Arxiu d'etiquetes: esdeveniments

Col·loquis Internacionals sobre el Català

(Estrasburg, França, 1968 – 1973)

Col·loquis lingüístics. Celebrats regularment a diverses universitats europees per a l’estudi de la llengua i la literatura catalanes.

El primer (Estrasburg, 1968), dirigit per G. Straka i A.M. Badia, amb assistència de 40 romanistes de nou països, se centrà sobre la lingüística catalana.

Al segon (Amsterdam, 1970), al qual assistiren uns 80 estudiosos d’onze països, hi fou unit l’estudi de la literatura oriental vers els condicionaments sociològics. Hi sorgí la idea de crear una Associació Internacional de Llengua i de Literatura Catalanes.

El tercer col·loqui (Cambridge, 1973), amb l’assistència d’unes 140 persones, aprovà els estatuts d’aquesta associació i decidí de celebrar el quart a Basilea.

Ciutat de Barcelona, premis

(Barcelona, 1949 – )

Premis. Creats per l’ajuntament de Barcelona.

Llevat del de poesia catalana, la majoria (novel·la, teatre, investigació, periodisme, cinema, etc) han estat atorgats a obres en castellà.

El lliurament té lloc el 26 de gener, en commemoració de l’entrada de les forces franquistes a Barcelona el 1939.

Caputxinada, la -1966-

(Barcelona, 9 març 1966 – 11 març 1966)

Nom que prengué l’assemblea que tingué lloc per constituir el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), per haver-se celebrat al convent del caputxins de Sarrià de Barcelona, amb l’assistència de 450 representants d’estudiants, professors i intel·lectuals.

En assabentar-se’n la policia, assetjà el convent i, el dia 11, l’assaltà i practicà gran nombre de detencions.

Aixó provocà un ampli moviment unitari de solidaritat, que fou l’aglutinant de les forces polítiques i cíviques oposades al franquisme, que constituïren la Taula Rodona Democràtica.

Cantonigròs, Festival Internacional de Música

(Cantonigròs, Osona, 1983 – )

Festival de música tradicional d’arreu del món que se celebra com a derivació de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra.

Cantonigròs, Concurs de Poesia de

(Cantonigròs, Osona, 1944 – 1968)

Festa literària anual (Concurs de Poesia de Sant Roc de Cantonigròs i Festa Literària de Collsacabra).

Se celebrà gràcies a l’empara del bisbe de Vic, Ramon Masnou, i de l’abat de Montserrat, Aureli M. Escarré, Joan Triadú en fou el principal promotor.

A més del premi de Poesia, se concediren d’altres: de narració, d’assaig, de teatre infantil. Hi prengueren part destacats catalanòfils estrangers.

Fou el precedent de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra.

Candela, festes decennals de la

(Valls, Alt Camp, 1791 – )

Festes solemnes de caràcter religiós i popular que se celebren a la ciutat el dia 2 de febrer de cada deu anys, des del 1791.

Fou instituïda per iniciativa de Pau Baldric, amb intenció votiva, a la fi d’una pesta, en honor de la Mare de Déu de la Candela, imatge molt venerada, patrona de la ciutat (fou coronada canònicament el 1911).

Bullangues, les -1836/43-

(Barcelona, 1836 – 1843)

Conjunt de tumults. Provocats, en part, pel descontentament de la burgesia barcelonina per la crisi econòmica, de la qual feia responsable el govern de Madrid, seguida pels elements populars, esperonats per les repercussions de la crisi social (temor a l’atur, problemes de les quintes i dels consums) i conduïts per elements republicants i exaltats, sovint afiliats a societats secretes.

La bullanga del 1837 acabà amb l’afusellament de Ramon Xaudaró i el desarmament de la Milícia Nacional, i la del 1842 amb el bombardeig de Barcelona per Espartero; la del 1843 és coneguda per la Jamància.

Bellcaire, fira de -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Fira de la ciutat, també anomenada dels Encants.

Hi ha roba de segona mà, mobles i tota mena d’utensilis, que es feia antigament a Barcelona, tots els dies al passeig de Sant Joan, i que posteriorment es féu determinats dies de la setmana.

Després passà a instal·lar-se a la Torrassa i al Clot, on encara subsisteix.

Banquet de la Victòria

(Barcelona, 19 novembre 1905)

Celebració de la Lliga Regionalista per la victòria a les eleccions municipals, que consistí en un gran àpat que tingué lloc en el Frontó Comtal.

A la sortida es formà una manifestació que baixà pel carrer de Balmes cantant Els Segadors. En arribar prop de la Fraternitat Republicana els membres d’aquest centre lerrouxista feriren a trets alguns manifestants.

Aquests fets suscitaren una caricatura al “Cu-cut” (23 novembre) que disgustà l’estament militar, el qual, amotinat (25 novembre), calaren foc a la redacción i impremta del setmanari i a la redacció de “La Veu de Catalunya”.

El govern Montero Ríos, no podent castigar aquesta insubordinació, caigué, i pujà Segismundo Moret, el qual promulga la llei de jurisdiccions, que afavoria els amotinats. Per tal d’oposar-se a aquesta llei es formà la Solidaritat Catalana.

Avenç, campanya lingüística de l’

(Barcelona, juliol 1890 – segle XX)

Campanya iniciada amb una sèrie d’articles d’Eudald Canivell (La rutina del català escrit) i de Joaquim Casas i Carbó (Estudis de llengua catalana), publicats a la revista “L’Avenç”, campanya encarrilada “a millorar d’ortografia i a posar el llenguatge escrit d’acord amb el llenguatge parlat“.

Tant la campanya de la revista com l’aparició de l’Ensayo de gramática del catalán moderno (1891) foren rebudes més aviat amb fredor: gairebé no hi hagué controvèrsia.

Tot i això, la majoria de les reformes proposades foren adoptades després per l’Institut d’Estudis Catalans i incorporades, l’any 1913, a les seves Normes ortogràfiques.