(Tarragona, 8 desembre 1830 – Ivry, París, França, 28 març 1862)
Cantant. Obtingué èxits notables a diverses capitals europees.
Belart i Albinyana, Bonaventura
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: França (morts a)
Bas i Blasi, Martí
(Barcelona, 1910 – París, França, 1966)
Pintor i dibuixant. Prengué part en l’Exposició de Primavera del 1937 i en el saló de Tardor del 1938 a Barcelona, i col·laborà com a dibuixant en revistes com “Cigronet” i “L’Esquella de la Torratxa”.
Durant la guerra civil desenvolupà una profusa activitat com a cartellista. El 1939 s’exilià a París i participà en el Salon d’Automne i al Salon des Indépendants.
S’especialitzà en il·lustracions per a edicions de bibliòfil (L’éducation sentimentale, Le chaos et la nuit).
Barrientos i Llopis, Maria
(Barcelona, 10 març 1883 – Ziburu, Lapurdi, França, 8 agost 1946)
Soprano lírica. Una de les figures més destacades del grup de grans sopranos del seu temps.
Va estudiar al Conservatori de Barcelona, ciutat on debutà cantant al Teatre Líric, l’any 1898. Obtingué èxits ressonants en els principals teatres del món (Milà, París, Buenos Aires, Londres, etc.).
Tenia una veu de gran extensió i bellesa, que li permetia d’enfrontar-se amb les partitures més difícils. Va realitzar concerts amb W. Landowska.
Fundà, a l’Escola Municipal de Música, un premi anual per a perfeccionar estudis de cant a l’estranger.
Es va retirar l’any 1924 i anà a viure a l’Argentina.
Banyeres i Cateura, Joan
(Barcelona, 24 novembre 1883 – Cauderan, França, 4 abril 1942)
Industrial i polític. Adscrit a l’Esquerra Republicana de Catalunya. Fou elegit diputat a Corts per Lleida el 16 de febrer de 1936.
A mitjan gener de 1939 partí cap a l’exili.
Baldó i Massanet, Maria
(Hellín, Castella, 2 juliol 1884 – Tolosa de Llenguadoc, França, 17 febrer 1964)
Pedagoga i folklorista. Intervingué en el moviment feminista català del principi del segle XX.
Col·laborà en diverses revistes i institucions pedagògiques. Dirigí el primer grup escolar femení de Barcelona, La Farigola, del patronat escolar de l’ajuntament. Fou degana del Casal del Mestre.
Durant la guerra civil treballà a la conselleria de Cultura de la Generalitat.
S’exilià a Tolosa de Llenguadoc, on morí.
Badia, Josep
(Barcelona, 13 gener 1777 – Fontenay-sur-Loign, Orleanès, França, 1850)
Eclesiàstic i polític. Cosí de Domènec Badia i Leblich. Ingressà a l’orde caputxí, i més tard se secularitzà (1802) i passà a ésser capella militar.
Durant la guerra del Francès inicià a Mallorca (1811-15) una campanya de signe liberal i anticlerical Un bosquejo de los fraudes que las pasiones de los hombres han introducido en nuestra santa religión (Palma de Mallorca, 1813; Barcelona, 1820), però hagué d’exiliar-se a França en instaurar-se l’absolutisme fernandí.
Asprer, Josep d’ -eclesiàstic-
(Catalunya, segle XVII – Avinyó, Provença, França, 1719)
Eclesiàstic austriacista. Formà part de la junta d’eclesiàstics nomenada per Carles d’Àustria abans de l’alliberament de Barcelona (1705). El 1713 era canonge i ardiaca d’Urgell.
Participà en la junta de braços reunida a Barcelona que decidí de resistir a les tropes assetjants de Felip V. El 1714 fou membre de les juntes de la Generalitat.
Els borbònics l’expulsaren del país a la caiguda de Barcelona (1714)
Anguera i Iglésies, Jordi
(Barcelona, 1924 – París, França, 12 setembre 1967)
Metge, biòleg i investigador. Treballà a l’Institut Pasteur de París i fou director de diversos laboratoris d’investigació.
Cofundador del Centre d’Enseignement de la Statistique Aplliqués à la Medicine et à la Biologie, de París.
S’especialitzà en carcinogènesi, sobretot estudiant els efectes del tabac sobre la salut.
Anglada i Pintó, Lluís
(Barcelona, 1873 – París, França, 1946)
Pintor. A París residí molt anys i treballà alguns temps amb el seu nebot Gerard Anglada i Domènech.
Destacà com a retratista.
Andreu i Estany, Marià
(Mataró, Maresme, 7 novembre 1888 – Biarritz, Lapurdi, França, 28 març 1976)
Artista. Començà com a pintor de cavaller i dibuixant.
L’any 1911 exhibí, junt amb altres artistes, al Faianç Català, dibuixos, pintures i esmalts, entre aquests el relleu amb tres figures de grans dimensions anomenat L’orb. A més a exposat a “Les Arts i els Artistes” (1916), i a la Sala Parés (1934).
Escenògraf de prestigi, treballà per a diversos teatres d’Anglaterra i França (ballets de Montecarlo, festivals de Strafford-on-Avon, etc). Residí gairebé sempre a París.
Va conrear també el dibuix i l’escultura. Té obres als museus d’Art Modern de Barcelona i de Madrid.
Dades dels Països Catalans 