Arxiu d'etiquetes: esportistes

Meca i Medina, David

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 1 febrer 1974 – )

Nedador. Especialitzat en curses de llarga distància. Es formà al Club Natació Sabadell, al qual pertany, encara que competí als Estats Units durant la seva etapa d’estudiant d’Art Dramàtic a la Universitat de Carolina del Sud. Obtingué la copa del món de llarga distància el 1997 en guanyar cinc de les set proves, i el Campionat del món en aigües obertes en 10 kms a Honolulu el 2000 i a Montreal el 2005 en 25 kms; la segona posició a Perth (1998) en 25 kms, a Honolulu (2000) en 5 i 25 kms, a Barcelona (2003) en 25 kms i la tercera posició en 10 kms també en aquest campionat. Ha estat també dos cops subcampió d’Europa de l’especialitat en 25 kms (2000, i 2005).

El 1998 fou suspès per la Federació Internacional de Natació per un possible consum de nandrolona detectat en un control antidopatge després de la prova de la copa del món de Rio de Janeiro. El nedador defensà sempre la seva innocència i, després de 16 mesos sense competir, la Federació Internacional li aixecà la sanció.

Ha dut a terme nombroses travesses en solitari, entre les quals la Tenerife-Gran Canària (2002), el Canal de la Mànega (2004), Xàbia-Eivissa (2006) i triple travessa de l’estret de Gibraltar (2008).

Alterna la natació amb papers en pel·lícules i en espots publicitaris.

L’any 2006 fou guardonat amb el premi d’honor de la Fundació Esportcatalà.com.

Martínez-Sagi, Anna Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 febrer 1907 – Santpedor, Bages, 2 gener 2000)

Escriptora, sindicalista i atleta. Va ser una de les periodistes més importants de la república; va entrevistar a tota mena de personatges, són especialment interessants els seus reportatges sobre el sufragi femení, que a la seva època era un tema controvertit.

És autora dels llibres de poesia Caminos… (1930) i Inquietud (1932). Va fundar el primer club de dones treballadores de Barcelona, a través del qual mirava d’incentivar l’alfabetització de la població femenina.

Com a esportista, va destacar en el llançament de javelina, també va practicar el tennis i l’esquí. Va arribar a ser directiva del F.C. Barcelona el 1934, la primera dona a aconseguir una posició d’importància a nivell del futbol estatal. Al Barça va mirar de crear una secció femenina; el fracàs del projecte la va portar a dimitir del seu càrrec.

Acabada la Guerra Civil, va marxar a França, on va participar en la Resistència i més endavant, cap a la dècada de 1950, a EUA, on va impartir classes de francès a la Universitat d’Illinois. Va tornar a Catalunya l’any 1975, un cop mort el dictador Franco, recollint-se en la seva vida privada.

Jocs Paralímpics de Barcelona

3 Respostes

(Barcelona, 3 setembre 1992 – 14 setembre 1992)

IX Jocs paralímpics. Hi participaren 4.000 esportistes d’alt nivell, amb diversos graus de discapacitats físiques o sensorials, en representació de 82 països. Foren organitzats pel Comitè Organitzador Olímpic Barcelona ’92 i tingueren un pressupost de 9.000 milions de ptes, amb una gran col·laboració per part de l’ONCE, que hi aportà 4.000 milions. La seva mascota, Petra, fou creada per Xavier Mariscal, i el logotip fou dissenyat per Josep Maria Trias.

La Vila Olímpica s’adaptà per als discapacitats, eliminant-ne les possible barreres arquitectòniques. Tingueren una gran acceptació popular, hi col·laboraren 7.000 voluntaris i hi foren acreditats 900 periodistes i 29 cadenes de televisió. Els quinze esports oficials foren: atletisme, basquetbol, boxa, esgrima, ciclisme, futbol-7, golbol, halterofília, judo, natació, tennis, tennis de taula, tir amb arc, tir olímpic i voleibol. Les categories dels participants eren establertes per una qualificació mèdica, amb relació al tipus i el grau de discapacitat que patien.

Quant a la classificació final, l’encapçala l’equip dels Estats Units d’Amèrica, amb 176 medalles, en segons posició quedà Alemanya amb 169 medalles, i el tercer lloc fou per a la Gran Bretanya amb 126 medalles; l’equip espanyol aconseguí la cinquena posició, amb 106 medalles, i els millors esportistes dels Països Catalans foren els nedadors Jesús Iglésias (de Barcelona, amb una medalla d’or, dues d’argent i tres de bronze) i Xavier Torres (de Palma de Mallorca, amb una medalla d’or, dues d’argent i dues de bronze).

