Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es

Cardona i de Navarra, Joan de

1 Resposta

(País Valencià, vers 1430 – Ondara, Marina Alta, 6 febrer 1502)

Magnat. Únic fill d’Hug de Cardona i de Gandia, i de Blanca de Navarra. Majordom de Carles de Viana, en morir aquest (1461), passà al servei d’Enric IV de Castella i lluità contra Joan II de Catalunya. Prengué part en les converses de Baiona (1463) i l’any següent oferí els seus serveis al conestable de Portugal.

Casat amb Maria Fajardo, filla de l’adelantado castellà de Múrcia, s’establí a València.

Reconciliat amb Joan II el 1467, participà en la incorporació del marquesat de Villena (1474) i, el 1477, en les lluites nobiliàries de València, al costat dels Corella i contra el comte d’Oliva.

Carbonell i de Soler, Pere Miquel

12 Respostes

(Barcelona, 8 febrer 1434 – 2 abril 1517)

Historiador i humanista. Fou notari públic, arxiver reial i escrivà de Joan II de Catalunya.

Reuní una notable biblioteca clàssica (una de les més importants de l’època) i copià i transcriví nombrosos còdexs. Es relacionà amb els humanistes del seu temps i més tard es decantà per la història.

És autor d’una abundant historiografia en català i llatí: De viris illustribus catalanis suae tempestatis (1492-97), Cròniques d’Espanya (1495-1513), la seva obra més llarga i ambiciosa, Genealogia dels comtes-reis (1496), un Episcopologi de Barcelona i De la conservació e duració de la ciutat de Barcelona.

Així mateix, aplegà i elaborà un recull dels processos de la Inquisició a Barcelona: Liber descriptionis reconciliationisque purgationis et condemnationis haereticorum (1487-1507) i un d’inscripcions llatines de Roma, Barcelona i Tarragona. Escriví cobles en català i una Dansa de la mort.

Políticament, fou partidari del grup de la Busca en les lluites que ensagnaren Catalunya a la meitat del segle XV.

Fou el pare de Francesc Carbonell.

Burguès de Santcliment i de Casa-saja, Galceran

2 Respostes

(Barcelona, segle XV)

Veguer de Barcelona (1461-62). Fill primogènit de Francesc Burguès, elevat a cavaller. Serveí el rei en l’armada contra Sicília (1432). Fou imposat com a veguer per Joan II el Sense Fe malgrat l’oposició de la ciutat i de la Generalitat.

Fidel a la reina Joana Enríquez, s’oposà a la Biga, per la qual cosa fou empresonat a la mateixa vegueria per ordre dels diputats del General i dels consellers. Començada la guerra contra Joan II, es mantingué fidel a aquest rei.

Boscà i Almogàver, Joan

16 Respostes

(Barcelona, 1490 – 21 setembre 1542)

Poeta en castellà. De família de mercaders i de lletrats, serví des del 1514 a les corts de Ferran II el Catòlic i de Carles I i fou preceptor del duc d’Alba, Fernando.

Seguint un suggeriment d’Andrea Navagero, ambaixador de Venècia, utilitzà en castellà les formes poètiques i la mètrica italianes, novetat que acceptà ràpidament el seu amic Garcilaso de la Vega.

El 1532 prengué part en l’expedició reial a Viena, i de retorn fixà definitivament la residència a Barcelona, on el 1539 es casà amb Ana Girón de Rebolledo, neboda de l’escriptor valencià Joan Ferrandis d’Herèdia. A casa seva es formà una tertúlia literària a la qual assistiren personatges notables de la ciutat i la cort.

La seva vídua publicà el 1543 conjuntament l’obra poètica de Boscà i Garcilaso. Dels seus poemes destaquen Octava rima (135 octaves reials), Hero y Leandro (2.793 endecasíl·labs sense rima) i Epístola de Diego de Mendoza (en tercets).

En català, l’escassa obra que en queda mostra una gran influència d’Ausiàs Marc.

Borbó-Vendôme, Lluís de

Deixa un comentari

(París, França, octubre 1612 – Ais de Provença, França, 6 agost 1669)

Duc de Vendôme i de Penthièvre. Lloctinent de Lluís XIII de França a Catalunya (1649-50).

