(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1 agost 1850 – 18 juliol 1936)
Diari fundat per Josep Pers i Ricart; continuà la seva edició com a “Periódico de Intereses Morales y Materiales, Avisos y Noticias”.
Bé que redactat en castellà, publicava molt sovint col·laboracions en català.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 2000 – )
(CIRMAC) Equipament. Destinat a la dinamització turística i cultural del patrimoni de la comarca del Garraf. Es troba a la Masia d’en Cabanyes, edifici cedit per l’ajuntament de Vilanova al consell comarcal del Garraf.
Mostra als visitants un context històric centrat en el segle XIX i inici del XX, que ha conferit una forta personalitat a la comarca, i que coincideix amb els moviments culturals de la Renaixença, el romanticisme i el modernisme i amb el fenomen de la relació comercial amb Amèrica i el retorn dels indians.
(Sitges, Garraf, 1983 – )
(CEM) Entitat científica i pedagògica pública.
Dependent del Servei del Medi Ambient de la diputació de Barcelona, que té com a fites les tasques d’investigació i els estudis sobre el mar català, les activitats pedagògiques destinades als escolars i als mestres, i les visites i els actes públics.
Ha patrocinat la publicació de diferents obres.
(Sitges, Garraf, 1894 – )
Museu creat per Santiago Rusiñol. Instal·lat en dues cases de pescadors, refetes per allotjar-hi el museu per Francesc Rogent.
Llegat a la vila a la mort de l’artista (1932) conté les seves col·leccions: dibuixos i quadres, escultures, ceràmica popular i medieval, una magnífica col·lecció de ferros forjats antics, vidres grecs i romans i catalans antics, retaules gòtics, etc.
(Sitges, Garraf, abril 1926 – març 1929)
Revista mensual il·lustrada. D’inspiració avantguardista, dirigida per J. Carbonell i Gener.
Entre els col·laboradors, cal fer esment de Josep Vicenç Foix, Sebastià Gasch, Salvador Dalí i Federico García Lorca.
Contribuí a la difusió dels corrents artístics avantguardistes i fomentà la polèmica.
Masia i veïnat (200 m alt), situat en un petit altiplà, proper a la costa, on es troba, també, el llogaret de Campdàsens.
(Sitges, Garraf)
Santuari marià, situat a ponent de la vila, proper a la mar, envoltat d’una pineda i zona residencial, que rep el nom del Vinyet.
És documentat des del 1326, i una vella tradició local vol que la imatge -de la Mare de Déu amb l’Infant sobre el genoll esquerre, de la fi de l’època romànica- fou trobada per un esclau moro sota el cep d’una vinya.
El santuari fou reedificat el segle XVI, i l’actual es construí entre els anys 1727 i 1733, bé que ha estat restaurat i embellit en diferents ocasions. La imatge mariana també ha sofert moltes restauracions (les darreres el 1928 i el 1940).
El seu aplec se celebrava el 5 d’agost; abans se celebrava el 8 de setembre. També se celebren al Vinyet altres festes populars.
Municipi i capital de la comarca del Garraf (Catalunya): 33,99 km2, 22 m alt, 66.077 hab (2017)
Situat al litoral mediterrani, al peu del massís de Garraf.
Hi predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu, que aprofita aigües derivades de l’embassament de Foix i d’altres procedents de pous. La propietat de la terra és repartida, i és conreada en explotació directa i en règim de parceria; predominen les explotacions agràries petites. Els conreus més estesos foren tradicionalment els de vinya (79 % de la superfície total cultivada al començament del segle XVIII), cereals i oliveres, que retrocediren durant el segle XIX a favor dels garrofers i del regadiu. Important avicultura i activitats de pesca (12% del total de captures de Catalunya). Indústria tèxtil, electromecànica, química (articles de goma, principalment), alimentària, paperera, de la construcció. Turisme amb port esportiu. Centre comercial tradicional, sortida natural dels productes del Penedès.
La vila es troba prop de la costa, unida per l’expansió urbana al barri marítim de la Marina de Vilanova, i formada per dos nuclis: el de l’antiga Vilanova de Cubelles i el de la Geltrú, que eren separats pel torrent de la Pastera (carrer de la Unió); l’eixample posterior s’ha produït cap al mar; el passeig marítim té a llevant l’ermita de Sant Cristòfol (barri de la Farola), i a la platja, les romanalles del moll del Mar (1800); a ponent hi ha l’ermita de Sant Gervasi, al costat de la destruïda torre d’Adarró, amb restes d’un poblat iberoromà; església parroquial de Santa Maria de la Geltrú (segle XVIII); la parroquial de Sant Antoni de Vilanova (segle XVIII); casa de la vila, porxada; col·legi Samà, neogòtic; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, ampliada amb el castell de la Geltrú (segles XII-XV), restaurat el 1920; Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial, a més d’altres cases, monuments i diversos museus interessats. Forma una aglomeració urbana amb el municipi de Sant Pere de Ribes.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme
Municipi del Garraf (Catalunya): 43,85 km2, 10 m alt, 28.527 hab (2017)
El terme municipal s’estén al llarg de la costa del massís de Garraf, fortament articulada, amb un continu de penya-segats, només tallats per petites cales com ara les del poble del Garraf i la cala Morisca (Vallcarca).