Jocs Olímpics de Barcelona

35 Respostes

(Barcelona, 25 juliol 1992 – 9 agost 1992)

XXV Jocs olímpics d’estiu. Escollida com a seu olímpica el 1986 a Lausana, enfront de les candidatures d’Amsterdam, Belgrad, Birmingham, Brisbane i París, Barcelona projectà la seva candidatura a principi dels anys 1980 com a proposta de Narcís Serra, en aquell temps batlle de la ciutat. Era el cinquè intent de fer Barcelona seu olímpica, després dels de 1924, 1936, 1940 i 1972. El suport de les institucions, la gran quantitat de voluntaris olímpics previstos i les infraestructures projectades, que ajudarien a modernitzar Barcelona, va propiciar-ne l’elecció.

El 1987 es constituí el Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92 (COOB’92), que, a part de gestionar els 170.000 milions de ptes. de pressupost, escollí com a logotip un disseny de Josep Maria Trias i com a mascota olímpica, Cobi, que representava un gos d’atura segons la interpretació de Xavier Mariscal, un disseny molt polèmic que volia trencar amb la imatge Disney de les edicions anteriors.

Entre les instal·lacions i els edificis construïts per als jocs destaquen l’Anell Olímpic, que comportà la remodelació del vell Estadi Olímpic de Montjuïc, construït el 1929 per aspirar als Jocs del 1936, o el Palau Sant Jordi, obra d’Arata Isozaki.

Els jocs s’iniciaren el 25 de juliol, després que el jugador de bàsquet J.A. San Epifanio Epi fes l’últim relleu a dins l’Estadi i encengués la punta de la fletxa que llançà l’arquer Antonio Rebollo per encendre el pebeter olímpic, en un dels inicis més originals de la història olímpica. Els jocs va acollir els 25 esports del programa olímpic més tres d’exhibició: l’hoquei sobre patins, la pilota basca i el taekwondo.

Bona part d’aquests esports es desenvoluparen fora de la ciutat de Barcelona, en subseus com ara Badalona (algunes fases del bàsquet), Banyoles i Castelldefels (rem), Granollers (handbol), Mollet del Vallès (tir olímpic, tir amb arc), Sant Sadurní d’Anoia (ciclisme), la Seu d’Urgell (piragüisme), Viladecans (beisbol), Terrassa (hoquei herba), el Muntanyà d’Osona (hípica), i València i Saragossa (alguns partits de futbol).

Els jocs van suposar la participació dels professionals a l’olimpisme, i especialment significativa va ser la presència dels jugadors de l’NBA com a integrants de la selecció de bàsquet dels EUA. De forma paral·lela, es va desenvolupar la Olimpíada Cultural, un festival d’activitats artístiques que fou programat a partir del 1988.

Grup Excursionista i Esportiu Gironí

1 Resposta

(Girona, 1919 – )

(GEiEG)  Primera entitat de Catalunya dedicada a l’esport afeccionat. Organitza activitats esportives tant de competició com de lleure, i té seccions d’atletisme, handbol, muntanya, natació, tennis, bàsquet, hoquei sobre rodes, waterpolo, rugbi i esquí, entre d’altres. Disposa d’instal·lacions esportives a la Devesa, Sant Ponç, Sant Narcís i Palau-sacosta.

Col·labora també en la vida social gironina a través d’activitats culturals i populars com la Festa del Pedal, concursos de colles sardanistes, l’aplec excursionista, la pujada als Àngels, concerts, etc. El 1994 l’entitat fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi.

Estasen i Pla, Lluís

3 Respostes

(Barcelona, 6 octubre 1890 – 23 juny 1947)

Excursionista i escalador. Membre del Centre Excursionista de Catalunya d’ençà del 1910. Es destacà com a esquiador, guanyant diversos campionats i inicià a Catalunya les grans travessies de cims i valls pirinencs amb esquí. La seva tasca d’escalador, publicista i preparador fou intensíssima i d’immillorables resultats per a l’acreixement de les activitats excursionistes.

El 1928 féu la primera escalada a la paret nord del Pedraforca, juntament amb Josep Rovira, J. Puntes i Jofre Vila. Col·laborà intensament en el Cinquè Congrés Internacional d’Alpinisme, celebrat a Barcelona. Promogué l’establiment d’un sistema de refugis, d’acord amb un pla ambiciós i ben establert. També féu escalades als Alps i a les Dolomites. Introduí noves tècniques i nous materials d’escalada.

Morí en el camí de Saldes a Barcelona, de resultes d’un atac de feridura, quan es dirigia a inaugurar el refugi que duu el seu nom a la jaça dels Prats al Pedraforca.

