Arxiu d'etiquetes: espectacles

Ciutat del Teatre

2 Respostes

(Barcelona, 1997 – )

Equipament cultural. Dedicat a les arts de l’espectacle situat dins el recinte del Mercat de les Flors de Montjuïc.

El 1997, l’ajuntament de Barcelona encarregà el disseny i direcció d’aquest projecte al director escènic Lluís Pasqual, que exercí de comissionat durant els dos anys d’elaboració d’aquest encàrrec. El projecte fou acceptat per l’ajuntament, i el 2000 es formalitzà, juntament amb la diputació de Barcelona, la constitució del consorci de la Ciutat del Teatre. Josep Montanyès en fou designat director.

Comprèn el Mercat de les Flors -habilitat com a espai escènic municipal-, el Palau de l’Agricultura -nova seu de la Fundació Teatre Lliure– i l’Institut del Teatre de la diputació.

Tots tres edificis, aglutinats al voltant de la plaça de Margarida Xirgu, se situen molt a prop d’altres espais escènics com el Teatre Grec o els teatres del Paral·lel barceloní.

Circuit de Catalunya

3 Respostes

(Montmeló, Vallès Oriental, 1991 – )

Circuit permanent de velocitat per a curses d’automobilisme i motociclisme. L’any 1984 fou construït el Consorci del Circuit de Catalunya entre la Generalitat de Catalunya, el Reial Automòbil Club de Catalunya, l’Ajuntament de Montmeló i el Consejo Superior de Deportes.

Acull una gran quantitat de curses diferents l’any, entre les quals destaquen el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 i el Gran Premi de Catalunya de Motociclisme, puntuables pel campionat del món.

Les tradicionals 24 Hores de Montjuïc també es disputen al circuit des del 1995.

Enllaç web:  Circuit de Catalunya

Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya

6 Respostes

(Barcelona, 1980 – 1998)

(CDGC)  Institució. Creada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Té com a funció la recuperació del teatre clàssic català, així com la promoció de la nova dramatúrgia catalana, sense descartar els grans textos del repertori universal.

Ha estat dirigit per Xavier Fàbregas, per Hermann Bonnín, aquest del 1981 al 1988, i després per Domènec Reixach.

La seva seu fou al Teatre Romea, però desenvolupà la seva activitat en altres escenaris de diverses ciutats catalanes. A partir del 1994, també programà i gestionà el teatre Poliorama.

El 1998 es dissolgué i s’integrà en el Teatre Nacional de Catalunya.

Centre Comarcal Lleidatà

1 Resposta

(Barcelona, 1917 – )

Entitat recreativa. Sobretot d’ençà del 1956, ha exercit una influència cultural amb la publicació d’un butlletí mensual, gairebé tot en català, i la celebració de cursets, sessions literàries i exposicions.

Té un quadre escènic, una coral i un esbart folklòric.

Enllaç:  Centre Comarcal Lleidatà

Castellterçol, dansa de

2 Respostes

(Castellterçol, Moianès)

Ballet popular de sis parelles, tradicional de la vila, de caire cerimoniós i elegant. Les balladores duen una gran mantellina blanca, i els balladors, un vestit negre i un barret de copa.

Hom la inicia amb una passejada de sortida pausada, al ritme de la tonada de la cobla, sostenint cada ballador, amb la mà dreta, l’esquerra de la balladora. Després, giravoltant, les noies passen al costat esquerre i són saludades pels nois.

Encarada cada parella i deixada anar de les mans, comença la part dita dansa, en la qual hom forma un rotllo que s’eixampla i s’estreny i realitza encreuaments que creen l’efecte d’una estrella de dotze raigs, igual que la del ball del ciri. Aquesta figura té la duració de dues tonades.

Després d’un volt per la plaça comença novament la dansa, una part de ball rodó dita sardana, i tres pavanes, ballades també en forma d’estrella tot efectuant l’evolució dita cadena.

L’any 1985 fou declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional.

Enllaç:  Dansa de Castellterçol

Cantonigròs, Festival Internacional de Música

3 Respostes

(Cantonigròs, Osona, 1983 – )

Festival de música tradicional d’arreu del món que se celebra com a derivació de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra.

Canonge i Francesch, Fructuós

Deixa un comentari

(Montbrió del Camp, Baix Camp, 27 març 1824 – Barcelona, 13 gener 1890)

Prestidigitador. El 1931 la seva família es traslladà a Barcelona. Fou enllustrador i venedor ambulant de crema per a enllustrar el calçat.

Assolí grans èxits com a prestidigitador. Recorregué les principals ciutats d’Europa i Amèrica. Fou conegut amb el sobrenom d’El Merlín español.

Perseguit per les seves idees republicanes, fou nomenat, tanmateix, cavaller dels ordes d’Isabel la Catòlica i de Carles III.

Candela, festes decennals de la

2 Respostes

(Valls, Alt Camp, 1791 – )

Festes solemnes de caràcter religiós i popular que se celebren a la ciutat el dia 2 de febrer de cada deu anys, des del 1791.

Fou instituïda per iniciativa de Pau Baldric, amb intenció votiva, a la fi d’una pesta, en honor de la Mare de Déu de la Candela, imatge molt venerada, patrona de la ciutat (fou coronada canònicament el 1911).

Campdevànol, dansa de

2 Respostes

(Campdevànol, Ripollès)

Dansa típica que és balla a la població, dita també gala de Campdevànol, de caràcter cerimoniós, probablement d’origen senyorial, ballada per la festa major, amb melodia pròpia, una de les més belles del folklore català.

Dirigeix la dansa el capdanser, vestit de festa amb barret de copa i proveït d’una almorratxa amb aigua d’olor amb la qual ruixa les balladores; inicia el ball galejant la batllessa (passeig a la plaça i ball puntejat), després les quatre pabordesses (encarregades de l’altar del Roser) i les balladores restants; és retira i les parelles prossegueixen soles la dansa fins a la corranda final.

Mentre Campdevànol no tingué la plaça urbanitzada, intervenia al ball la campesa, propietària del camp on es feia la festa.

Cadaqués, Orquestra de

Deixa un comentari

(Cadaqués, Alt Empordà)

Veure> Orquestra de Cadaqués  (1988- ).