(Granollers, Vallès Oriental, segle XIX – Catalunya, segle XX)
Escriptor. És autor del poema titulat L’aplec del Remei.
El 1913 estrenà l’obra La reina de la festa, editada el 1921. Escriví també d’altres obres teatrals.
(Granollers, Vallès Oriental, 1869 – 1935)
Escriptor. És autor del drama en tres actes Amor i art, publicat el 1913, i del recull poètic Cant del Vallès (1923).
(Granollers, Vallès Oriental, 13 octubre 1916 – 24 gener 2000)
Dibuixant. Fill d’una important família d’impressors de Granollers.
Fou premiat en exposicions locals el 1943 i el 1946 i al concurs de figura humana del Cercle Artístic de Barcelona el 1948.
Ha il·lustrat obres de Carles Sindreu.
(Granollers, Vallès Oriental, 1885 – 1963)
Escriptor i impressor. Fou tipògraf de “L’Avenç” i també llibreter de Granollers.
Col·laborà al periòdic “La Opinió”, que fou publicat a Granollers entre 1912-13, i dirigí “La Gralla”, apareguda a la mateixa ciutat del 1921 al 1929.
És autor de la novel·la La vida d’en Joan Gralla (1930), la narració curta La festa dels Sants Metges i el llibre Granollers, vila oberta (1960).
(Granollers, Vallès Oriental, 23 juny 1887 – Buenos Aires, Argentina, 18 maig 1957)
Periodista i escriptor. Fou redactor de “La Tribuna”, “La Publicidad” i “L’Esquella de la Torratxa”, fou corresponsal a França del “Diario Gráfico”, durant la Primera Guerra Mundial. Arribà a director d'”El Heraldo de Madrid” (1927).
S’exilià el 1939 a l’Argentina, on publicà a “Catalunya”, de Buenos Aires, records de la vida bohèmia de Barcelona.
És autor de diverses obres teatrals, entre les quals El cavaller immoral, La dona verge i Les dones del music-hall, i altres de tipus musical.
(Granollers, Vallès Oriental, 1872 – Barcelona, 1958)
Autor teatral. Germà de Manuel. Emprà sovint els pseudònims Xavier Ximeno Xanxo, Xeflis, etc.
Escriví monòlegs, sainets, com Un promés denunciat (1925), i peces com La clínica del doctor Llanceta (1925), La rifada de la rifa (1931), Gelós per força (1946), etc.
Fou el pare d’Armand de Fluvià i Vendrell.
(Granollers, Vallès Oriental, 31 agost 1913 – 25 gener 1985)
Ceramista. La seva obra, sobretot gresos, aplicada a objectes ornamentals i a l’elaboració de plafons (Cap sa Sal, Costa Brava i pavelló espanyol a la Fira de Nova York), presenta una gran riquesa cromàtica i formal, en joc constant amb la llum ambiental.
Després de la primera exposició a Barcelona (1936), la seva obra fou àmpliament difosa i obtingué importants premis internacionals.
(Granollers, Vallès Oriental, 1831 – Montserrat, Bages, 1910)
Escriptor. Ordenat de sacerdot a Barcelona, regentà molts anys la parròquia de Santa Maria dels Sants, a Barcelona.
El 1893 ingressà a l’orde benedictí a Montserrat.
Publicà Ejercicios para las principales festividades del año (1896) i Nueva historia del santuario y monasterio de Montserrat (1896).
(Granollers, Vallès Oriental, 19 novembre 1956 – 2 març 2016)
Historiador i crític d’art. Llicenciat en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona, col·laborador habitual de diversos diaris i revistes.
Ha estat comissari d’exposicions en galeries i institucions. En l’àmbit teòric, ha escrit textos en catàlegs d’exposicions individuals d’artistes i en mostres col·lectives.
(Granollers, Vallès Oriental, 1916 – 4 maig 2004)
Pintor. Féu les seves primeres exposicions individuals el 1945, a la seva ciutat natal, i el 1946, a Barcelona.
També ha destacat com a aquarel·lista.
Dades dels Països Catalans 