Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Roca -varis bio-

1 Resposta

Baltasar Joan Roca  (País Valencià, segle XVI – València, 1629)  Frare dominicà (1581). Tingué diversos càrrecs. És autor de sermons notables i d’altres escrits.

Jaume Roca  (Catalunya, segle XIII – Osca ?, Aragó, 1277/78)  Prelat. Fou canonge sagristà o sacrista del capítol de Lleida. El 1273 fou nomenat bisbe d’Osca. Es relacionà bastant amb Jaume I el Conqueridor.

Joan Roca  (Maó, Menorca, segle XVIII – 1820)  Escriptor. Deixà inèdits un Diccionari geogràfic de Menorca, un Diari de fets remarcables esdevinguts a Maó des de 1777, i una Relació d’un viatge a Itàlia.

Joan de Jesús Roca  (Sanaüja, Segarra, segle XVI – Barcelona, segle XVII)  Frare carmelità descalç. Professà el 1572. Gaudí de bon prestigi pel seu saber. Visqué al convent de Barcelona. Deixà manuscrit un tractat de teologia.

Joaquim Roca  (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1899)  Cantant. Tingué bon prestigi com a figura del teatre líric en català.

Simó Roca  (Illes Balears, segle XVII)  Gravador. Apareix documentat del 1646 al 1670, amb una producció bastant abundant. Li és atribuït el mapa de Mallorca de l’obra de l’historiador Vicenç Mut.

Vicent Roca  (País Valencià, segle XVI)  Historiador. És autor de la Historia en la cual se trata del origen y guerras que han tenido los turcos desde su comienzo hasta nuestros tiempos (1556).

Prat, Bernat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Vic, Osona, segle XV)

Historiador i notari. Escriví unes Noticias eclesiásticas de la diócesis de Vich, que restaren inèdites i guardades a l’arxiu de la seu de Vic.

Porter i Casanate, Joan Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Historiador. És autor de la crònica Guerras de Cataluña en tiempo de Felipe IV.

Pons -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Pons  (València, segle XVI – Llutxent, Vall d’Albaida, 1625)  Frare dominicà. Fou canonge lectoral de Tortosa des del 1595. Ocupà diversos càrrecs dintre el seu ordre. Escriví unes Maravillas del Santísimo Sacramento, editades el 1613.

Antoni Pons  (Maó, Menorca, 1717 – 1789)  Mecànic. És autor d’alguns escrits.

Antoni Pons  (Sogorb, Alt Palància, 1725 – 1792)  Pintor. Li fou encomanada la restauració i nova decoració de la biblioteca de l’Escorial. Destacà també pels seus estudis sobre antiguitats.

Arnau Pons  (Catalunya, segle XIII)  Frare mercenari. És autor de les obres De bono meditationies libellus, De meditatione mortis, Super illa verba Gen, XXIV i Egressus fuerat Isaac ad meditandum in agrum iclinata jam die.

Bernat Pons  (País Valencià, segle XVII)  Arquitecte. Treballà al temple dels Sants Joans, de València. Hi construí l’edicle que dóna al mercat.

Francesc Pons  (Figueres, Alt Empordà, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII)  Metge. Des del 1793 exercí a Barcelona. Era membre de la Societat de Medicina de París. És autor d’escrits professionals.

Jaume Pons  (Illes Balears, segle XV)  Mestre d’esgrima. És autor del primer tractat d’esgrima conegut, publicat a Perpinyà el 1474, als primers temps de la impremta.

Jeroni Pons  (Sóller, Mallorca, 1889 – en alta mar, 1954)  Escriptor i historiador. És autor de la novel·la de costums La llar dels avis (Sóller, 1921).

Joan Pons  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Jurista. Serví l’administració de Carles I. Fou auditor i jutge als territoris d’Itàlia, i per alguns temps actuà de governador de Nàpols. Era el pare de Lluís Ponç i d’Icard.

Pere Pons  (Cervera, Segarra, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Jurista. Feu comentaris dels Usatges.

Pere Pons  (Menorca, 1711 – 1792)  Historiador. Era metge. Fou jurat major de Maó el 1781. És autor d’unes Memorias para servir a la historia de Menorca, en quatre volums, que restaren inèdites.

Pere Joan Pons  (Illes Balears, segle XVI)  Escriptor. Autor de poesia en castellà.

Sebastià Pons  (Catalunya, segle XVI – França, 1618)  Frare dominicà. Visqué a França, on destacà pels seus debats apologètics durant els trasbalsos religiosos produïts per l’extensió del calvinisme.

Sebastià Pons  (Palma de Mallorca, 1613 – segle XVII)  Escriptor. Era mestre de gramàtica a l’Estudi General de Palma. Versificava en llatí i en castellà. Els seus poemes més ambiciosos són inspirats per les figures de santa Caterina de Siena i sant Ramon de Penyafort.

Sebastià Pons  (Illes Balears, segle XVIII)  Jurista. És autor d’alguns escrits de caràcter professional.

Simó Pons  (Corbera de les Cabanes, Rosselló, 1861 – Rosselló, segle XX)  Botànic. Fou un gran estudiós de la flora pirinenca. Cedí al Museu de Vienne un herbari important. Publicà la notable sèrie d’opuscles Herbarum rosarum.

Ponç, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1681 – 1761)

Eclesiàstic i historiador. Fou vicari general de Vic (1721-44).

