Arxiu d'etiquetes: Granollers (bio)

Joseph i Mayol, Miquel

3 Respostes

(Granollers, Vallès Oriental, 7 setembre 1903 – Panamà, 3 gener 1983)

Impressor, escriptor i cineasta. Fundà diversos periòdics (“Diari de Granollers”, “Revista de la Llar”). Rodà dos curtmetratges sobre Joan de Serrallonga i sobre Elx. Durant la guerra civil pertanyé al Consell de Cinema (1936).

És autor de Iberoamèrica, continent de l’esperança (1969), La impremta del meu pare (El regionalisme a la comarca) (1970), El salvament del patrimoni artístic català durant la guerra civil (1971) i Opus IV. Èxode de 1939. De retorn a Catalunya (1974).

Jonch i Cuspinera, Antoni

Deixa un comentari

(Granollers, Vallès Oriental, 14 abril 1916 – 6 juny 1992)

Zoòleg i farmacèutic. Director del parc Zoològic de Barcelona (1955-85), i fundador del Centre de Biologia Animal Aplicada i Primatologia.

Publicà un bon nombre d’opuscles i articles de divulgació, i els llibres La vida maravillosa de los animales (1961), El mundo viviente (1967), El Montseny i les seves quatre estacions (1979) i El zoo de Barcelona. Educació i esplai (1982).

Joanich i March, Francesc

Deixa un comentari

(Granollers, Vallès Oriental, 1798 – Barcelona, 1868)

Metge. Fou catedràtic de patologia interna a Barcelona i president de l’Acadèmia de Medicina.

Tingué una actuació destacada a les epidèmies de febre groga de 1821 i de còlera de 1834 i 1854.

Escriví un Tratado elemental de materia médica externa (1836) i un Resumen de clínica médica (1848).

Jaume i Andreu, Felip

Deixa un comentari

(Granollers, Vallès Oriental, 1727 – Montserrat, Bages, 1770)

Músic. Deixeble de Benet Esteve a l’escolania de Montserrat. Ingressà al monestir el 1743.

Compongué obres notables, de les quals destaca la Tèrcia, a sis veus amb acompanyament instrumental.

Sembla que fou professor d’Antoni Soler.

Huguet i Serratacó, Emili

2 Respostes

(Granollers, Vallès Oriental, 17 agost 1871 – Rabat, Marroc, 21 gener 1951)

Geògraf, botànic i edafòleg. Conegut també per Huguet del Villar.

Viatjà per l’Amèrica llatina durant la seva joventut i l’any 1907 fou editada la seva Geografía general, que representà la introducció de les noves tendències de l’escola antropogeogràfica alemanya, i també de la nova terminologia.

El 1923 fou nomenat per la Mancomunitat de Catalunya regent de fitogeografia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. El 1936 deixà el país i s’establí al Marroc.

Cal esmentar, entre les seves obres, un manual de Geobotánica, Los suelos de la Península Luso-Ibérica i Types de sol de l’Afrique du Nord.

Gómez i Toldrà, Josefina

Deixa un comentari

(Barcelona, 1939 – Granollers, Vallès Oriental, 6 setembre 2020)

Pianista. Estudià a Barcelona, Madrid, Bolzano, Arezzo, Viena i Roma.

En aquesta darrera ciutat fou auxiliar del mestre Carlo Zecchi a l’Acadèmia de Santa Cecília.

Ha actuat repetidament a diversos països d’Europa i de l’Amèrica Central.

Garrell i Soto, Amador

Deixa un comentari

(Granollers, Vallès Oriental, 13 octubre 1916 – 24 gener 2000)

Dibuixant. Fill d’una important família d’impressors de Granollers.

Fou premiat en exposicions locals el 1943 i el 1946 i al concurs de figura humana del Cercle Artístic de Barcelona el 1948.

Ha il·lustrat obres de Carles Sindreu.

Garrell i Alsina, Amador

2 Respostes

(Granollers, Vallès Oriental, 1885 – 1963)

Escriptor i impressor. Fou tipògraf de “L’Avenç” i també llibreter de Granollers.

Col·laborà al periòdic “La Opinió”, que fou publicat a Granollers entre 1912-13, i dirigí “La Gralla”, apareguda a la mateixa ciutat del 1921 al 1929.

És autor de la novel·la La vida d’en Joan Gralla (1930), la narració curta La festa dels Sants Metges i el llibre Granollers, vila oberta (1960).

Fontdevila i Cruixent, Manuel

Deixa un comentari

(Granollers, Vallès Oriental, 23 juny 1887 – Buenos Aires, Argentina, 18 maig 1957)

Periodista i escriptor. Fou redactor de “La Tribuna”, “La Publicidad” i “L’Esquella de la Torratxa”, fou corresponsal a França del “Diario Gráfico”, durant la Primera Guerra Mundial. Arribà a director d'”El Heraldo de Madrid” (1927).

S’exilià el 1939 a l’Argentina, on publicà a “Catalunya”, de Buenos Aires, records de la vida bohèmia de Barcelona.

És autor de diverses obres teatrals, entre les quals El cavaller immoral, La dona verge i Les dones del music-hall, i altres de tipus musical.

Fluvià i Borràs, Pius de

3 Respostes

(Granollers, Vallès Oriental, 1872 – Barcelona, 1958)

Autor teatral. Germà de Manuel. Emprà sovint els pseudònims Xavier Ximeno Xanxo, Xeflis, etc.

Escriví monòlegs, sainets, com Un promés denunciat (1925), i peces com La clínica del doctor Llanceta (1925), La rifada de la rifa (1931), Gelós per força (1946), etc.

Fou el pare d’Armand de Fluvià i Vendrell.