Arxiu d'etiquetes: Figueres (nascuts a)

Bassols de Climent, Marià

1 Resposta

(Figueres, Alt Empordà, 13 desembre 1903 – Barcelona, 20 octubre 1973)

Llatinista. Deixeble de Joaquim Balcells. L’any 1926 guanyà la càtedra de llengua i literatura llatines a la Universitat de Sevilla; el 1932 s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Fou degà a la facultat de Filosofia i Lletres (1960-66) i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Publicà, entre altres obres, una Sintaxis Histórica de la Lengua Latina (1945-48).

Col·laborà en diversos volums de la Fundació Bernat Metge i fou fundador i director de la Colección Hispánica de Autores Griegos y Latinos i promotor del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae.

Basil i Oliveras, Francesc

Deixa un comentari
(Figueres, Alt Empordà, 29 gener 1905 – 20 agost 1975) Pianista i compositor de sardanes: Capvespre, Sant Pere de Roda, Roses, vila de sirenes, Homenatge a la Verge montserratina, Rondalla, Torrentera avall, Un cel blau, Els oronells, Deixondiment de festa, etc. Obtingué gairebé tots els primers premis dels concursos de composició sardanística celebrats als Països Catalans. Compongué altres obres per a cobla La filadora i Nadala (glosses) i Miniatures i Impressions pirenenques (suites) i peces per a piano, obres líriques, etc. El seu pare fou Ramon Basil i Burjó  (Figueres, Alt Empordà, 1874 – 3 abril 1938)  Compositor de sardanes.

Baró i Sureda, Teodor

2 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 1842 – Malgrat de Mar, Maresme, 22 setembre 1916)

Polític, periodista i escriptor. Fou diputat liberal per Barcelona (1881, 1882, 1884).

La seva adhesió a un projecte de Sagasta desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors de la “Crónica de Cataluña” que ell dirigia, però li valgué d’ésser nomenat governador civil de Màlaga, Sevilla i la Corunya.

Fou director general de beneficència i sanitat i delegat d’ensenyament primari. Redactor del “Diario de Barcelona”, continuà des del 1906 l’obra de Mañé i Flaquer, amb un to, però, més conservador.

Publicà en castellà diversos manuals destinats a l’ensenyament, novel·les de costums i alguna peça teatral, i, en català, poesies, narracions i bon nombre de comèdies, drames i peces còmiques: El joc dels disbarats (1864), Lo general No Importa (1896), L’apotecari de Malgrat, Lo gec d’en Migranya i L’estació de la granota (1897).

Arderius i Banjol, Joan

1 Resposta

(Figueres, Alt Empordà, 25 setembre 1841 – Lloret de Mar, Selva, 28 desembre 1923)

Polític i veterinari. Era amic de Josep Rubau i Donadeu, i el 1864 fou elegit secretari del comitè empordanès del partit democràtic; conspirà contra Isabel II de Borbó i fou regidor de l’ajuntament de Figueres en ésser destronada la reina.

El 1871 dirigí el setmanari “El Ampurdanés”, fundat el 1860. El febrer de 1872 fou votat alcalde de Figueres.

És autor d’El republicanismo ampurdanés desde 1868 hasta 1914, que formà part del llibre Historia crítica de los hombres del republicanismo catalán en la última década (1905-14).

Com a veterinari, participà en la creació de la Liga Nacional de Veterinarios Españoles (1883) i fou el primer president del Col·legi de Veterinaris de Girona (1906-23).

Constituí a Figueres un laboratori municipal on estudià la triquina, la tuberculosi i la fil·loxera. Introduí a l’estat espanyol el consum de carn de cavall, amb autorització del 1914.

Vandellòs i Solà, Josep Antoni

5 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 21 juliol 1899 – Ithaca, EUA, 14 setembre 1950)

Economista i demògraf. Estudià dret a Barcelona (1921), estadística a Itàlia (1924) i economia a Anglaterra (1925-26). Fou professor de l’Institut d’Estudis Comercials i, el 1930, fou nomenat director de l’Institut d’Investigacions Econòmiques, del qual dirigí el “Butlletí”.

En començar la guerra civil s’exilià a Veneçuela, on arribà a ésser director d’estadística del Ministeri de Foment; el 1945 es traslladà als EUA, on professà a la Universitat de Colúmbia.

Entre les seves obres destaquen el primer estudi estadístic sobre la renda nacional d’Espanya i els primers llibres científics sobre la demografia de Catalunya: Catalunya, poble decadent (1935), que combat la minva de natalitat i causà un gran impacte, i La immigració a Catalunya (1935), que l’acredita, juntament amb l’anterior, com el primer investigador de la demografia de la Catalunya contemporània.

Subias i Galter, Joan

1 Resposta

(Figueres, Alt Empordà, 17 juliol 1897 – Barcelona, 22 març 1984)

Historiador i crític d’art. El 1922 entrà al servei de Monuments i Museus. Fou membre corresponent de l’Academia de San Fernando de Madrid i de la de Sant Jordi de Barcelona, i professor de l’Escola Superior de Belles Arts i de l’Escola de Llotja de Barcelona.

