Arxiu d'etiquetes: franciscans/es

Buldú i Nogués, Ramon

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, 1815 – Barcelona, 1889)

Eclesiàstic i escriptor. Frare franciscà del convent de Barcelona (1832). Fou exclaustrat l’any 1835 i anà a Itàlia.

Havent tornat el 1844, inicià a Vila-real (Plana Baixa) la restauració de l’orde; fou nomenat comissari provincial (1865-78) i més tard provincial de Catalunya (1887). El 1859 contribuí a la fundació de les terciàries franciscanes de la Immaculada.

Publicà diverses obres de caràcter religiós, com una Historia de la Iglesia en España (1856) i dirigí algunes publicacions, com la “Revista Franciscana” (1873-89).

Bonaventura de Barcelona

3 Respostes

(Riudoms, Baix Camp, 24 novembre 1620 – Roma, Itàlia, 11 setembre 1684)

Religiós i sant, de nom Miquel Gran. Morta la seva muller, el 1640 entrà al convent d’Escornalbou dels menors franciscans reformats, del qual passà, sempre llec, a Móra i a Terrassa.

El 1658 anà a Roma, on, a partir del 1662, inicià la fundació d’una sèrie de convents de recés, fins a constituir-ne un equip dit de La Riformella, que durà fins el 1900.

El 1906 fou beatificat; la seva festa se celebra a Tarragona, i, en l’orde franciscà, l’11 de setembre.

Boada, Francesc

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 1674 – Escornalbou, Baix Camp, 1729)

Menoret franciscà del col·legi seminari de missions d’Escornalbou (1702).

Per la seva fidelitat a l’arxiduc Carles III fou expulsat del país (1714) i treballà a Perpinyà, a Roma i a d’altres ciutats italianes. Retornà a Catalunya l’any 1723.

De l’estada a l’estranger deixà un Itinerari, fins avui no retrobat; també escriví una Exposició o declaració de la regla seràfica, igualment desconeguda. És interessant l’Índex indicum seu repertorium generale huius bibliothecae, enllestit el 1727, obra ordenada per matèries de predicació, amb la referència a les fonts que eren a l’abast a Escornalbou.

Baylina, Antoni

Deixa un comentari

(Berga, Berguedà, 23 març 1760 – Barcelona, 28 setembre 1821)

Predicador i escriptor franciscà.

Resten inèdites les seves obres: Argumenta omnia annalium minorum sancti Francisci, an, 1798; El Cándido, o sea diálogos filosóficos, en vuit volums (sota el pseudònim de Buenaventura Antonio Anibaly).

Baucells, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1675 – Santpedor, Bages, segle XVIII)

Franciscà. Pertangué al grup de predicadors apostòlics del convent de Sant Miquel d’Escornalbou, i posteriorment fou guardià del convent de Sant Francesc, a Santpedor. Excel·lí en l’ensenyament.

En 1704 publicà un catecisme en català sota el títol de Font mística i sagrada del Paradís de la Iglésia, reeditat algunes vegades i aparegut dos anys més tard en versió castellana.

Batlle, Josep

Deixa un comentari

(Alcover, Alt Camp, 1648 – Catalunya, 1730)

Religiós franciscà i escultor. Format a la universitat d’Alcalá de Henares; guardià del col·legi de Sant Bonaventura de Tarragona.

Inquisidor de Barcelona (1696) i cronista provincial des del 1694, escriví una Crónica de la Provincia de Cataluña (1715) que és conservada manuscrita a la Biblioteca Universitària de Barcelona.

És autor, a més, de petits tractats d’obres pietoses.

Bassols, Joan

Deixa un comentari

(Garrotxa, vers 1280 – Worcester, Anglaterra, 1333)

Teòleg i filòsof. Anomenat Doctor ordinatissimus. Franciscà, deixeble predilecte de Duns Escot, a París, doctor en medicina i professor a Reims i París.

Estudià la possibilitat de l’infinit matemàtic, la possibilitat de molts o d’infinits móns, el concepte de quantitat de massa i la predestinació de Maria amb vista a la seva immaculada concepció.

Del conjunt de les seves obres, un gran nombre de les quals es pot assegurar que s’ha perdut (com Miscellania philosophica et medica i Loci philosophici), es conserva un Commentarium in quattuor libros Sententiarum escrit a París el 1316.

Ha estat erròniament considerat francès o anglès per alguns autors.

Barrellas, Esteve

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI)

Frare franciscà. Autor de la curiosa obra titulada Centuria o historia de los famosos hechos del gran Conde de Barcelona D. Bernardo Barcino y D. Zinofre, su hijo, y otros caballeros de la provincia de Barcelona.

El llibre fou imprès a Barcelona el 1600 i reimprès a la darreria del segle XVIII, en cinc volums, sota el títol de Blasón de Cataluña.

El caràcter dels fets descrits a l’obra popularitzaren el mot barrellada com a sinònim de ficció inversemblant.

Barcelona, Bonaventura Gran de *

Deixa un comentari

Veure>  Bonaventura de Barcelona  (frare i ermità franciscà català, 1620-84).

Aragonès, Francesc

Deixa un comentari

(Duesaigües, Baix Camp, 1764 – Barcelona, 1835)

Religiós franciscà i escriptor. D’ideologia absolutista lluità contra la política liberal, especialment a través d’escrits: Es absolutamente ilícito el juramento de fidelidad exigido a los españoles (1811), Representación de la Iglesia a las Cortes de Cádiz (1813), i el Diccionario crítico-serio (1813), en oposició al Diccionario crítico-burlesco de Bartolomé Gallardo.

El 1822 fou processat per conspirar a favor de la restauració del govern absolutista, però fugí a França, bé que en tornà poc temps després. En aquest període publicà, amb el pseudònim d’El Filósofo Arrinconado, una col·lecció de Cartas (1822-23), en defensa de la potestat eclesiàstica, dels ordes regulars, etc.

Escriví, a més, Los franciscanos de Cataluña (1833), interessant història de l’orde del 1808 al 1828.