(França, 1597 – 1650)
Militar. Cunyat de Richelieu, el qual el nomenà lloctinent de Catalunya (1641-42).
Reorganitzà les institucions polítiques del país (vegueries i batllies, principalment) i reforçà el Rosselló.
(França, segle IX – vers 910)
Comte de Bigorra (865-vers 910). Possiblement fou pare del comte Ramon II de Pallars-Ribagorça.
(Flandes, França, segle XIV – Catalunya ?, segle XIV)
Instrumentista flamenc. Serví a la cort de Joan I de Catalunya, en la qual introduí l’instrument de tecla anomenat eixaquier.
(Senlecques ?, França, segle XIV – Saint-Lug, França, segle XIV)
Joglar de Joan I de Catalunya. Se’n conserven quatre balades a tres veus, una balada-caça i un virolai.
Les seves composicions pertanyen a l’arx nova tardana.
(Carcassona, Llenguadoc, 1692 – França, segle XVIII)
Frare caputxí. Prengué l’hàbit al convent de Figueres el 1652. Destinat al Rosselló, passà a dependre de la província caputxina de Tolosa el 1663.
És autor del Psalterium romanum, imprès a Carcassona el 1686, en dos grans volums. Aquesta gran obra de cor fou usada pel seu orde fins a l’aparició del Psalterium chorale del pare Oriol de Barcelona el 1930.
(Borgonya ?, França, vers 750 – Gel·lona, França, 28 maig 812)
“el Sant” Comte de Tolosa (790-806) i duc d’Aquitània. Fou conseller de Lluís el Piadós, a qui acompanyà en la conquesta de Barcelona (801).
Fou venerat com a sant i canonitzat el 1066.
(França, segle XV)
Vescomte de Narbona (1417-47) i jutge d’Arborea (1417-27). Tingué problemes amb el vescomte de Rocabertí per la successió del comtat.
Signà amb Alfons IV el Magnànim un pacte segons el qual renunciava a Arborea (1427). Finalment, després de dues donacions, vengué el seu territori al comte Gastó IV de Foix.
(Narbona, França, 1370 – Verneuil-sur-Avre, França, 14 agost 1424)
Vescomte de Narbona (1397-1417) i jutge titular d’Arborea (1407-17). Com a nét de Beatriu d’Arborea, en morir el jutge Marià V (1407), intentà de fer valer els seus drets a la successió de Sardenya: aliat amb Brancaleó Doria i amb l’ajuda dels genovesos, desembarcà a l’illa amb un exèrcit.
Derrotats a Sanluri (1409), preparà a Narbona una nova campanya, però les seves galeres foren atacades a Aigüesmortes pels catalans. Mort Martí I de Catalunya (1410), assetjà Oristany i atacà l’Alguer, d’on fou obligat a fugir (1412).
Ferran I d’Antequera intentà infructuosament (1414) una solució diplomàtica, però Guillem tornà a Sardenya amb gent armada (1415-16). Arribà finalment a signar una capitulació amb el rei Alfons IV el Magnànim (1420), pel qual venia l’Alguer a la corona catalano-aragonesa.
(França, segle XIV – segle XV)
Mestre d’obres de la catedral de Narbona.
L’any 1416, participà, a la seu de Girona, a la reunió d’arquitectes convocada per determinar la prossecució de la seu en una o en tres naus. Es mostrà partidari de la solució de la nau única, la que es dugué a terme, i d’obrir tres rosasses al mur que hi ha entre els arcs torals i la volta del primer tram prop de l’absis.
(França, segle VIII – Chalon-sur-Saône, França, 834)
Comte de Rosselló (812-832) i d’Empúries (816-832) i marquès de Gòtia (829-832). Fill de Guillem I de Tolosa. Possiblement succeí (801) el comte Berà, al Rosselló. Rebé de Carlemany (812) i de Lluís el Piadós (816) diplomes a favor dels hispani refugiats.
El 830 fou destituït, per l’emperador, dels dos comtats, a causa d’haver intervingut en una conspiració del seu germà Bernat de Tolosa. Reconciliat amb Lluís, fou pres i decapitat durant la defensa de Chalon-sur-Saône contra les forces de Lotari.
Dades dels Països Catalans 