Arxiu d'etiquetes: guerra Francès

Fàbregues-Boixar i Talarn, Joan Antoni de

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 7 juliol 1777 – Còrdova, Andalusia, 1844)

Militar. Durant la guerra contra Anglaterra fou empresonat a Menorca (1806).

Formà part de les tropes del marquès de la Romana al servei de Napoleó en la campanya del nord d’Europa. Quan Napoleó declarà la guerra a Espanya (1808), ell gestionà l’evacuació de les seves forces a Suècia i, protegit per l’esquadra anglesa, passà a Espanya.

Instal·lat a Catalunya, lluità a Igualada, on fou ferit, i contra el setge francès a Tortosa. Un cop caiguda la ciutat, fou empresonat per les tropes de Suchet i dut a França. Poc després fugí i tornà al país, on obtingué la victòria del pont del Francolí (1811).

Ascendit a general de brigada (1813), s’instal·là a Còrdova.

Ezpeleta y Galdeano, José de

3 Respostes

(Barcelona, 24 gener 1742 – Pamplona, Navarra, 23 novembre 1823)

Militar. Fou nomenat capità general de Catalunya el 1808.

En arribar-hi les tropes franceses manades per Duhesme, mancat d’instruccions de la cort, no pogué oposar-se a l’entrada dels francesos a Barcelona ni a llur ocupació de la Ciutadella i del castell de Montjuïc.

Romangué, però, en el càrrec fins que, pel setembre de 1808, es negà a sotmetre’s a l’autoritat directa de Duhesme. Fou empresonat per l’abril de 1809 i dut a França. Alliberat en finir la guerra del Francès (1814).

Fou el pare de Joaquín de Ezpeleta y Enrile.

Estrada, Julià

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Militar. Destacà a la guerra del Francès.

Amb el grau de coronel defensà el castell d’Hostalric durant un setge de tres mesos començat el 13 de gener de 1810. Desafià furiosos bombardeigs que foren iniciats el 20 de febrer.

Sense queviures i refusant la rendició, organitzà una sortida general que trencà l’encerclament el 12 d’abril, per bé que Estrada fou un dels que caigueren presoners, amb 240 homes dels 1.400 que duia.

Espiga y Gadea, José de

Deixa un comentari

(Palenzuela, Palència, Castella, 2 agost 1758 – Tierra de Campos, Castella, 2 abril 1824)

Eclesiàstic il·lustrat liberal. Membre de la Junta Suprema del Principat durant la guerra del Francès.

El 1810, la Junta l’elegí diputat de les Corts de Cadis, i en fou també membre de la Comissió permanent. Lluità per la supressió del tribunal de la Inquisició i propugnà la unificació legislativa d’Espanya, idea que no progressà a causa de l’oposició de Felip Aner i de Ramon Llàtzer de Dou.

El 1820 fou diputat i president de les Corts i designat arquebisbe de Sevilla, si bé no fou reconegut per la Santa Seu.

Duhesme, Philippe-Guillaume

8 Respostes

(Bourgneuf, França, 1766 – Genappe, França, 1815)

(comte de Duhesme)  Militar. Durant la guerra del Francès (1808), al comandament de les tropes que operaven a Catalunya, ocupà Barcelona.

Governador general de la ciutat, no pogué completar l’ocupació del Principat i, per l’excessiva duresa de la seva política, fou destituït (1810).

Decaen, comte de

3 Respostes

(Caen, Normandia, França, 13 abril 1769 – Montmorency, Illa de França, 9 setembre 1832)

(Charles Matthieu Isidore Decaen)  Militar. Fou nomenat pels napoleònics governador general de Catalunya, càrrec que ocupà de l’octubre de 1811 al novembre de 1813.

Establert a Girona, fou l’encarregat de publicar el decret de Napoleó d’annexió del Principat a l’Imperi (1812). En compliment d’aquest decret implantà un nou règim civil i creà un Consell d’Intendència a cada capital i un Consell General.

Fou substituït en el govern pel mariscal Suchet.

Sota el govern dels Cent Dies de Napoleó, fou comandant del departament dels Pirineus Orientals.

Croada, Companyia de la

Deixa un comentari

(Girona, juny 1809 – desembre 1809)

Cos militar auxiliar. Creat pel general Álvarez de Castro per defensar Girona durant la guerra del Francès.

El formaven vuit-cents homes repartits en vuit companyies, una de les quals era d’estudiants i dues d’eclesiàstics.

Fou dissolta en retre’s la ciutat.

Crema del Paper Segellat, la -1808-

4 Respostes

(Manresa, Bages, 2 juny 1808)

Moviment popular, que inicià la guerra del Francès al Principat.

L’ajuntament havia rebut i acomplert l’ordre de substituir, a l’encapçalament del paper segellat, el nom del rei pel del lloctinent Murat; reunit el poble a la plaça Major, cremà, entre crits de fidelitat al rei Ferran VII de Borbó, el paper novament segellat.

Aquell mateix dia les autoritats convocaren els gremis i amb representants d’aquests i del poble alt i amb eclesiàstics formaren la Junta de Govern de Manresa, la primera del Principat, que organitzà la defensa juntament amb les poblacions de les comarques veïnes.

El general napoleònic Duhesme envià un exèrcit per sotmetre la ciutat, que fou derrotat al primer combat del Bruc.

Conspiració dels Verins -1812-

1 Resposta

(Barcelona, juliol 1812)

(o de les Metzines)  Temptativa ordida contra l’exèrcit napoleònic que ocupava la ciutat durant la guerra del Francès, per un capellà, Jaume Coret, d’acord amb el capità general del Principat, Luis de Lacy, a fi d’emmetzinar el pa de la Ciutadella de Barcelona, l’aiguardent de Tarragona i les cisternes d’Hostalric i de Mataró.

Malgrat que la policia napoleònica descobrí la conspiració, els resultats de la qual ja havien fet estralls en la guarnició francesa, Coret pogué fugir de la capital, però Lacy l’empresonà després a Cardona, culpant-lo d’impostor.

El 1811 ja hi havia hagut un altre intent d’emmetzinar la guarnició francesa de Barcelona.

Conspiració de l'Ascensió

Conspiració de l’Ascensió -1809-

5 Respostes

(Barcelona, 11 i 12 maig 1809)

Complot preparat per a la nit del dia de l’Ascensió, a fi de deslliurar la ciutat de les forces napoleòniques que la tenien ocupada des del començament del 1808.

Aquesta conspiració, en la qual hi havia implicades nombroses persones (militars, eclesiàstics i civils), no arribà a esclatar perquè un dels oficials italians de l’exèrcit napoleònic que havien de facilitar l’accés dels miquelets del Llobregat al castell de Montjuïc es posà al servei de la policia afrancesada i féu possible la detenció dels principals conjurats, 5 dels quals (Joaquim Pou i Joan Gallifa -sacerdots-, Josep Navarro, Salvador Aulet i Joan Maçana) foren jutjats per un consell de guerra i foren executats a la Ciutadella pel juny de 1809.

El 1909 les seves restes foren traslladades solemnement a una capella dels claustres de la seu barcelonina.