(La Unión, Múrcia, 1909 – Barcelona, 1980)
Escultor. Resident a Barcelona des de petit. Va ésser el deixeble predilecte de Josep Llimona.
Estilísticament, l’obra de l’artista reflecteix el seu origen, barrejat amb una clara concepció mediterranista.
Moltes vegades firmà solament amb el seu nom: Antoni Ramon.
(Barcelona, 30 novembre 1867 – 19 desembre 1946)
Erudit. Començà diverses carreres i féu d’escultor.
Sota la tutela del professor Clemente Cortejón, s’especialitzà en bibliografia cervantina i féu el catàleg de les obres de Cervantes de la Biblioteca de Catalunya.
Publicà l’extraordinària i extensa Bibliografia Catalana-Premsa (1931-37).
President de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, publicà treballs erudits sobre Tirant lo Blanc, l’argot de Barcelona, els pseudònims catalans, etc.
(Vic, Osona, 1883 – Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès, 1965)
Autor teatral i escultor.
Estrenà peces com Pel bon camí (1915), Dank al esperanto (1916), etc.
Com a escultor participà en algunes exposicions de primavera de Barcelona.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XVII – Catalunya Nord ?, segle XVII)
Escultor. Començà a treballar a Perpinyà vers el 1639 (estàtues de l’església del convent dels Grans Agustins).
És autor d’un retaule de la confraria de la Immaculada Concepció de Ceret (1656) i d’un retaule de Trullars (Sant Iscle i Santa Victòria), que encara es conserva.
(Barcelona, 1911 – 1974)
Escultor i dibuixant. Participà al I Saló d’Independents de Barcelona (1936).
Exiliat a Mèxic (1940-66), col·laborà com a il·lustrador en publicacions periòdiques i llibres editats en català.
La seva obra evolucionà des d’un estil no figuratiu (Mèxic) cap a un mediterranisme abstracte (Catalunya).
(Catalunya, segle XII)
Escultor. És l’autor, amb signatura visible a les estàtues dels apòstols sant Tomàs i sant Andreu, de les figures d’entrada a la sala capitular de la seu de Sant Esteve de Tolosa (1130).
La importància d’aquesta obra i d’altres que se li atribueixen, com la Verge i l’Àngel de la porta de l’Anunciata a la seu de Lleida, la Mare de Déu del Claustre de Solsona (1163) i la columna amb figures de sants d’aquesta mateixa població, l’assenyalen com un dels màxims escultors del romànic occidental i evidencien la influència que la seva obra exercí en el seu temps.
(Tarragona, 7 març 1853 – Barcelona, 28 maig 1914)
Escultor i pintor. Deixeble d’Andreu Aleu.
Entre les seves obres, de caràcter monumental, cal citar l’estàtua eqüestre del general Espartero, a Madrid (1885), el de Sagasta, a Logronyo.
Com a pintor, és autor del retrat de Núñez de Arce.
Publicà la Monografia del temple de Sant Pau del Camp de Barcelona (1875).
(Barcelona, 25 octubre 1860 – 1948)
Escultor. Treballà amb Fuixà i Venanci Vallmitjana. Es dedicà comercialment al bibelot.
Entre les seves obres destaca Catalunya independent i Un soldat de campanya.
Ensenyà a l’Escola de Llotja (1915-45).
(Manresa, Bages, segle XVII – Perpinyà, 1710)
Tallista. Fill de Joan i germà de Francesc i de Josep.
Establert a Perpinyà, acabà el retaule de Sant Francesc de Paula del convent de la Victòria -avui a la catedral-, després de la mort de Llàtzer Tremulles (1656).
Esdevingué l’escultor més destacat del Rosselló dels cinquanta anys següents.
Treballà en els retaules de Serdinyà (1661), Vinçà (1663), Espirà de Conflent (1663) i Estoer (1665), i la seva obra principal fou el gran altar major de Baixàs (1671). També féu el retaule de l’Assumpció de Vingrau (1681-82).
El seu estil és d’un barroquisme contingut, fruit més d’un retardament estètic que d’una actitud conscient.
(Reus, Baix Camp, 5 novembre 1914 – Bata, Guinea Equatorial, 29 octubre 1983)
Escultor. Realitzà monuments i imatgeria religiosa.
Algunes de les obres seves més destacades són la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus (que substituí la perduda durant la guerra civil), i les escultures de la capella del Calvari, a la Seu nova de Lleida.
Residia a l’estranger des de la dècada del 1950. A Guinea deixà diversos monuments (La reina Bisila amb l’infant). Guanyà el premi Àfrica d’escultura.
Dades dels Països Catalans 