(Inca, Mallorca, 1525 – Palma de Mallorca, 1587)
Jesuïta. Fou provincial de l’orde a Sardenya.
Assolí gran fama com a predicador.
Coch i Bordils, Bartomeu
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Inca (bio)
Caimari i Noguera, Andreu
(Inca, Mallorca, 1893 – Palma de Mallorca, 1978)
Escriptor. Canonge-arxipreste de la seu mallorquina. Participà als Jocs Florals.
És autor del poema In hoc signo vinces (1913), del drama La trobada de la Mare de Déu de Pollença i d’Edificant la ciutat. I. Amor (1935).
En prosa escriví, entre altres, un Himnario litúrgico (1944), així com l’anotació al Blanquerna en l’edició d’“Els Nostres Clàssics” (1954).
Andreu, Pere -varis-
Pere Andreu (Illes Balears, segle XVII, Nàpols, Itàlia, segle XVIII) Militar. Partidari de l’arxiduc Carles III, fou tinent coronel durant la guerra de Successió i hagué d’exiliar-se a Nàpols, on fou nomenat comte d’Andreu per l’emperador Carles.
Pere Andreu (Palma de Mallorca, 1802 – Inca, Mallorca, 1844) Advocat i pedagog. Alhora que estudiava lleis, fou professor de castellà a la càtedra creada per la diputació i així escriví una Gramática castellana (1823). Més important, però, fou la seva participació activa en la comissió de la Societat Econòmica d’Amics del País -a la qual havia ingressat el 1834- que promogué la substitució de la desapareguda Universitat Literària per la creació, el 1835, de l’Institut Balear.
Andreu, Clara
(Palma de Mallorca, 4 desembre 1596 – Inca, Mallorca, 24 juny 1628)
Religiosa. Residia al monestir de les Jerònimes d’Inca. Es féu famosa a l’illa per les penitències a què se sotmetia.
Fou obert un informe sobre aquesta qüestió un any abans de la seva mort.
Albertí -varis bio-
Arnau Albertí (Muro, Mallorca, 1480 – Patti, Sicília, Itàlia, segle XVI) Teòleg. Fou nomenat inquisidor de Mallorca (1517), d’on era canonge, i després de València (1527). Interessat per l’obra de Llull, escriví Repetitio nova sive commentaria rebricae de haeretecis (1534), on es posava de manifest la seva ortodòxia.
Guillem Albertí (Rosselló, segle XIV – ?, segle XIV) Cavaller. Es destacà a l’oposició a la regència de Felip de Mallorca, durant la minoritat del nebot d’aquest, Jaume III. Fou un dels capdavanters del partit que pretenia transferir la regència al comte Gastó de Foix. Figurà entre els nobles que s’empararen del petit rei. Quan les forces trameses per Jaume II el Just amb la missió de restablir la situació arribaren a Perpinyà, fugí al Principat, on fou decretada la seva persecució.
Jaume Albertí (Illes Balears, segle XIV – Palma de Mallorca ?, segle XV) Síndic de Palma. En 1411, amb Berenguer de Tagamanent i el jurista Arnau de Mur, formà la representació mallorquina que acudí al Parlament català de Tortosa per aconseguir, pels bons oficis d’aquest, la presència dels delegats de Mallorca a l’elecció del nou rei. Fracassats aquests propòsits, secundà els seus companys en la digníssima actitud que adoptaren.
Pere Joan Albertí (Illes Balears, segle XVI) Alt funcionari reial. Com a representant del lloctinent de Mallorca a l’època de les Germanies, concertà la pau, juntament amb Antoni Verí, entre els refugiats a Alcúdia i els agermanats (1521). El 1522 fou nomenat lloctinent de Mallorca.
Rafael Albertí (Inca, Mallorca, 1550 – Palma de Mallorca, 1627) Canonge de Palma de Mallorca. Ajudà especialment a l’establiment dels jesuïtes, als quals cedí la seva casa d’Inca com a centre missional. El bisbe reformador Vic i Manrique li confià la tasca de corregir i redactar un nou manual de ritus i sagraments per a la diòcesi de Mallorca (1601).
Malferit, Tomàs de
(Mallorca, vers 1440 – Inca, Mallorca, 1508)
Funcionari reial i jurista. Fill de Mateu de Malferit. Supervisor reial de l’exèrcit de Gonzalo Fernández de Córdoba a Itàlia (1495), i intervingué en els pactes de repartiment de Nàpols.
Signà a Blois el matrimoni per poders entre Ferran II el Catòlic i Germana de Foix (1505). El 1506 visità Nàpols amb els monarques. Morí essent vicecanceller de la corona catalano-aragonesa.
Malferit, Mateu de
(Inca, Mallorca, segle XV – Nàpols, Itàlia, vers 1460)
Jurista, diplomàtic i funcionari reial. Fou ambaixador d’Alfons IV de Catalunya al ducat de Milà i a la República de Siena.
Després de la conquesta de Nàpols (1442), en fou nomenat regent. Fou un dels caps de la facció oligàrquica de Palma de Mallorca.
De formació lul·liana, escriví el tractat De temporibus, en el qual lloava Ramon Llull.
Fou el pare de Tomàs de Malferit.
Llompart i Jaume, Gabriel
(Inca, Mallorca, 16 novembre 1862 – Palma de Mallorca, 9 desembre 1928)
Prelat. Era llicenciat en teologia i en dret canònic. Fou professor del seminari de Palma i canonge dels capítols d’Oriola i Mallorca.
Fou successivament bisbe de Tenerife (1918-22), de Girona (27 juny 1922 – 30 abril 1925) i de Mallorca i Eivissa (1925-28).
Dades dels Països Catalans 