Arxiu d'etiquetes: guerra Francès

Catalunya, govern de -1810/14-

2 Respostes

(Catalunya, 8 febrer 1810 – 1814)

Demarcació militar i administrativa establerta per Napoleó, al marge del govern del seu germà, el rei Josep I Bonaparte.

Els governadors generals (els mariscals Augereau i Macdonald i el general Charles Decaen) depenien directament del govern de París, mentre que l’administració es vinculava estretament a l’exèrcit imperial.

El nou règim fou proclamat amb gran aparat pel mariscal Augereau, després d’adreçar al·locucions en català, comminant els catalans refractaris a la dominació napoleònica a deposar les armes. Féu catalanitzar el “Diario de Barcelona”, anomenat aleshores “Diari del Govern de Catalunya i Barcelona”. Tot i haver estat intentada la traducció al català del codi de Napoleó, prevalgué un afrancesament de la nova administració.

A partir del 1812, amb l’annexió de facto del Principat, dividit en quatre departaments –del Ter, amb capital a Girona, de Montserrat (a Barcelona), del Segre (a Puigcerdà), que incloïa Andorra i excloïa la Vall d’Aran, agregada a l’Alta Garona, i de les Boques de l’Ebre (a Lleida), al qual foren agregades les comarques catalanes veïnes fins aleshores administrativament aragoneses-, hi fou establert un nou sistema d’administració civil sota el càrrec de dos consellers d’estat com a intendents imperials: el baró de Gérando, per als departaments del Ter i del Segre, i el comte de Chauvelin, per als de Montserrat i de les Boques de l’Ebre.

S’instal·laren al Principat, juntament amb ells, el sots-prefecte de Figueres, Solsona, Talarn, Vilafranca del Penedès, Tarragona, Tortosa i Cervera, però alguns d’aquests funcionaris no arribaren a exercir llurs càrrecs des de les seus corresponents.

A mitjan 1813 aquesta estructura prefectural s’hagué de reduir, com a conseqüència de la campanya de Rússia; restava aleshores al davant d’aquesta administració civil el baró de Chauvelin, amb residència a Girona; a la fi d’aquell any, Decaen fou substituït pel mariscal Suchet, que, governador de València i d’Aragó, s’havia fet càrrec ja feia mesos del govern de les Boques de l’Ebre, i que fou governador general de Catalunya fins a la fi de la dominació napoleònica (1814).

Carrió i Serracanta, Maurici

1 Resposta

(Manresa, Bages, 17 febrer 1779 – 2 juny 1859)

Guerriller. A quinze anys prengué part en la Guerra Gran.

El 1808 participà en la Crema del Paper Segellat napoleònic a Manresa i en les batalles del Bruc. Fou nomenat capità per la Junta Suprema de Catalunya. Lluità en els combats de Moià a les ordres del baró d’Eroles.

Posteriorment va intervenir en l’aixecament absolutista del 1820 i, perseguit, es posà a les ordres de la Regència d’Urgell, que l’ascendí a tinent coronel.

Es retirà de l’exèrcit el 1826, però el 1834 fou empresonat per activitats carlines. En ésser indultat es dedicà a la seva professió d’agrimensor.

Deixà escrita una Relación (1859) sobre les batalles del Bruc que contribuí a convertir-les en llegenda.

Caldagués, Raimon

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

(o Càldegues)  Militar, titulat comte de Caldagués.

En la Guerra del Francès, com a brigadier, féu alçar el segon setge de Girona als francesos (agost 1808), els impedí el pas pel pont de Molins de Rei, fet que evità, de moment, el saqueig del Penedès (setembre 1808), i els derrotà a Sant Cugat; això els obligà a replegar-se a Barcelona.

En intentar de recuperar aquesta ciutat, però, fou derrotat, juntament amb altres forces, pel mariscal Saint-Cyr (febrer 1809) i fou fet presoner al Vendrell; dut a França, restà lliure en caure Napoleó.

El 1816 ascendí a tinent general. El 1823 pertanyia a l’estat major de l’exèrcit a Catalunya.

Buxeres i Rosés, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 1780 – 1872)

Militar i escriptor. Durant la guerra del Francès serví com a ajudant de camp del general Josep Manso, de qui més tard fou secretari.

Ocupà els càrrecs de batlle del reial patrimoni, secretari de la Junta d’Obres de Barcelona i censor de teatres (1839). Fou membre (1837) i secretari de l’Acadèmia de Bones Lletres barcelonina.

