Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Miralles -varis bio-

1 Resposta

Galceran de Miralles  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Serví Alfons II el Franc. Figurà entre els ostatges lliurats pel monarca arran de la seva entrevista amb Jaume II de Mallorca i Carles d’Anjou, entre la Jonquera i Panissars (1290).

Melcior Miralles  (València ?, abans 1419 – 1502)  Cronista i eclesiàstic. Mestre en arts i teologia; el 1435 fou nomenat capellà d’Alfons IV el Magnànim. És un dels autors del Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim, obra de gran interès històric.

Miquel Miralles  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Escriptor. Participà a diversos certàmens literaris. Fou anomenat gran trobador.

Rafael Miralles  (Catalunya, segle XVII)  Eclesiàstic. Fou canonge penitencier de Lleida. És autor d’una Relación sumaria de la vida de San Carlos Borromeo.

Mattinni, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI)

Religiós carmelità. Realitzà investigacions de caràcter històric referents al seu orde.

Macabich i Llobet, Isidor

4 Respostes

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 10 setembre 1883 – Barcelona, 21 març 1973)

Arqueòleg i historiador. Seguí la carrera eclesiàstica i fou l’organitzador i arxiver de l’Arxiu Històric d’Eivissa, adoptat i creat després oficialment per la diputació provincial (1938). Col·laborà en diversos diaris eivissencs.

Són molt coneguts els seus estudis sobre folklore, com Romancer tradicional eivissenc (1954) i Costumbrismo I-II (1960-66). Amb tot, la seva obra cabdal és la Historia de Ibiza (4 volums, 1966-67). Publicà també llibres de poemes, en català i en castellà.

Llord, Josep -escriptor-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XX)

Escriptor i historiador. És autor, entre altres obres, de Lliçó de la Història (Cap a un món nou) (1927), i Campanya montemolinista de Catalunya o Guerra dels Matiners (1926).

Llompart i Moragues, Gabriel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1927 – 5 octubre 2017)

Historiador i folklorista. Eclesiàstic teatí (1947), es llicencià en teologia i en història, especialista en arqueologia balear, iconografia i folklore religiós. Membre de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics.

Ha publicat nombrosos treballs, a la “Revista de Dialectología y Tradiciones Populares”, a “Analecta Sacra Tarraconensia” i a moltes altres revistes i llibres col·lectius.

És autor de Gaetano da Thiene (1969), La pintura medieval mallorquina (en 4 volums, 1977-80), de la sèrie Religiosidad popular, que recull diversos treballs, així com de molts escrits sobre temes de la seva especialitat.

Llobet i Mas-Navarro, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Erudit, historiador i poeta. Fou prior a Meià i abat de Gerri de la Sal.

És autor de diversos escrits sobre diferents matèries, i fou estimat com a poeta.

Lacarra y de Miguel, José María

Deixa un comentari

(Estella, Navarra, 24 maig 1907 – Saragossa, Aragó, 6 agost 1987)

Historiador. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1942). Especialista en història de Navarra i Aragó.

Entre la seva nombrosa bibliografia cal esmentar Documentos para el estudio de la reconquista y repoblación del valle del Ebro (1946-52) i la seva col·laboració a la Historia general de la humanidad, dirigida per Jaume Vicens i Vives (1960).

Tractà en molts dels seus treballs aspectes de la història de Catalunya. Des del 1945 publicà la revista “Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón”.

Hauf i Valls, Albert Guillem

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 8 gener 1938 – )

Filòleg i historiador de la literatura. Llicenciat en filologia per la Universitat de Barcelona, exercí la docència durant més de vint anys al departament d’Estudis Hispànics de la Universitat de Gal·les. Des del 1987 és catedràtic de filologia catalana a la Universitat de València.

Autor de nombrosos treballs sobre literatura medieval catalana, entre els quals destaca una edició de Tirant lo Blanc (1992), premi Serra d’Or de la Crítica 1991.

Membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i de l’Institut de Filologia Valenciana.

Guiu -varis bio-

2 Respostes

Francesc Guiu  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Eclesiàstic i escriptor. Fou rector de Sant Martí de Provençals (avui Barcelona) i autor d’un piadós Manual per a dirigir los malalts en ses malalties i en lo tremendo pas de la mort.

Joan Guiu  (Barcelona, segle XVII)  Cronista. Continuà les Rúbriques del Cerimonial d’Esteve Gilabert Bruniquer. Féu la part corresponent als anys 1618-40. Continuà encara l’obra Jeroni Brotons.

Josep Guiu  (Catalunya, segle XVIII)  Metge. Exercí a Lleida. És autor de diversos escrits de caràcter professional.

Pau Guiu  (Cardona, Bages, segle XVII – Catalunya, 1705)  Religiós mercenari. Publicà una Visita de malcontentos i poesies en castellà.

Garcia i Sanz, Arcadi

2 Respostes

(la Vall d’Uixó, Plana Baixa, 23 novembre 1926 – 30 juliol 1998)

Historiador. Fill d’Honori Garcia i Garcia. Es va formar a Vic i a Barcelona, on inicià la carrera de dret (1943-46); es llicencià a València el 1948, es doctorà a Barcelona (1983), i s’especialitzà en dret medieval.

D’entre les seves obres (algunes en col·laboració) destaquen Mudéjares y moriscos de Castellón (1952), Estudios sobre los orígenes del derecho marítimo hispano-mediterráneo (1969), Furs de València (6 volums, de 1970 a 1983), Comandas comerciales barcelonesas de la baja edad media (1973), Història de la marina catalana (1977), Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona (en dos volums, 1983) i Llibre del Consolat de Mar (tres volums, del 1981 al 1984).