ECONOMIA.- Inicialment fou un nucli agrícola (viticultura) i mariner. Els conreus (secà) han estat reduïts a la vinya, que havia donat lloc a l’elaboració d’aiguardent i de malvasia, productes d’exportació cap a Amèrica. A la fi del segle XIX, a conseqüència de les plagues vitícoles, l’economia basculà vers la indústria. Començà la del calçat (40.000 dotzenes de parells de sabates l’any 1876); el 1953 encara representava el 50% de la població industrial. En l’actualitat els subsectors industrials amb un major dinamisme són els de la construcció i dels materials per a aquesta indústria, seguits pels de les pells i la confecció, la indústria metal·lúrgica, la de la fusta i l’alimentària. Un cas a part és l’obtenció de ciment; aquesta indústria radica a Vallcarca, a uns 5 km del cap municipal, on a més s’exploten les pedreres de calcària.
Però amb tot, Sitges fonamenta la seva economia en el turisme, especialment intens a l’estiu i que ha donat lloc a una variada oferta hotelera i de serveis, a banda de les nombroses urbanitzacions i xalets que s’escampen cap a l’interior i resseguint la costa. La tradició d’un turisme de qualitat artística (El Cau Ferrat, Museu Romàntic) arrenca de Víctor Balaguer i Santiago Rusiñol.
La industrialització primer i el turisme després provocaren una atracció immigratòria, que ha beneficiat l’increment de les xifres de població tot al llarg del segle XX.
Anualment s’hi celebra una exposició de clavells (catifes) per Corpus i una festa de la verema. Des del punt de vista cultural, s’hi celebra cada any, i des del 1967, el Festival Internacional de Cinema de Catalunya, abans Festival de Cinema Fantàstic de Sitges.
HISTÒRIA.- Molt discutit el seu origen, fins a la darreria del segle X no es començà a parlar del castell de Sitges, l’acta documental més antiga és la de Silvestre II (vers 1001-03). Notícies posteriors parlen de dos castells (Sitges i Miralpeix) de la família dels Ribes, però no és fins al final del segle XIII que es delimita clarament la vila, que depengué directament del rei fins al 1321, any en que Jaume II el Just la concedí en feu a Bernat de Fenollar, els béns del qual passaren a la Pia Almoina (antiga institució benèfica de la catedral de Barcelona). Així i tot, aquesta no tingué jurisdicció sobre la vila fins el 1390, sota el regnat de Joan I el Caçador. Durant la guerra dels Segadors fou saquejada (1649), i en la de Successió es mostrà partidària de l’arxiduc Carles III. En la tercera guerra carlina hi entraren uns 4.000 carlins comandats per Rafael Tristany per cobrar la contribució. El lliure comerç amb Amèrica i la inauguració del ferrocarril (1881) hi donaren, al segle XIX, una gran prosperitat.
ART.- A les acaballes del segle XIX el petit poblet de pescadors que era Sitges es convertí, gràcies principalment a Rusiñol, en un indret artísticament interessant, més que per les obres artístiques ja existents, per les que hi aportà el corrent iniciat pel pintor esmentat i pel nord-americà Deering. El primer hi construí la casa museu anomenada Cau Ferrat i, el segon, l’anomenada Maricel. En ambdós indrets s’aplegaren tot d’obres d’art de la fi del segle XIX, però també moltes d’èpoques anteriors; excel·leixen, en primer terme, els ferros forjats i els objectes de vidre. Rusiñol promogué a Sitges una revaloració d’El Greco, algunes obres del qual es conserven al Cau Ferrat. Fou aixecat també, a la població, un monument al pintor cretenc. A l’hospital de Sant Jaume hi ha el retaule renaixentista del Vinyet, atribuït a Jaume Forner.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Museus – Colla Jove de Castellers – Balls Populars
Municipi del Garraf (Catalunya): 40,80 km2, 44 m alt, 30.142 hab (2017)
Situat al vessant sud del massís de Garraf.
L’agricultura és de secà; s’hi conreen cereals, llegums, tubercles, farratges, hortalisses i fruiters. Cria de bestiar i avicultura. Pedreres de calcàries. Indústries derivades de l’agricultura, de la construcció, de la fusta, alimentària, paperera, de les arts gràfiques i química. Economia influïda per la proximitat de Sitges (turisme, urbanitzacions, casino) i Vilanova i la Geltrú (barris de les Roquetes del Garraf i Vilanoveta). Àrea comercial de Barcelona. A partir del 1960 la població s’ha quintuplicat.
El poble és a l’esquerra de la riera de Ribes. El nucli primitiu de Sota-ribes sorgí al voltant del castell de Ribes i de l’antiga església parroquial. El 1910 fou bastida la nova església parroquial, d’estil neogòtic.
El municipi comprèn, a més, l’antic lloc de Puigmoltó i les antigues quadres del Cortei, les Torres, etc.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Institut
Dades dels Països Catalans 