Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Abdal·la -varis bio-

Deixa un comentari

Abdal·la ibn Ahmad Abdal·la ibn Hofs  (Dénia, Marina Alta, segle XIII – Xàtiva ?, Costera, 1248)  Metge i historiador. Residí generalment a Xàtiva.

Abdal·la ibn Càsim ibn Halaf al-Salmi  (Alzira, Ribera Alta, 1194 – ? , 1248)  Escriptor àrab. És autor d’obres biogràfiques i filosòfiques.

Abdal·la ibn Iaia  (Dènia, Marina Alta, segle XII – València, 1182)  Jurista àrab. Ensenyà filosofia a Xàtiva.

Abdal·la ibn Muhammad ibn Sufian al-Tudjibí  (Xàtiva, Costera, segle XII – ?, 1193)  Historiador àrab. Gaudí de gran prestigi al seu temps.

Abdal·la ibn Sulaiman ibn Haut Al·là  (Onda, Plana Baixa, 1154 – Granada, Andalusia, 1215)  Escriptor. Fou governador de diverses ciutats. Deixà sengles obres de caràcter bibliogràfic i històric.

Abdal·la Muhammad al-Mohaidi  (Palma de Mallorca, 1029 –  ?, 1095)  Historiador àrab. La seva obra més destacada fou una Galeria històrica d’andalusos il·lustres, que ell no pogué acabar i fou enllestida per un deixeble seu.

Abarca, Pedro

Deixa un comentari

(Jaca, Aragó, 1619 – València, 1693)

Historiador i teòleg jesuïta. Professor de teologia a Salamanca. Escriví alguns tractats teològics i estudis històrics.

Són notables una història de Sant Joan de la Penya i, sobretot Los reyes de Aragón en anales históricos (1682-84), síntesi d’història d’Aragó fins a Ferran II el Catòlic, obres encara útils.

Vimbodí -cronista, s. XVII-

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII)

Cronista. Escriví en llatí una crònica de fets esdevinguts a la ciutat de Tortosa.

Vilanova -varis bio-

Deixa un comentari

Bernat de Vilanova  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels distingits al costat de Jaume I el Conqueridor, a la campanya de Múrcia del 1266.

Bertran de Vilanova  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Gaudia de l’estima de Jaume I el Conqueridor. Exercí funcions de missatger de confiança entre el monarca i la seva filla Violant d’Aragó, casada amb Alfons X de Castella.

Climent de Vilanova  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Assistí al Parlament valencià de l’interregne. El 1411 fou missatger d’aquella assemblea davant el Parlament del Principat, reunit a Tortosa.

Galceran de Vilanova  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Cronista. Hi ha notícia que redactà una crònica, avui perduda, del regnat d’Alfons II el Franc.

Manuel de Vilanova  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Germà de Galceran de Vilanova. Serví Castella a les ordres d’Enric de Trastàmara, amb el seu germà. Victoriós Enric, rebé terres de recompensa pels seus serveis.

Marc Vilanova  (Catalunya, segle XIV)  Pintor. És autor del notable retaule de santa Caterina, que el cònsol català a Damasc oferí, el 1385, al monestir del Sinaí, on encara s’hi conserva.

Ramon de Vilanova  (País Valencià, segle XIV – Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Cavaller. Segurament fill de Vidal i pare del Ramon que fou algutzir de Pere III el Cerimoniós. El 1323 anà a l’expedició per conquerir Sardenya que dirigí l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne. Morí a la campanya.

Ramon de Vilanova  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Lluità a favor de Joan II a la guerra que li féu el Principat. El 1486, després de caure Berga en poder de l’infant Ferran, el futur rei Catòlic, aquest el nomenà cap de les forces joanistes a la muntanya.

Vidal (III) de Vilanova  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Cavaller. El 1412, amb el jurista Domènec Mascó, fou missatger del Parlament de València, reunit a Morella, davant del del Principat, aplegat a Tortosa, poques setmanes abans del compromís de Casp.

