guitarres d’una extraordinària qualitat i construí instruments de corda segons models antics o interpretant representacions iconogràfiques.

Flaquer i Padrines, Marià

Deixa un comentari

(Torredembarra, Tarragonès, segle XIX – Barcelona, 1855/60)

Comerciant de colonials. Durant el Trienni Liberal participà en una junta administrativa de cabals públics.

Juntament amb els fundadors del Banc de Barcelona intentà d’aturar la crisi d’aquest banc el 1848 retirant-hi paper i posant-hi argent. Participà com a associat en nombroses empreses mercantils.

Els seus fills Eduard i Marià foren fabricants i participaren en diverses societats comercials.

Filatures de Fabra i Coats, Companyia Anònima

2 Respostes

(Barcelona, 1903 – novembre 2005)

Indústria tèxtil. Té l’origen en la fàbrica de fil per a cosir instal·lada el 1843 a Sant Andreu de Palomar per Ferran Puig, capdavantera de la indústria de fil de cotó. El 1860 formà companyia amb el seu gendre Camil Fabra i Fontanills.

La societat Camil Fabra i Companyia s’uní el 1884 amb Manuel Portabella i Companyia, i en sorgí Fabra i Portabella. El 1903 esdevingué Fabra i Coats per l’entrada de la firma anglesa J. And P. Coats Ltd., amb una participació en el capital del 68%.

Té fàbriques a Sant Andreu, Borgonyà (Osona), i magatzems a Sant Martí de Provençals, coneguts antigament com la fàbrica de La Xarxa.

Produeix fil per a cosir i labors i comercialitza cremalleres, agulles, botons, tisores i llanes.

El 1984 les vendes foren de 5.614 milions de pessetes, amb una plantilla de 1.275 persones.

Figueró i Jolis, Rafael

2 Respostes

(Barcelona, 1669 – 1751)

Impressor. Fill de Rafael Figueró.

Féu un viatge a l’estranger per conèixer noves tècniques i fundà una foneria de tipus. Els anys 1680-1700, junt amb el seu pare, imprimien un gran nombre de llibres, molts dels quals amb boixos i gravats, alguns, veritables obres d’art. El 1700 feren les Nenias reales i L’Harmonia del Parnàs per a l’Acadèmia Desconfiada, i el 1709 els famosos Anales de Feliu de la Penya.

El 1706 reberen el títol d’impressors reials de Carles III, i tingueren l’exclusiva de l’edició de les gasetes oficials, amb el títol de “Noticias Generales de Europa” (1701-14) i “Mercurio Veloz y Verídico de Noticias” (1706).

El 1714, durant el setge de Barcelona, una bomba incendià el taller, on s’imprimia el diari de la defensa.

Des del 1717 els ajudà llur fill Rafael Figueró  (Barcelona, segle XVIII)  Impressor. Ajudà a l’impremta familiar, la qual continuà, a la segona meitat del segle XVIII, amb la publicació de nombroses obres, goigs i altres publicacions.