Publicà Barcelona en julio de 1840 (anònima, 1844) i Necrología del teniente general don José Manso, Conde del Llobregat (1863).

segon combat del Bruc

Bruc, segon combat del -14 juny 1808-

3 Respostes

(el Bruc, Anoia, 14 juny 1808)

Combat de la guerra del Francès. Després del primer combat del Bruc, el general Chabran hi acudi amb una divisió francesa des de Tarragona, i unides amb les forces del brigadier Schwartz, toparen novament amb els sometents de Manresa i Igualada, reforçats per uns 1.500 voluntaris de Lleida, els terços de Cervera, per un regiment de voluntaris suïssos i un considerable nombre de soldats provinents de Barcelona, entre els quals molts artillers. Les forces resistents eren superiors a les del primer combat, però molt inferiors a les franceses.

Tanmateix, malgrat que el factor sorpresa era exclòs, el combat es resolgué amb la fugida dels napoleònics, que foren foragitats amb foc d’artilleria i els provocaren nombroses baixes.

La victòria rubricà els efectes del primer combat del Bruc, en confirmar la possibilitat de victòria contra els francesos, i provocà la creació d’un exèrcit regular.

primer combat del Bruc

Bruc, primer combat del -6 juny 1808-

10 Respostes

(el Bruc, Anoia, 6 juny 1808)

Fet d’armes de la guerra del Francès. Entre una columna de 3.800 soldats, la majoria italians, de l’exèrcit francès, comandada pel brigadier Schwartz que, procedent de Barcelona, es dirigia a Manresa, en missió de càstig, per imposar una contribució de guerra.

Les tropes resistents estaven integrades per un destacament de suïssos del regiment d’infanteria Wimpffen número 1, un grup de guàrdies valons escàpols de la guarnició francesa de Barcelona i entre 1.000 i 2.000 membres de sometents catalans provinents de Manresa i dels pobles de la rodalia, tots ells comandats pel tinent suís Francesc Krutter i Grotz.

La presència inesperada d’un exèrcit regular i el repic de campanes que convocava a sometent feren suposar a Schwartz unes forces molt superiors a les que en realitat hi havia i manà de recular; les baixes franceses foren però unes 300.

La victòria popular, la primera des de la invasió francesa, desvetllà l’esperit de resistència, amb àmplies repercussions per al futur de la guerra.

Aquest combat donà lloc a una llegenda en la qual la victòria era obra d’un exèrcit integrat únicament per gent del poble sense preparació militar, i a la confusió que creà l’eco del repic del timbal d’un minyó, que féu suposar als francesos un gros exèrcit.

Al cop de pocs dies tingué lloc el segon combat del Bruc.

Bretón, Manuel

Deixa un comentari

(Castella, 1780 – Castella ?, 1859)

Militar. Participà en la guerra del Francès com a ajudant del general Castaños. Essent cap de la Ciutadella de Barcelona, denuncià en un memorial (1830) les atrocitats del comte d’Espanya.

El 1833 era governador de Tortosa; ascendí a mariscal de camp i fou traslladat al govern militar de Saragossa.

Lluità contra els carlins a Morella i obtingué una victòria que li valgué el títol de comte de la Riba i Picamoixons.

Fou capità general de Catalunya (1845).

Boques de l’Ebre, departament de les

1 Resposta

(Catalunya, 1812 – 1814)

Antic departament, Un dels quatre en què fou dividit el Principat durant la seva annexió a l’Imperi francès.

Comprenia els corregiments de Lleida, Tortosa i Tarragona i part del de Cervera. El prefecte residia a Lleida.

Havia de comprendre 31 cantons i 165 nous municipis, però només el districte de Tortosa s’establí totalment l’administració francesa.

El primer prefecte fou el vescomte Alban de Villeneuve.

Barcelona, prefectura de

Deixa un comentari

(Catalunya, 17 abril 1810 – 1812)

Demarcació prevista per la divisió administrativa d’Espanya decretada per Josep I Bonaparte, quan Napoleó ja havia sostret Catalunya de la seva administració.

Comprenia el territori del Barcelonès, del Vallès, del Maresme, del Garraf, de l’Alt Penedès, d’Anoia, del Bages, del Berguedà, del Solsonès i un sector del de la Segarra, de la Noguera i de l’Alt Urgell comprès entre el Sió, el Segre i el riu de Perles.

Barceló, Francesc -militar, s XIX-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Militar. Durant la guerra del Francès sembla que fou tinent de l’esquadra.

La seva acció més coneguda és la conquesta del castell de Montgat (3 agost 1808), en la qual prengué part el sometent dels pobles de la costa, així com dues fragates angleses, que bombardejaren el castell, i un petit grup de tropes de desembarcament angleses.

D’aquesta manera restaven interceptades les comunicacions franceses entre Barcelona i Girona al començament del segon setge d’aquesta ciutat.