No entrà a Barcelona fins al febrer de 1650 per la dificultat d’obtenir tropa i diners, i hagué d’afrontar la tensa situació creada per la repressió de Pèire de Marca el 1649, augmentada per l’empitjorament de la situació militar dels francesos al Principat.

La població de la ribera de l’Ebre es revoltà: Flix, Miravet i Tortosa es rendiren a Felip IV malgrat que el lloctinent intentà personalment la defensa d’aquesta última plaça.

Pel desembre de 1650 renuncià al càrrec i retornà a França.

Bernes, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)

Administrador reial de Sardenya, nomenat el 1409, mentre lluitava a l’illa l’expedició comandada per Martí I el Jove.

Sortí de Barcelona el 15 de juliol per prendre possessió de l’esmentat càrrec. Pocs dies després moria Martí.

Bernes hagué de vèncer fortes dificultats per la penúria econòmica que passaren els expedicionaris, sobretot el 1410. Arribà a utilitzar el recurs d’oferir algunes joies del difunt Martí, de les quals ell era dipositari, com a garantia per a obtenir alguns prèstecs d’urgència.

Berga, Pere de -jurista, s. XIV/XV-

1 Resposta

(Perpinyà, segle XIV – Barcelona, 1408)

Jurista, conseller auditor, promovedor i després regent de la cancelleria de Joan I el Caçador; el seu veritable nom era Pere Olzina de Berga.

Portà a terme nombroses ambaixades a Avinyó (el 13687, el 1388 i el 1389 -aquest darrer any per negociar el matrimoni de la infanta Violant d’Aragó amb Lluís II d’Anjou-, i el 1393 a fi de demanar subsidis per a l’expedició a Sardenya) i formà part d’altres a la cort de França (1389 i 1393).

En el procés del 1396 contra els antics consellers de Joan I, fou encartat i acusat de suborn, corrupció i rapte, però fou absolt el 1398. Tornà a entrar al servei del rei Martí I l’Humà.

Benviure, Pere de

5 Respostes

(Catalunya, segle XIV – 1417)

Secretari reial de Joan I de Catalunya, ja des del 1380.

A la mort del rei (1396) dificultà la presa legal del poder per la reina Maria de Luna, muller de Martí I l’Humà, en negar-se a lliurar-li el testament de que era dipositari, i fou encartat (però sembla que no empresonat) en el procés obert per ella contra els antics col·laboradors de Joan I (absolts el 1398); el 1397 figurava novament com a secretari reial.

El 1399 assistí, a Saragossa, a la solemne coronació dels reis Martí I i Maria, que encara no havia estat celebrada oficialment.

Posseí la baronia d’Anglesola pel seu matrimoni amb Constança, filla de Berenguer IV d’Anglesola. Fou armat cavaller el 1399.

Fou un bon prosista (les seves lletres són d’un gran valor literari) influït per l’humanisme.

Bayetola Cabanilles, Matias

Deixa un comentari

(Aragó ?, segle XVII)

Regent del consell d’Aragó. L’any 1635 fou comissionat per a inspeccionar l’administració de l’audiència del Principat i les activitats dels funcionaris reials.

La seva tasca d’inspecció (1635-36) coincidí amb l’enduriment de les relacions entre el Principat i Madrid.

Bayetola es queixà del poc esperit de cooperació de les autoritats catalanes, fins i tot del lloctinent, i féu detenir els nobles Josep de Margarit i Ramon de Guimerà, dirigents importants de la revolta del 1640.

Bardaixí, Antoni de -legista, s. XV-

1 Resposta

(Lleida, segle XV – Nàpols, Itàlia, segle XV)

Legista. Regent de la cancelleria reial (1479). Descendent de jueus conversos, fou acusat de judaïtzant (1486).

Doctor en drets civil i canònic, Bardaixí es defensà bé i recorregué a la Santa Seu. El papa excomunicà l’inquisidor (1487).

Tanmateix, preferí d’escapar-se cap a França. Posteriorment s’establí al regne de Nàpols, on serví alhora els reis de Nàpols i Ferran II de Catalunya.