(Illes Balears, 1813 – 1881)
Cirurgià. Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma i cirurgià de l’hospital de Palma.
Publicà dos tractats mèdics notables: Memoria práctica sobre la epidemia de viruela que reinó en Palma de Mallorca el año 1846 (1848) i Del origen de las cuarentenas, medidas sanitarias contra la peste y enfermedades populares contagiosas (1851).
Joan Gomis (Illes Balears, segle XVI) Notari públic de Palma de Mallorca. Fill de Pere Gomis. Escriví l’interessant relació o Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador, rei don Carlos, en la seva Ciutat de Mallorca… (1542).
Miquel Joan Gomis (València, segle XVI – després 1570) Poeta i notari. Presentà al certamen de Santa Caterina, de València (1532), unes estances, en català, única obra literària seva coneguda.
Pere Gomis (Illes Balears, segle XV – segle XVI) Poeta i notari. Pare de Joan Gomis. El 1511 guanyà el certamen poètic celebrat a València en honor de Santa Caterina de Siena.
Giner (Illes Balears, segle XVI) Pintor. Establert a València durant la segona meitat del segle XVI.
Damià Giner (Xàbia, Marina Alta, segle XVI – País Valencià, segle XVI) Frare observant. Fou ministre provincial de l’orde. És autor d’uns Comentarii Scoti in IV libros sententiarum in faciliorem, et clariorem methodum redacti (València, 1598).
Francesc Giner (Illes Balears, segle XVI) Escultor. Trobant-se a València el 1588, el beat Juan de Ribera li encarregà una imatge de Crist Mort per al monument de Setmana Santa del col·legi de Corpus Christi.
Gregori Giner (Alcoi, Alcoià, 1727 – Manila, Filipines, 1778) Religiós agustí. És autor d’un Flos sanctorum i de quatre volums de sermons en tagal. Promogué millores urbanes en diverses poblacions filipines.
Joan Giner (Catalunya, segle XVIII) Mestre i músic. Fou organista a Arbeca. És autor d’una Aritmètica.
Joaquim Giner (València, 1730 – 1755) Gravador. Autor de treballs notables.
Sebastià Giner (València, segle XVIII) Escriptor i jesuïta. Fou mestre de retòrica al Seminari de Nobles. És autor d’una obra dialèctica, publicada el 1741.
(Illes Balears, segle XIV)
Visionari. Seguidor i admirador d’Arnau de Vilanova.
Profetitzà que l’Anticrist vindria el 1360, que s’acabarien els sagraments i que l’Església, a causa de la duresa dels mals cristians, fóra formada només per jueus, sarraïns i infidels convertits.
L’opuscle fou recollit i cremat per la Inquisició (1376), per ordre de Nicolau Eimeric.
(Illes Balears, segle XV – 1533)
Religiós lul·lista. Canonge de la seu de Mallorca. Amb Isabel Sifre fundà el col·legi de la Criança, i fou catedràtic de doctrina lul·liana i després rector de l’Estudi General de Mallorca.
En contacte amb els cercles lul·lians de València i Barcelona, encarregà i finançà l’edició valenciana del Blanquerna, de Ramon Llull (1521).
Fou procurador especial de la causa de Beatriu de Pinós i ambaixador diverses vegades, per qüestions del capítol, davant el rei, i dels jurats, a Barcelona i València el 1520, als quals donà una informació detallada de la situació política en totes dues ciutats a l’inici de les guerres de les Germanies.
(Illes Balears ?, segle XIII – segle XIV)
Cavaller. Era un dels acompanyants distingits de l’infant Ferran de Mallorca quan aquest anà en expedició a la Morea (1315). Però l’octubre de 1315 era a Nicòsia, on signava el compromís matrimonial de l’infant amb Isabel d’Ibelin. Tornà prop de Ferran, el qual moriria l’any següent a la batalla de la Manolada.
Gaucelm es casà amb la vídua del senyor de Nivelet, un dels pocs barons francesos que havien fet causa comuna amb Ferran de Mallorca i que precisament per això, després de caure presoner, havia estat condemnat a mort i executat pels borgonyons vencedors.
(Illes Balears, segle XIV)
Filòsof lul·lista. conegut amb el nom de deixeble del mestre Ramon Llull. Clergué secular.
Compongué una Art memorativa, en català, divulgada a València el 1338 i que passà com una obra del mestre.
(Illes Balears, 1860 – 1919)
Enginyer d’obres del port. És autor del traçat del ferrocarril de Palma de Mallorca a Sóller.
Féu un projecte de reforma del port de Palma i un altre de l’eixample amb un pla topogràfic, projecte que no fou dut a terme pel fet que prevalgué el de Bernat Calvet i Girona.
(Illes Balears, 1126 – 1203)
Família almoràvit, que s’independitzà a les Illes durant la dominació almohade. Portava el nom de la filla del cap almoràvit Ali ibn Iusuf, Ganiya, el fill del qual, Mohammad, governà Mallorca des de 1126.
Mohammad aprofità la invasió almohade de la Península per a proclamar l’autonomia de les Illes, i establí relacions comercials amb Pisa (1149) i Gènova (1150).
Els seus successors continuaren la lluita contra els almohades a Mallorca i al nord d’Àfrica, fins a la caiguda de Mallorca durant el regnat d’Abd Allah ibn Ishaq ibn Ganïya (1187-1203). Yahyà ibn Ishäq ibn Ganiya continuà el seu fustigament dels almohades durant molts anys al nord d’Àfrica.
(Illes Balears, segle XVI – 1581)
Pintor. Autor d’una Epifanía (1577, col·lecció Torrella), una Adoració dels pastors (església de la Sang, a Palma) i d’altres obres a l’església de l’Ascensió, etc.
Conreà ja un estil renaixentista, però amb escassa qualitat artística.
Dades dels Països Catalans 