Arxiu d'etiquetes: gravadors/es

Jordan -varis bio-

2 Respostes

Àngel Jordan  (País Valencià, segle XVIII)  Pintor. Destacà com a retratista i per algunes composicions d’inspiració religiosa.

Francesc Jordan  (Muro del Comtat, Comtat, 1778 – Porta-Coeli, Itàlia, 1832)  Gravador. Fou deixeble de Vicent López i de l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1804). Gravà, principalment, temes religiosos (La Verge dels Desemparats, Sant Josep).

Jaume Jordan  (València, 1722 – segle XVIII)  Religiós agustí. Fou prior i rector a establiments del seu orde. Escriví algunes obres que hi feien referència.

Llorenç Martí Jordan  (Alcoi, Alcoià, 1587 – 1673)  Frare jerònim. És autor de diversos llibres de caràcter religiós.

Sebastià Jordan  (Alcoi, Alcoià, segle XVI)  Eclesiàstic. Fou beneficiat de Bocairent i vicari de Xàtiva. És autor d’una extensa miscel·lània titulada De varias y diversas cosas.

Guilló -pintors-

1 Resposta

(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)

Família de pintors, iniciada per Agustí Guilló (País Valencià, segle XVII)  Pintor. Treballà en la decoració mural de la capella del Sant Crist de la Llum, al convent de Sant Domènec de València. Fou el pare de:

  • Eugeni Guilló  (València, segle XVII – segle XVIII)  Pintor. Junt amb el seu germà Vicent decorà la nau de l’església dels Sants Joans de València, la volta de la qual fou pintada per Palomino.
  • Florenci Guilló  (País Valencià, segle XVII – segle XVIII)  Pintor. Hom li atribueix les pintures de la cúpula de la capella de Sant Tomàs al convent dominicà de València i diversos quadres als convents de franciscans, carmelitans descalços i de Sant Josep de València.
  • Vicent Guilló  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1660 – València, 1698)  Pintor. Fou el membre més destacat d’aquesta família de pintors. També fou gravador. Obres seves són: L’Adoració dels Reis (1690), a l’hospital de Santa Tecla de Tarragona, i un gravat que reprodueix el Jesucrist ressuscitat de Claudio Coello. Amb la col·laboració del seu germà Eugeni decorà la nau de l’església dels Sants Joans de València.

Guasp -impressors-

2 Respostes

(Palma de Mallorca, segle XVI – segle XX)

Família de llibreters i impressors.

L’iniciador de la nissaga fou Jaume Guasp (Palma de Mallorca, segle XVI)  Llibreter i impressor. Quatre dels seus fills actuaren com a impressors, principalment:

  • Gabriel Guasp i Miquel  (Palma de Mallorca, segle XVI – segle XVII)  Impressor. Actuà d’impressor entre el 1579 i el 1634. Pare de Jaume Guasp i Esplugues (Palma de Mallorca, segle XVII – 1652)  Impressor. El qual continuà l’activitat.
  • Pere Guasp i Miquel  (Palma de Mallorca, segle XVII – 1652)  Impressor. Continuà l’activitat del seu pare, associat amb tres germans seus i el nebot Jaume Guasp i Esplugues. Fou el pare de:

Pere Guasp i Oliver  (Palma de Mallorca, segle XVII – segle XVIII)  Impressor. Juntament amb la seva muller Margalida Oliver continuaren el negoci familiar (1653-1715), que fou seguit per llurs descendents directes fins el 1958.

Altres membres d’aquesta família foren:

Antoni Guasp  (Palma de Mallorca, segle XVIII)  Impressor i gravador. Publicà bon nombre d’obres de caràcter religiós, amb notables gravats originals.

Melcior Guasp i Pro  (Palma de Mallorca, segle XVIII)  Impressor i gravador. Dirigí la famosa impremta familiar existent a Palma. Cursà la carrera eclesiàstica. Destacà pels seus gravats al boix.

Grases i Rosselló, Josep

Deixa un comentari

(Menorca, segle XIX)

Gravador de la primera meitat del segle XIX. Deixà obres notables.

Giner i Canet, Enric

Deixa un comentari

(Nules, Plana Baixa, 20 juliol 1899 – València, 1990)

Medallista, escultor i pintor. Estudià i després fou professor de gravat al buit a l’Acadèmia de Sant Carles (1942-73).

Ha destacat com a medallista, considerat un dels millors del segle XX. Obtingué premis importants.

Al Museu de València té L’escultor, l’obra i la model.

Giner -varis bio-

Deixa un comentari

Giner  (Illes Balears, segle XVI)  Pintor. Establert a València durant la segona meitat del segle XVI.

Damià Giner  (Xàbia, Marina Alta, segle XVI – País Valencià, segle XVI)  Frare observant. Fou ministre provincial de l’orde. És autor d’uns Comentarii Scoti in IV libros sententiarum in faciliorem, et clariorem methodum redacti (València, 1598).

Francesc Giner  (Illes Balears, segle XVI)  Escultor. Trobant-se a València el 1588, el beat Juan de Ribera li encarregà una imatge de Crist Mort per al monument de Setmana Santa del col·legi de Corpus Christi.

Gregori Giner  (Alcoi, Alcoià, 1727 – Manila, Filipines, 1778)  Religiós agustí. És autor d’un Flos sanctorum i de quatre volums de sermons en tagal. Promogué millores urbanes en diverses poblacions filipines.

Joan Giner  (Catalunya, segle XVIII)  Mestre i músic. Fou organista a Arbeca. És autor d’una Aritmètica.

Joaquim Giner  (València, 1730 – 1755)  Gravador. Autor de treballs notables.

Sebastià Giner  (València, segle XVIII)  Escriptor i jesuïta. Fou mestre de retòrica al Seminari de Nobles. És autor d’una obra dialèctica, publicada el 1741.

Gimeno i Carrera, Antoni

Deixa un comentari

(València, 1757 – Madrid, 1808)

Gravador. Pertanyia a l’Academia de San Fernando de Madrid.

Gimeno, Rafael

Deixa un comentari

(País Valencià, 1759 – Mèxic, 1803)

Pintor i gravador. Practicà el retrat i la pintura religiosa.

Morí a Mèxic, on exercí l’ensenyament.

Gamborino, Miquel

Deixa un comentari

(València, 1760 – Madrid, 1828)

Pintor i gravador. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València, on obtingué un primer premi de gravat.

En sobresurten les còpies de la Puríssima i l’Ecce Homo de Joan de Joanes, una Vida de la Mare de Déu en dotze vinyetes, un Viacrucis sobre dibuix de Vicent López i els retrats de Maria Isabel de Bragança i Maria Josepa Amàlia de Saxónia.

Contribuí a la propagació de la litografia, en que destaca la popular de Sant Josep amb el nen Jesús.

Galcerà i Alapont, Vicent

1 Resposta

(València, 1726 – 9 juny 1778)

(o Galceran)  Gravador. Format a València, l’any 1750 anà a Madrid, i després treballà per al capítol de la catedral de Toledo, li encarregà la restauració d’unes planxes que el cardenal Portocarrero havia enviat a Roma. L’Academia de San Fernando el nomenà individu de mèrit l’any 1762.

Novament a València, fou mestre de gravat de Joaquim Ballester i Pasqual Pere Moles.

La seva producció artística comprèn més de set-cents gravats, entre els quals destaquen Espectacle de la natura, La monarquía hebrea i Escola del cavall.