(Barcelona, 28 març 1928 – Bornheim, Renània, Alemanya, 21 setembre 2018)
Compositor i director d’orquestra. Amplià estudis a Munic (1950-54).
Ha actuat a diferents ciutats europees. Col·laborador de la Westdeutscher Rundfunk (RFA) i de l’estudi de música electrònica de la universitat d’Utrecht.
És autor, entre altres obres, d’Imago, per a orquestra de cambra (1964), i de Textos, per a cinta magnetofònica i soprano (1967).
(Teià, Maresme, 29 novembre 1682 – Viena, Àustria, 2 agost 1762)
Militar austriacista i financer. Fill d’Amador Dalmau i Colom. Després d’un breu empresonament (1704), fou nomenat cavaller.
Durant la guerra de Successió, en el setge de Barcelona del 1706 contribuí a la defensa de la ciutat comandant un esquadró de cavalleria de 40 homes costejat per ell. Posteriorment (1710) combaté per Aragó i Catalunya, i fou ascendit a sergent major.
Esgotada la tresoreria dels aliats, féu un prèstec que permeté la contraofensiva sobre Balaguer i Girona.
El 1713 fou ascendit a coronel i nomenat membre de les Juntes de Defensa del nou govern provisional. Defensà Barcelona del setge del duc de Pòpuli i s’apoderà de Montjuïc.
Participà el mateix any en l’expedició del diputat militar Antoni Francesc de Berenguer fora de la ciutat. Durant els darrers mesos del setge, prengué part molt activa en la direcció de la defensa.
Uns quants dies després de la caiguda de Barcelona (11 setembre) fou detingut amb uns altres caps de la defensa, i estigué empresonat a Alacant, Pamplona i Segòvia, mentre li eren confiscats els béns.
Alliberat després del tractat de pau signat entre Espanya i l’Imperi a Viena, es posà al servei de l’arxiduc, ja emperador amb el nom de Carles VI, que el nomenà general en cap de cavalleria (1727).
El 1753, durant el regnat de Francesc I, ascendí a tinent general de l’Imperi.
(Barcelona, segle XVII – Àustria ?, segle XVIII)
Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. Fou un dels millors capitans del regiment de Sant Narcís durant la defensa de Barcelona.
El 6 de setembre de 1713 resultà ferit al combat de la Creu Coberta. Es distingí especialment en el victoriós contraatac del 12 d’agost de 1714 al baluard del Portal Nou.
Després de la capitulació emigrà a Viena, on arribà el 18 de desembre de 1714, junt amb altres quatre oficials més, els primers procedents de l’ocupada Barcelona.
(Vic, Osona, segle XVII – Àustria, segle XVIII)
Austriacista. Ciutadà honrat de Barcelona, participà en la guerra de Successió en els combats de Manresa i Barcelona i en la presa de Montjuïc (1705).
Ascendí a sergent major i lluità a la plana de Vic i a l’Empordà. El 1713 fou nomenat coronel pel govern provisional català; però, contrari a la continuació de la guerra, renuncià el nomenament i emigrà a Àustria.
Després del 1714 els seus béns foren confiscats.
(Tossa de Mar, Selva, 12 juny 1749 – Sant Petersburg, Rússia, 16 març 1811)
Diplomàtic. De família originària de Sora (Osona), el 1773 establí a Rússia la seva casa comercial.
Cònsol d’Espanya a Petersburg, aprofità la inseguretat europea produïda per la Revolució Francesa per establir bescanvis comercials amb Rússia, dels quals informà Floridablanca el 1792, a Madrid.
Durant la Guerra del Francès concertà un tractat d’aliança entre la regència de Cadis i l’imperi rus (Velikie Luki, el 1812). Els esdeveniments polítics posteriors desferen la seva obra.
(Barcelona, 2 febrer 1844 – Londres, Anglaterra, 1911)
Escultor i pintor. Germà de Ramon. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, treballà en l’ornamentació escultòrica de la Universitat de Barcelona.
Cap al 1868 es traslladà a París i el 1877 s’establí a Londres, on féu pintures per a l’església catòlica de Sant Felip Neri a Brompton Road, per als hotels Continental i Metropole, els teatres Empire i Trocadero i els palaus Rothschild i Somerset.
A Barcelona pintà al fresc la cúpula de la basílica de la Mercè.
Conreà també amb èxit la pintura de cartons per a tapissos (La conversió de Sant Patrici).
(Rodonyà, Alt Camp, segle XVIII – Europa ?, segle XVIII)
Guerriller. Prengué les armes a favor de França durant la guerra franco-espanyola de 1718-20, seduït per la promesa francesa de restituir a Catalunya les llibertats abolides per Felip V de Borbó.
Fou cap d’un dels deu batallons organitzats per Francesc Bernic. Després d’una actuació destacada, la fi de la guerra el sorprengué amb l’ordre de dissoldre els batallons catalans.
Coc, com Carrasclet i d’altres, fou dels qui preferiren conservar tota la gent possible i embarcar per posar-se al servei de l’emperador Carles VI, l’antic Carles III dels catalans. El projecte fou dificultat per França.
(Tarragona, vers 1360 – Constança, Alemanya, 25 maig 1417)
(o Queixal) Religiós mercedari. Doctor en dret i en teologia.
Fou ambaixador d’Alfons IV el Magnànim al concili de Constança (1416). El rei Ferran I d’Antequera el nomenà conseller i li confià importants missions prop dels reis de Castella i de Fes, del papa Benet XIII i de l’emperador Segimon.
Entre les obres que va escriure cal esmentar De Unione Ecclesiae, La hermosura de su esposo Cristo, De las verdades de la Iglesia Católica, Rosa ad auroram, etc.
(Montblanc, Conca de Barberà, 16 febrer 1682 – Viena, Àustria, 15 setembre 1757)
Militar i historiador. Fill d’Ignasi de Castellví i de Ponç. Amb possessions a Rocafort de Queralt. Estudià al Col·legi de Cavallers de Lleida, institució dependent de l’Estudi General.
Partidari de la causa austriacista. Intervingué (30 juny 1713), com a membre del braç militar, en la Junta de Barcelona que optà per oferir resistència a les forces borbòniques. Durant el setge s’incorporà, amb el grau de capità, a la Coronela, i fou ferit el 12 agost 1714 al baluard de Sant Pere.
L’11 setembre es trobava contraatacant a primera línia quan hom decidí de capitular.
Un cop ocupada Barcelona, visqué sota règim de llibertat vigilada, i li foren segrestats els béns, fins que el 1726 marxà a Viena, on inicià la seva obra Narraciones históricas de España desde el año 1700 hasta el año 1725…, en 6 volums, una de les fonts més importants per al coneixement d’aquells anys des d’una perspectiva catalana i austriacista.
Del manuscrit, custodiat als Staats-archiven, de Viena, Salvador Sanpere i Miquel en tragué una còpia, conservada a la Biblioteca de Catalunya.
(Catalunya ?, segle XVII – Àustria ?, segle XVIII)
Militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió.
Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou un dels millors capitans del nou regiment regular d’infanteria de Sant Narcís. El 30 de juliol de 1714 col·laborà a la defensa del camí cobert al front d’una seixantena de granaders.
El 12 d’agost fou ferit al baluard de Santa Clara. L’11 de setembre lluità als combats propers al Pla de Palau i del baluard de Migdia, on tornà a ser ferit.
Després de la capitulació s’exilià.
Dades dels Països Catalans 