(Borgonya ?, França, vers 750 – Gel·lona, França, 28 maig 812)
“el Sant” Comte de Tolosa (790-806) i duc d’Aquitània. Fou conseller de Lluís el Piadós, a qui acompanyà en la conquesta de Barcelona (801).
Fou venerat com a sant i canonitzat el 1066.
(França, segle XV)
Vescomte de Narbona (1417-47) i jutge d’Arborea (1417-27). Tingué problemes amb el vescomte de Rocabertí per la successió del comtat.
Signà amb Alfons IV el Magnànim un pacte segons el qual renunciava a Arborea (1427). Finalment, després de dues donacions, vengué el seu territori al comte Gastó IV de Foix.
(Narbona, França, 1370 – Verneuil-sur-Avre, França, 14 agost 1424)
Vescomte de Narbona (1397-1417) i jutge titular d’Arborea (1407-17). Com a nét de Beatriu d’Arborea, en morir el jutge Marià V (1407), intentà de fer valer els seus drets a la successió de Sardenya: aliat amb Brancaleó Doria i amb l’ajuda dels genovesos, desembarcà a l’illa amb un exèrcit.
Derrotats a Sanluri (1409), preparà a Narbona una nova campanya, però les seves galeres foren atacades a Aigüesmortes pels catalans. Mort Martí I de Catalunya (1410), assetjà Oristany i atacà l’Alguer, d’on fou obligat a fugir (1412).
Ferran I d’Antequera intentà infructuosament (1414) una solució diplomàtica, però Guillem tornà a Sardenya amb gent armada (1415-16). Arribà finalment a signar una capitulació amb el rei Alfons IV el Magnànim (1420), pel qual venia l’Alguer a la corona catalano-aragonesa.
(França, segle XIV – segle XV)
Mestre d’obres de la catedral de Narbona.
L’any 1416, participà, a la seu de Girona, a la reunió d’arquitectes convocada per determinar la prossecució de la seu en una o en tres naus. Es mostrà partidari de la solució de la nau única, la que es dugué a terme, i d’obrir tres rosasses al mur que hi ha entre els arcs torals i la volta del primer tram prop de l’absis.
(França, segle VIII – Chalon-sur-Saône, França, 834)
Comte de Rosselló (812-832) i d’Empúries (816-832) i marquès de Gòtia (829-832). Fill de Guillem I de Tolosa. Possiblement succeí (801) el comte Berà, al Rosselló. Rebé de Carlemany (812) i de Lluís el Piadós (816) diplomes a favor dels hispani refugiats.
El 830 fou destituït, per l’emperador, dels dos comtats, a causa d’haver intervingut en una conspiració del seu germà Bernat de Tolosa. Reconciliat amb Lluís, fou pres i decapitat durant la defensa de Chalon-sur-Saône contra les forces de Lotari.
(Narbona, França, segle X – Tolosa, França, segle X)
Filla de Riquilda de Barcelona i d’Odó I de Narbona. i néta, per tant, de Guifre II Borrell de Barcelona.
Es casà amb Ramon Ponç de Tolosa. De l’enllaç nasqué Guillem Tallaferro.
(Occitània, segle XIII – Catalunya, segle XIII)
Dama. Era filla de Roger Bernat II de Foix i d’Ermessenda de Castellbó. Es casà amb Ramon Folc V, que seria vescomte de Cardona. En tingué una filla, Brunissenda, que es casaria amb Guerau de Cervelló.
Morí aviat, i el seu marit es mullerà en segones núpcies amb Sibil·la d’Empúries.
(Occitània, segle XIII)
Dama. Filla de Roger Bernat III de Foix. Al conveni d’Agramunt (1278), que posava fi a les lluites entre el seu pare i Pere II el Gran, fou estipulada la seva boda amb l’infant Jaume, el futur Jaume II de Catalunya.
Per no haver-se realitzat aquest enllaç tornà a encendre’s la guerra, que acabà amb la captura del seu pare i d’altres rebels a Balaguer (1280). Ella romangué sis anys tancada al monestir de Sixena (Aragó), fins que fou tornada al seu pare.
(Occitània)
Llinatge nobiliari sortit de la casa comtal de Foix. Iniciat amb Roger I, primer comte de Foix.
Els seus membres van participar activament en els afers de Catalunya-Aragó i van arribar a ésser senyors d’extensos dominis a tots dos vessants pirinencs i reis de Navarra (1497).
Els Foix-Bearn o Bearn del comtat de Rosselló posseïren les senyories de Bompàs, Sureda, Ultrera, Santa Eugènia i Sant Joan de Pladecorts.
(Provença, França, vers 1093 – França, vers 1163)
Dama. Filla de Gilbert I de Millau i de Gerberga de Provença, i germana de Dolça I de Provença, muller de Ramon Berenguer III de Barcelona.
Es casà amb Ramon I dels Baus (1116). Posteriorment, ella i el seu marit s’aliaren amb els comtes de Tolosa i amb els emperadors d’Alemanya en contra de Ramon Berenguer III.
Dades dels Països Catalans 