(Barcelona, 1930 – 25 juny 2011)
Pintor. S’ha dedicat de preferència a l’escenografia. Ha destacat també com a figurinista.
Obtingué el Trofeu Barcelona dels premis d’escenografia del Cicle de Teatre Llatí els anys 1958, 1959 i 1960.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1955 – )
Escultor, pintor i escenògraf.
Inicialment combinà la seva activitat com a escenògraf amb la creació del personatge el senyor Carles, els seus vestits i les exposicions, molt peculiars, de moda i disseny. Més endavant col·leccionà objectes abandonats.
Durant un temps treballà amb elements que conformen la natura, com ara fulles d’arbres, establint un joc de conceptes entre les formes i els materials com el marbre i la fusta.
Entre les seves mostres individuals destaquen Sabates a l’Espai 10 de la Fundació Joan Miró (1981); Pluja de mans, a la sala Metrònom (1982) i Vestuaris, Museu de la Indumentària de Barcelona (1985). L’any 1995 presentà l’exposició Construir els dies a Barcelona, Sant Sebastià i Palma de Mallorca.
Tota la seva obra és plena de referències a la memòria, a l’atzar, a les contradiccions entre allò públic i allò privat.
(Barcelona, 17 juny 1852 – 28 juliol 1918)
Erudit. Fill d’un pintor decorador, exercí d’escenògraf almenys fins al 1883.
Afeccionat a la història, s’especialitzà en l’estudi erudit i curiós de monuments i personatges catalans.
Fou bibliotecari del Centre Excursionista de Catalunya i col·laborà en publicacions culturals com “La Ilustració Catalana”, “Revista de Catalunya” i “La Veu de Catalunya”.
Publicà nombrosos treballs, entre els quals Record de l’exposició de documents gràfics de coses desaparegudes de Barcelona al segle XIX (1901), Des del terrat de l’església del Pi (1913) i Datos para la historia del esgrafiado en Barcelona (1913).
(Barcelona, 6 agost 1932 – 20 octubre 2016)
Director teatral i realitzador d’espais dramàtics per a la televisió.
Ha dirigit, entre d’altres, els muntatges següents: El castigo sin venganza (1955), Les alegres casades de Windsor (1972), Hamlet (1976), Batalla de reines (1984), etc.
(Barcelona, 25 octubre 1851 – 12 març 1916)
Escenògraf. Deixeble de l’Escola de Llotja, de Soler i Rovirosa i de Francesc Pla.
Treballà a Madrid, València i Lisboa (1889), però sobretot a Barcelona, al Teatre Novetats i al Tívoli, on decorà, entre altres obres, l’òpera Garín (1893), de Tomás Bretón.
(Barcelona, 1831 – 1888)
Escenògraf. Deixeble de l’Escola de Llotja, amplià estudis a París.
A Barcelona treballà per al Teatre Odeon (1865) i, més tard, per al Liceu (decoracions per a Don Carlos de Verdi, i per a L’Africaine de Meyerbeer).
Fou mestre de Joan Ballester i de Francesc Soler i Rovirosa.
Va excel·lir pel seu magistral domini de la perspectiva i per la seva extraordinària sensibilitat pel que fa al color.
(Sitges, Garraf, 31 gener 1906 – 1 abril 1973)
Pintor i escenògraf. Deixeble de Joaquim Sunyer. Fou una de les figures més destacades del grup de surrealistes catalans.
Participà a les exposicions de l’ADLAN i fou un dels fundadors del Saló dels Independents.
Des del 1941 dirigí el Teatre d’Art i fou professor de l’Institut del Teatre de Barcelona.
(València, 1841 – Barcelona, 1924)
Escenògraf i dibuixant. L’any 1879 s’establí a Barcelona i fou ajudant de F. Soler i Rovirosa.
Fou catedràtic de perspectiva a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Publicà uns Apuntes sobre perspectiva para uso de los alumnos de Bellas Artes y Oficios (1912).
(París, França, 1820 – Barcelona, 1869)
Escenògraf. Decorà el nou Teatre Principal de Palma de Mallorca (1857).
A Barcelona (1846), juntament amb Charles Antoine Cambon i Henry Philastre, decorà el Liceu (al·legories i retrats al sostre, teló de boca, que tornà a fer després de l’incendi del 1861) i hi féu escenografies per a la inauguració.
Restà al Liceu com a escenògraf titular, i treballà repetidament per als teatres catalans (Figueres, el 1850; el dels Camps Elisis, a Barcelona, el 1865).
(Barcelona, 1885 – segle XX)
Pintor. Treballà alguns anys amb els escenògrafs Moragas & Alarma. Es dedicà a l’escenografia, per bé que no treballà gaire pel seu compte, malgrat la bona qualitat de les seves realitzacions.
És autor d’obres remarcables com a aquarel·lista.
Dades dels Països Catalans 