Arxiu d'etiquetes: gastronomia

Nola, Rupert de

(Sardenya ?, segle XV)

Cuiner de la cort de Nàpols.

Escriví un llibre de cuina en català: Llibre de doctrina perabon server; de tallar y del Art de Coch; ço és de qualsevol manera de potatges i salses.

Ell mateix el traduí al castellà.

Llibre de Coc

(Catalunya, 1520)

Llibre sobre gastronomia. Nom amb què és conegut el Llibre de doctrina per a ben servir de tallar i d’art de coc, primer llibre de cuina en català, de Rupert de Nola, cuiner de la cort de Nàpols.

Reimprès nombroses vegades al llarg dels segles XV i XVI, la primera edició coneguda data del 1520.

Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries

(Catalunya, 1985 – )

(IRTA)  Empresa pública de la Generalitat de Catalunya.

Centra l’activitat en l’investigació científica i la transferència tecnològica en l’àmbit de l’agricultura i la indústria agroalimentàries i que ajusta el seu funcionament a l’ordenament jurídic privat.

Pretén impulsar la innovació tecnològica basada en l’avenç científic, i facilitar-ne l’aplicació per part dels agents econòmics, com a possibilitat de contribuir a la modernització i al desenvolupament econòmic del sector agroalimentari de Catalunya, alhora que intenta coordinar els sectors públic i privat.

Per a assolir els seus objectius duu a terme les funcions de recerca i desenvolupament experimental; de transferència tecnològica; de recerca contractual, i d’assistència tècnica i formació especialitzada.

Té diversos departaments o centres operatius dividits en centres propis (Centre de Cabrils, Centre Mas Bové, Centre de Tecnologia de la Carn, Centre de Control Porcí, Estació Experimental de l’Ebre, Centre Experimental del Prat, Unitat de Sanitat Animal i Unitat de Cunicultura) i centres concertats.

Publica també un butlletí informatiu.

Enllaç web: Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries

Codorniu SA

(Catalunya, segle XX)

Nom de l’antiga empresa Raventós i Codorniu.

Amb una producció de 31,5 milions d’ampolles de cava el 1980 era la primera empresa d’aquest sector a l’estat i al món. Les seves vendes, el mateix any, foren de 7.017 milions de pessetes i donava feina a 470 empleats.

Posseeix Raymat SA i Masia Bach SA, productores de vins.

Enllaç: Codorniu

calçotada

(Valls, Alt Camp)

Àpat de temporada (de novembre a abril), originari de la ciutat de Valls, el plat principal del qual són els calçots (un tipus de ceba blanca dolça), els quals són cuits a foc viu i sucats en una salsa de Calçots (o salvitxada).

Té lloc generalment a l’aire lliure, en colla d’amics o de familiars, i darrerament s’ha popularitzat per tot Catalunya.

Cabané i Felisart, Joan

(Sabadell, Vallès Occidental, 1903 – Saragossa, Aragó, 1970)

Gastrònom i publicista. Ha col·laborat intensament a diverses publicacions periòdiques de Barcelona.

Durant molts anys ha gaudit de la màxima consideració com a escriptor de temes gastronòmics, especialment de cuina catalana.

Impulsà la creació d’escoles d’hoteleria a Sabadell i a Barcelona.

arbequí -ina

(Catalunya)

Varietat d’olivera, molt conreada a Catalunya (Camp de Tarragona, l’Urgell, les Garrigues), productora d’olis de qualitat excel·lent, que han donat nom a una Denominació d’Origen.

Domènech i Puigcercós, Ignasi

(Manresa, Bages, 8 setembre 1874 – Barcelona, 11 novembre 1956)

Xef i escriptor gastronòmic. Orfe de mare, es traslladà a viure amb el seu oncle, Ignasi Puigcercós, que l’inicià en l’art culinari. Treballà a diferents fondes de Catalunya i, a divuit anys, a Madrid i, posteriorment, a París i a Londres, on fou alumne del prestigiós xef Auguste Escouffier. Retornà a Madrid, on creà la primera acadèmia de cuina de l’estat, i fundà la revista “El gorro blanco” (1906).

Retirat aviat de la professió, s’instal·là a Barcelona i escriví el seu saber culinari en nombroses obres, la reedició d’algunes de les quals ha estat promoguda darrerament per l’entitat Arxiu Gastronòmic Ignasi Domènech.

Danone SA

(Barcelona, 1919 – )

Empresa alimentària catalana. Els seus orígens es remunten al taller artesanal d’Isidre Carrasco que el 1919 inicià la producció de iogurs. El 1923 es construí la primera fàbrica a Barcelona i el 1927 a Madrid.

Dos anys després fou creada la Societé Danone a París, la qual després d’un llarg procés de fusions s’integrà en la multinacional francesa BSN Gervais-Danone, constituïda el 1973 i dedicada fonamentalment a la producció de vidre i productes alimentaris.

El 1941 es constituí a Barcelona Danone SA, empresa amb capital majoritari català, i a partir del 1959 inicià un fort creixement que l’ha convertit en la primera empresa de l’estat en el camp dels derivats làctics.

La seva presència s’estén per nombrosos països de l’àrea occidental. La xifra de vendes de l’any 1980 fou de 15.280 milions de pessetes i donava feina a 3.135 empleats.

Alella, vi d’

(Alella, Maresme)

Vi fi amb denominació d’origen controlada. La producció és molt restringida (només uns 15.000 hl anuals a causa de l’extensió cada dia més reduïda de vinyes als pobles del Maresme que limiten amb Alella).

És elaborat principalment a la cooperativa Alella Vinícola, un dels primers cellers cooperatius de Catalunya, fundat el 1906, que aviat assolí merescuda fama amb els seus vins embotellats (Marfil Blanc, Marfil Negre, Marfil Sec, Super Marfil i Violeta). Els seus socis el 1956 eren 69; d’aleshores ençà, però, han anat augmentant, de manera que resten ja molt pocs vinyaters fora de la cooperativa.

Enllaç web:  D.O. Alella