Deixà manuscrits diversos treballs en llatí, com De origine ordinum religiosorum i una Historia del monasterio de San Cugat del Vallés en dos volums.

Ponç -varis bio-

Deixa un comentari

Ponç  (Catalunya Nord, segle X)  Abat de Cuixà (956-962). El 958 obtingué del rei Lotari un precepte reial de ratificació del patrimoni de l’abadia, patrimoni que ell augmentà gràcies a la protecció del comte Sunifred II de Cerdanya.

Ponç  (Lleida, segle XII – Catalunya ?, segle XIII)  Jurista. El 1213 ensenyava a la universitat de Bolonya. Se’n conserven comentaris a l’Arbor actionum de Bassiano.

Ponç  (Catalunya, segle XIII)  Paborde de Solsona. Fou present a la redacció del document del 3 de novembre de 1285, que es mantingué secret, en el qual el rei Pere II el Gran, poc abans de morir, disposava el retorn de Sicília, a l’església.

Joan Ponç  (País Valencià, segle XV)  Pintor. Assolí bona fama al seu temps.

Joan Ponç  (Palma de Mallorca, vers 1445 – Portugal, segle XV)  Trinitari. Estudià arts i teologia a València, on s’ordenà de sacerdot. Fou catedràtic de teologia a la ciutat de Mallorca. Ocupà càrrecs a Roma i el 1504 fou nomenat bisbe d’Elvas (Portugal). El 1499 escriví els estatuts de govern de la seva província.

Josep Ponç  (Barcelona, 1681 – 1761)  Eclesiàstic i historiador. Fou vicari general de Vic (1721-44). Deixà manuscrits diversos treballs en llatí, com De origine ordinum religiosorum i una Historia del monasterio de San Cugat del Vallés en dos volums.

Pere Ponç  Veure> Pere Pons  (eclesiàstic i escriptor català del segle XVI).

Pere Ponç  (Maó, Menorca, 1711 – 1792)  Metge. Estudià a València, on es doctorà. El 1781 era jurat major de Maó. Deixà inèdites unes Memorias para servir a la historia de Menorca.

Ramon Ponç  (Catalunya, segle XV)  Missioner. Durant la guerra contra Joan II, prengué partit per la Generalitat. Anà amb Colom a l’illa l’Espanyola el 1493 i va escriure una relació dels costums, la religió i els mites dels indis d’aquesta illa.

Pérez i Martínez, Llorenç

Deixa un comentari

(Muro, Mallorca, 1928 – Barcelona, 30 novembre 1992)

Historiador. Estudià al seminari de Mallorca i a la Universitat Gregoriana de Roma, on es doctorà en història eclesiàstica (1962), i es diplomà en arxivística (1953) a l’escola de paleografia i diplomàtica de l’Arxiu Vaticà. El 1965 es llicencià en filosofia i lletres a Madrid.

Exercí del 1954 al 1965 a l’arxiu diocesà de Mallorca, fou professor d’història i paleologia al seminari (1957-65) i dirigí la Biblioteca March de Palma. Col·laborà en “Estudios Lulianos”, “Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana”, “Analecta Sacra Tarraconensia” i altres revistes, on publicà nombrosos articles sobre història eclesiàstica de Mallorca, especialment sobre els manuscrits lul·lians esparsos a les biblioteques europees i sobre la Causa Pia Lul·liana.

Edità Las visitas pastorales de don Diego de Arnedo a la diócesis de Mallorca, 1562-1572 (1963-69), Las reliquias y relicarios de la catedral de Mallorca, de Josep Miralles i Shert (1961), i els anònims Anales judaicos de Mallorca (1974).

Ortodó, Joan Onofre

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVI)

Cronista. És citat pel pare Villanueva com a autor d’una relació de fets, extrets dels arxius locals i escrits el 1584.

Ortiz de la Vega *

Deixa un comentari

Pseudònim de l’escriptor i historiador menorquí Ferran Patxot i Ferrer (1812-59).

Oms -varis bio-

2 Respostes

Arnau d’Oms  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Participà a les sessions del Parlament català a l’interregne (1412-12), com a membre del Braç de Cavallers que aleshores existia a part del Militar.

Carles d’Oms  (Rosselló, segle XVI)  Cavaller. El 1529 era governador del castell de Perpinyà, davant el qual havia estat escapçat el seu avi Bernat. El mateix any fou nomenat governador del Rosselló i de la Cerdanya per l’emperador Carles V.

Joan Lluís d’Oms  (Catalunya, segle XVI)  Historiador. Autor d’estudis històrics sobre l’antiguitat clàssica, escrits en llatí.

Miquel d’Oms  (Rosselló, segle XVI)  Noble. Era fill tercer de Berenguer i d’Anna de Sentmenat. Fou un dels més destacats a la defensa del Rosselló, contra els francesos, a la campanya de 1543.

Pere Arnau d’Oms  (Catalunya Nord, segle XV – Illes Balears, segle XV)  Noble. El 1440 el seu parent Francesc d’Oms el cridà a la seva herència, per manca d’hereus més propers.

Pere Guillem d’Oms  (Rosselló, segle XIV)  Frare hospitaler. El 1356 representà el prior de Catalunya del seu orde a les Corts de Perpinyà reunides per Pere III.