Torner, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Historiador. Era advocat. És autor de l’estudi Compendio de las grandezas y prerrogativas soberanas de la antigua casa de los vizcondes de Rocabertí (1641).

Sivillà, Magí *

Deixa un comentari

Veure> Magí Sevilla i Magoles (historiador i teòleg català, 1597-1657).

Sanchis i Sivera, Josep

2 Respostes

(València, 5 gener 1867 – 21 maig 1937)

Eclesiàstic i historiador. Havent seguit la carrera eclesiàstica, el 1903 fou canonge de la seu de Sogorb i més tard del capítol de València, d’on era també arxiver.

Va pertànyer a l’Acadèmia de Bones Lletres, a l’Institut d’Estudis Catalans i a l’Academia de la Historia, entre altres centres. Els seus estudis se centren principalment en la València medieval.

Cal esmentar: Historia de San Vicente Ferrer (1896), La orfebrería valenciana en la Edad Media (1924), Bibliografía valenciana medieval (1930), Dietari del capellà d’Anfós el Magnànim (1932) i Sermons de Sant Vicent Ferrer (1932).

Sanchis i Guarner, Manuel

13 Respostes

(València, 9 setembre 1911 – 16 desembre 1981)

Filòleg, historiador i folklorista. Cursà els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de València. El 1933 va publicar l’opuscle La llengua dels valencians, molt important en la tasca de conscienciació idiomàtica. Fou oficial de l’exèrcit republicà i, per això, condemnat a mort; bandejat, hagué de viure a Mallorca.

Col·laborà en el Diccionari català-valencià-balear d’Antoni Maria Alcover i F. de B. Moll, en la part catalana de l’Atlas lingüístico de la Península (obra començada pel professor Tomás Navarro Tomás i publicada pel CSIC). Amb la Gramàtica valenciana (1950), va proporcionar als escriptors valencians (amb molta prudència i amb sòlida preparació científica, tot aprofitant l’experiència empírica del Diccionari) la norma fabriana en una solució de compromís, no massa distant de la llengua parlada al país.

Amb tot aquest treball lingüístic reblà la liquidació de les desviacions anarquitzants menada per Fullana, Nebot i altres, liquidació encetada en una reunió d’intel·lectuals valencians a Castelló de la Plana el 21 de desembre de 1932, i acomplerta amb la col·laboració més popular i humil de Carles Salvador i Gimeno.

També és important la tasca investigadora que Sanchis va fer en el camp filosòfic i en l’històric, en obres com Introducción a la historia lingüística de Valencia, Els parlars romànics de València i Mallorca anteriors a la Reconquista (2ª. edició, 1961), la part Època musulmana del volum I (1965) de la Història del País Valencià i el primer volum d’Aproximació a la història de la llengua catalana (1980).

Publicà, així mateix, estudis folklòrics: Els vents segons la cultura popular (1952), Els molins de vent a Mallorca (1955), Els pobles valencians parlen els uns dels altres (1963, 1965 i 1968). Autor, encara, de Contribució al nomenclàtro geogràfic del País Valencià (1966) i Renaixença al País Valencià (1968), etc.

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1974.

Sanç, Jeroni

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, segle XVI)

Darrer abat vitalici del monestir de Benifassà. Abat des del 1531, el 1554 cessà en el càrrec arran de l’establiment per part del papa d’abats triennals.

És autor d’un arbre genealògic dels reis de Catalunya-Aragó fins a Carles I (el 1526), amb explicacions en castellà (Aragonum clara insignia regum, 1541), i d’una Vita Joannis II Aragonum regis.

Traduí al castellà la regla de sant Benet, que fou impresa en llatí i castellà el 1543.

Rocafort, Josep

Deixa un comentari

(Sant Feliuet de Terrassola, Bages, segle XVIII – Tona, Osona, 1784)

Eclesiàstic. Rector de Tona. Deixà manuscrits setze volums estudiant la genealogia de moltes famílies catalanes. L’obra es conservà durant anys a Oristà.