Entre els llibres que publicà sobresurten Les taules pintades a Castelló d’Empúries (1922), El arte popular en España (1948), Un siglo olvidado de pintura catalana (1951), Historia de la pintura hispánica. El monasterio de Sant Pere de Roda (1958), Las rutas del románico (1965), El arte del siglo de oro, etc.

Fou el pare del metge Antoni Subias i Fages.

Pagès i de Puig, Anicet de

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 7 agost 1843 – Madrid, 25 novembre 1902)

Poeta. A partir de l’any 1872 va prendre part de manera activa en el moviment de la Renaixença, després d’haver actuat intensament com a membre de La Jove Catalunya, agrupació literària de la qual fou un dels fundadors. Poeta floralesc, va concòrrer diverses vegades als certàmens celebrats a Barcelona del 1868 al 1900. Representa un cas típic de poeta amb una obra que no correspon a les anomenades composicions de certamen. Fou proclamat mestre en gai saber.

Romàntic apassionat, seguidor de lord Byron, pren temes bíblics per a les seves composicions (El cant de Salomó, Maria de Magdalena, El cant de la sulamita) i es basa també en arguments de rondalles populars i llegendes, com Lo comte Garí i Joan de Serrallonga.

Traslladat a Madrid el 1878, es dedicà a l’estudi de la lexicografia i l’estilística de l’idioma clàssic castellà, treballà en el Diccionario crítico del idioma castellano (1900) i col·laborà en el Diccionario enciclopédico hispano-americano. Les seves Poesies foren publicades a la “La Ilustració Catalana” el 1906.

Monturiol i Estarriol, Narcís

21 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 28 setembre 1819 – Sant Martí de Provençals, Barcelona, 6 setembre 1885)

Inventor i polític. Afiliat al partit republicà, col·laborà en l’aixecament a favor de la Junta Central (1843-44). El 1846 edità un setmanari titulat “La Madre de Familia”. Fou un dels primers introductors a Espanya del socialisme utòpic cabetià i un dels seus propagandistes, i per difondre aquestes doctrines publicà “La Fraternidad” (1847-48). Fou perseguit i es refugià a França (1848), d’on retornà l’any següent i publicà “El Padre de Familia” (1849-50). El 1857, abandonà l’activitat política.

Dedicat als invents i per tal d’afrontar les dificultats que representava la pesca de corall, ideà un sistema de navegació submarina. Amb l’ajut d’uns quants amics, construí l’Ictíneo, que provà en els ports de Barcelona (1859) i Alacant (1861) amb èxit, i el 1864 construí un altre Ictíneo més gran. Però la manca de la promesa protecció oficial el dugué a la ruïna, i els seus Ictíneo foren venuts com a ferralla.

Publicà unes quantes obres de caire científic i polític, entre les quals Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua (1891), que fou traduïda al català per Carles Rahola i publicada el 1919.

Moli i Serra, Domènec

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 10 octubre 1933 – )

Escriptor, crític d’art, impressor i editor. Resident a Olot des del 1958. Guanyà el premi Olot-Missió de 1964.

S’ha dedicat a l’estudi de diversos temes lligats a l’Empordà i, sobretot, a la Garrotxa: Decatrilogia (1970), Un núvol apretat per la tramuntana (1971), Olot, au de tardor (1974), Quatre visions de l’Empordà (1977), La nòria del temps a Olot (1978), Olot art (1980), A la recerca d’una cuina garrotxina (1982), Olot íntim (1985-87).

Ha publicat estudis monogràfics d’artistes olotins: Pere Gussinyé (1980), Ramon Barnadas (1981), Josep Pujol (1985) i Xavier Viñolas (1985). Ha recopilat i editat Sis llegendes olotines, de Josep Berga i Boada.

Miravitlles i Navarra, Jaume

4 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 18 febrer 1906 – Barcelona, 10 novembre 1988)

Polític i escriptor. S’exilià a França on prengué part en els fets de Prats de Molló. Acabà la carrera d’enginyer a París. Afiliat al Bloc Obrer i Camperol, aviat passà a l’Esquerra Republicana.

Col·laborà a “L’Opinió”, “L’Hora”, “La Humanitat”, etc, fou, per l’íntima amistat amb Salvador Dalí, un dels col·laboradors en la difusió del surrealisme a Catalunya.

Esclatada la guerra civil, fou secretari del Comitè de Milícies Antifeixistes i ajudà gent en perill a marxar a l’estranger. Es distingí per la seva imaginació com a comissari de Propaganda de la Generalitat.

S’exilià el 1939 i col·laborà a “El Poble Català”, “La Nostra Revista”, etc. Visqué uns quants anys a Nova York i a Mèxic i es dedicà intensament a la ràdio i al periodisme.