(Occitània, segle XIII – Catalunya, segle XIII)
Dama. Era filla de Roger Bernat II de Foix i d’Ermessenda de Castellbó. Es casà amb Ramon Folc V, que seria vescomte de Cardona. En tingué una filla, Brunissenda, que es casaria amb Guerau de Cervelló.
Morí aviat, i el seu marit es mullerà en segones núpcies amb Sibil·la d’Empúries.
(Occitània, segle XIII)
Dama. Filla de Roger Bernat III de Foix. Al conveni d’Agramunt (1278), que posava fi a les lluites entre el seu pare i Pere II el Gran, fou estipulada la seva boda amb l’infant Jaume, el futur Jaume II de Catalunya.
Per no haver-se realitzat aquest enllaç tornà a encendre’s la guerra, que acabà amb la captura del seu pare i d’altres rebels a Balaguer (1280). Ella romangué sis anys tancada al monestir de Sixena (Aragó), fins que fou tornada al seu pare.
(Occitània)
Llinatge nobiliari sortit de la casa comtal de Foix. Iniciat amb Roger I, primer comte de Foix.
Els seus membres van participar activament en els afers de Catalunya-Aragó i van arribar a ésser senyors d’extensos dominis a tots dos vessants pirinencs i reis de Navarra (1497).
Els Foix-Bearn o Bearn del comtat de Rosselló posseïren les senyories de Bompàs, Sureda, Ultrera, Santa Eugènia i Sant Joan de Pladecorts.
(Provença, França, vers 1093 – França, vers 1163)
Dama. Filla de Gilbert I de Millau i de Gerberga de Provença, i germana de Dolça I de Provença, muller de Ramon Berenguer III de Barcelona.
Es casà amb Ramon I dels Baus (1116). Posteriorment, ella i el seu marit s’aliaren amb els comtes de Tolosa i amb els emperadors d’Alemanya en contra de Ramon Berenguer III.
(Carcassona, França, vers 1054 – després 1101)
Comtessa de Carcassona i de Rasès, vescomtessa de Besiers i d’Agde (1067-68).
El 1067 vengué, d’acord amb el seu marit Ramon Bernat I Trencavell, vescomte de Nimes i d’Albi, els seus drets sobre els comtats de Carcassona i Rasès als seus oncles Ramon Berenguer I de Barcelona i a la muller d’aquest, Almodis de la Marca, donació consolidada el 1068, el 1070 i el 1071 per renúncia d’altres hereus, però continuà administrant amb el seu marit i més tard amb el seu fill Bernat Ató I els comtats amb el títol de vescomtessa.
(Foix, França, 1361 – 1426)
Comtessa de Foix i de Bearn i vescomtessa de Castellbó (1339-1412).
En morir el seu germà Mateu I de Foix (1398) sense fills, heretà els seus dominis i els catalans, que li havien estat confiscats en gran part des de la seva revolta.
A partir d’aleshores el vescomtat català de Castellbó, restà minimitzat dins dels dominis dels Foix.
(Narbona, França, vers 1088 – després 1134)
Vescomte de Narbona. Primogènit del vescomte Eimeric I de Narbona i de Mafalda, successor seu en el comtat de Narbona.
Lluità contra Bernat Ató, vescomte de Besiers i Carcassona (1124), i l’any 1131 va ésser l’executor del testament de Ramon Berenguer III de Barcelona.
(Provença, França, segle XII)
Filla de Ramon Berenguer III de Provença, pertanyent al casal de Barcelona, i de Ricliza, neboda de l’emperador Barba-roja. Fou promesa a Ramon, fill de Ramon V de Tolosa. A la mort del seu pare (1166) tenia quatre anys o menys.
Tolosa tractà d’emparar-se de Provença, però ho impedí Alfons I de Catalunya, cosí del seu pare, que ocupà el comtat titulant-se’n duc, per no interferir-se amb el títol de Dolça. Aquesta fou confiada a la custòdia del bisbe de Magalona.
Morí jove. La seva mare tornà a casar-se amb Ramon V de Tolosa i Alfons I el Cast fou sobirà de Provença.
(Rinhac, Llenguadoc, 24 novembre 1932 – Tolosa, Llenguadoc, 14 març 2005)
Historiador medievalista. Ha dedicat una atenció preferent a la història de Catalunya, especialment a l’alta edat mitjana.
En la seva tesi doctoral, La Catalogne du milieu de Xème à la fin du XIème siècle. Croissance et mutations d’une société (1975-76) (versió catalana: Catalunya mil anys enrera, 1979-81) estudià el procés de feudalització de la societat catalana.
Altres treballs de consideració són: Les cinquante mots-clef de l’Histoire médiévale (1981) i, amb P. Guichard, Les communautés rurales en Catalogne et dans le Pays Valencien, IXème au XIVème siècle (1982).
(Saverdun, País de Foix, segle XIV – França, 1350)
Cardenal. Era d’ascendència catalana. Representà el papa Benet XII en la cerimònia de la translació del cos de santa Eulàlia a Barcelona el 1339, on féu amistat amb el rei Pere III el Cerimoniós.
El 1343 fou enviat a la cort catalana, a fi d’evitar que el rei de Mallorca fos desposseït del seu regne, però només aconseguí que fos signada una curta treva.
Dades dels Països Catalans 