Cruyff, Johan Endrik

Deixa un comentari

(Amsterdam, Holanda, 25 abril 1947 – Barcelona, 24 març 2016)

Futbolista i entrenador de futbol. Un dels millors jugadors de futbol de tots els temps, començà a jugar amb l’Ajax d’Amsterdam, equip amb el qual guanyà la Copa d’Europa (1971, 1972 i 1973). Proclamat el millor jugador europeu (1971, 1973 i 1974), el 1973 fitxà pel Futbol Club Barcelona, que l’any següent es proclamà campió de lliga.

Després d’una estada professional als EUA tornà a l’Ajax i el 1988 passà al Futbol Club Barcelona com a entrenador de l’equip de futbol fins al 1996. En aquesta etapa l’equip va aconseguir quatre lligues (1991, 1992, 1993 i 1994), una Copa d’Europa (1992), una Recopa d’Europa (1989), una Copa d’Espanya (1990), i una Supercopa (1991).

Colomer i Casamitjana, Marc

Deixa un comentari

(Santa Pau, Garrotxa, 17 agost 1974 – )

Motociclista. Inicià la seva carrera esportiva quan tenia sis anys competint amb trialsin, especialitat ciclista molt semblant al trial però amb bicicleta, i en vuit anys consecutius aconseguí tres campionats del món, un de subcampió mundial, un d’Europa i sis d’Espanya.

El 1988 debutà en el món del motociclisme en trial i aquest mateix any es proclamà campió d’Espanya, fet que repetí durant els dos anys següents. Guanyà tres copes FIM (1994, 1995, 1996), fou dos cops subcampió del món (1993 i 1995) i el 1996 aconseguí per primera vegada el títol de campió del món de trial a Bèlgica.

Centre Excursionista de Catalunya

68 Respostes

(Barcelona, 1890 – )

(CEC)  Entitat cultural i esportiva. Creada arran de la fusió de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (fundada el 1876) i l’Associació Catalana d’Excursions (creada el 1878). Féu una important tasca en favor de la cultura catalana amb la celebració de nombrosos cursos i la defensa del patrimoni, i s’adherí a la campanya lingüística de “L’Avenç” (hi foren donades les conferències).

Reduïdes les seves activitats després de la guerra civil, ha reprès la tasca fomentant la pràctica de l’esport i les activitats científiques, com la secció de Muntanya i Escalada, que organitzà excursions col·lectives cada festa de l’any, proves d’alpinisme i cursets divulgadors dels esports de muntanya; la de Càmping; la d’Esquí; la de Fotografia; la de Cinema i Video “Amateur”; la de Geografia i Ciències Naturals; la d’Història i Arts, i la d’Espeologia (Equip de Recerques Espeleològiques, ERE).

Ha creat també unes comissions, que atenen diferents comeses lligades amb l’excursionisme; així, la de Refugis té cura de la conservació dels edificis propis, bastits en indrets estratègics de la muntanya; la de Publicacions edita obres de consulta; la de Protecció de la Natura promou campanyes tendents a la conservació i al respecte dels paisatges naturals, a millorar el capteniment cívic dels excursionistes, etc, a més de les de Jovent i la d’Infants.

La Biblioteca del CEC, especialitzada en obres geogràfiques i d’història, amb més de 25.000 volums, és oberta a tots els excursionistes estudiosos, siguin socis del Centre o no. També forma part del Centre l’Escola de Muntanya, que coordina els cursos de formació i perfeccionament impartits al club. Publica la revista “Muntanya” i nombrosos llibres i treballs sobre temes relacionats amb l’excursionisme.

Enllaç web: Centre Excursionista de Catalunya

Cadiach i Puig, Òscar

2 Respostes

(Barcelona, 22 octubre 1952 – )

Alpinista i guia d’alta muntanya. Vinculat a diverses entitats excursionistes, el 1984 assolí el seu primer vuit mil, el Nänga Parbat (8.125 m alt), juntament amb Jordi Magriñà. L’any següent formà part, juntament amb Antoni Sors i Carles Vallès, de la primera cordada catalana que assolí l’Everest (8.848 m), que el 1993 tornà a fer pel vessant nepalès.

Al principi de la dècada de 1990 inicià l’exploració de muntanyes xineses, com l’escalada en solitari al Broad Peak nord (1990), l’ascensió del cim verge del Tarraco Kangri (1991) i l’obertura de la ruta Fem Tarragona al Broad Peak central (1992). El 1996 obrí la via Free Tibet al Cho Oyu.

A més, a participat en nombroses expedicions a Kenya, els Andes, l’Ahaggar argelià, el Karakoram, l’Himalaia i la Patagònia, i, com a guia d’alta muntanya, ha dirigit alpinistes a l’Aconcagua, el Kilimanjaro i a cims de l’Himalaia i el Karakoram.

És autor de reportatges fotogràfics i documentals, alguns d’ells guardonats en diversos festivals de cinema de muntanya d’àmbit internacional.