Arxiu d'etiquetes: França (bio)

Foix i de Cardona -germanes-

1 Resposta

Eren filles de Roger IV de Foix i de Brunissenda de Cardona.

Agnès de Foix i de Cardona  (Foix, Occitània, segle XIII)  Dama. Es casà amb el comte Esquivat I de Bigorra.

Felipa de Foix i de Cardona  (Foix, Occitània, segle XIII)  Dama. Es casà amb Arnau I de Coserans, el bel·licós fill del comte de Comenge, que tan repetidament envaí el Pallars pretenent millors drets de possessió que els titulars del comtat. Arnau fou sostingut en aquestes lluites, sempre fallides, per Roger Bernat III de Foix i I de Castellbó, germà de Felipa.

Sibil·la de Foix i de Cardona  (Foix, Occitània, segle XIII)  Dama. Es casà amb el vescomte Eimeric IV de Narbona.

Foix, Ramon Roger I de

Deixa un comentari

(Foix, Occitània, segle XII – 1223)

Comte de Foix. Fill i successor de Roger Bernat I de Foix. Lluità a Muret (1213) al costat de Pere I el Catòlic.

El seu fill i successor fou Roger Bernat II de Foix.

Foix, Joan Gastó de

Deixa un comentari

(Occitània, segle XV – vers 1485)

Noble. Lloctinent general de Rosselló i Cerdanya per Lluis XI de França (1463), que li atribuí els béns confiscats als rebels catalans d’aquests comtats.

Ermengarda de Besiers

2 Respostes

(Occitània, segle XII – França, segle XII)

Dama. Era muller de Jofre III de Rosselló.

Quan aquest la repudià per casar-se novament, el comte Jofre fou excomunicat per la Santa Seu, envaït per Ramon Trencavel de Besiers, i encara atacat pel seu fill Girard II.

El país estigué en guerra fins al 1161.

Eimeric VI de Narbona

1 Resposta

(França, segle XIII – vers 1328)

Vescomte de Narbona. Fou fet presoner l’any 1285 per Pere II de Catalunya a Perpinyà per l’ajut que prestà a Jaume II de Mallorca.

Tanmateix, arreglà els problemes jurisdiccionals existents entre Jaume II de Mallorca i el comte de Foix.

Claustres, Jordi

1 Resposta

(Cuxac d’Aude, Llenguadoc, 1910 – ? , 1997)

Arqueòleg. Residí al Rosselló d’ençà del 1947, dirigí la secció d’arqueologia del Museu Rigaud, i des del 1948, les excavacions a Castellrosselló.

Ha treballat també sobre Illiberis (l’antiga Elna), sobre Parestortes, i ha reconegut dos camps d’urnes a Canet i un a Argelers.

Entre els estudis que ha fet es destaquen L’oppidum de Cessero (1943), Les graffiti romains de Payrestortes (1958) i Stratigraphie de Ruscino (1951).

Cavaillé, Josep

1 Resposta

(Galhac, Llenguadoc, 1700 – França, segle XVIII)

Orguener. Primer membre d’aquesta família. Col·laborà en l’orgue de Sant Pere de Tolosa.

El seu nebot fou Joan Pere Cavaillé.

Causan, Antoine de

Deixa un comentari

(Llenguadoc, segle XVIII – França, segle XVIII)

Militar. Destinat a Menorca durant l’ocupació francesa (1756-63) amb els càrrecs d’intendent de policia i de finances.

Preocupat per l’economia menorquina, procurà d’establir relacions comercials amb França. El 1762 expedí els títols de propietat dels solars del nou poble de Sant Lluís, del qual fou un dels promotors principals.

Camus de Beaulier, Germain

Deixa un comentari

(França, segle XVII)

Militar. Nomenat intendent del Rosselló el 1676. Fou encarregat de vendre els béns confiscats als conspiradors de Vilafranca de Conflent.

Durant el seu comandament, l’enginyer Sébastien de Vauban planejà les fortificacions de defensa de la nova frontera de Montlluís al mar.

Bossulo, Mateo

Deixa un comentari

(París, França, segle XVI)

(o Bossulus)  Retòric. Format a París, deixeble de Denis Lambin. El 1560 donà classe de retòrica a la Universitat de Barcelona i el 1565 era catedràtic de la Universitat de València, contribuí a l’apogeu filològic d’aquest centre al segle XVI.

Coincidí en les càtedres de llatinitat amb humanistes com Joan Baptista Pineda i Llorenç Palmireno, i tingué com a deixeble Gaspar Guerau de Montmajor.

Escriví una refutació a la retòrica de Pierre de la Ramée i publicà unes Institutiones oratoriae (1566).