Arxiu d'etiquetes: ensenyament

Taller de Músics

Deixa un comentari

(Barcelona, 1972 – )

Escola de música moderna. Fou creada per Lluís Cabrera, Fernando Hernández i el trompetista americà Américo Bellotto. Al llarg de la seva existència ha aglutinat nombroses iniciatives relacionades amb el jazz: a més a més dels cursos de música s’hi organitzen seminaris internacionals de jazz, cursos intensius, festivals, etc.

Els estudis que s’hi imparteixen estan dividits en tres nivells (preparatori, mitjà i superior, cadascun dels quals consta d’un nombre variable de cursos monogràfics trimestrals), i es basen en un mètode pedagògic inspirat en el model americà: l’alumne tria les matèries que vol cursar i així defineix la seva especialització; des del començament, i paral·lelament als estudis teòrics, pot iniciar-se en l’estudi de l’instrument.

L’escola té un club de jazz (petit auditori, obert cada dia, on els alumnes de l’escola i músics amateurs poden assajar gratuïtament) i una big band composta per músics formats al taller que ofereix actuacions públiques esporàdicament, a més d’un Departament de Management que promociona especialment grups que surten de l’escola.

El 2004 celebrà el seu vint-i-cinquè aniversari convertit en una institució de referència de la docència de la música popular dels Països Catalans.

Té un segell discogràfic propi, La Col·lecció del Taller, amb més de 20 referències, i organitza el Festival de Flamenc de Ciutat Vella.

Des del 1989 disposa d’una àrea pròpia de flamenc que ha donat llum a una generació de músics reputats.

Enllaç web:  Taller de Músics

Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1981 – )

(MRP)  Conjunt d’associacions, col·lectius i grups de mestres. Col·laboren per aconseguir, com a objectiu principal comú, una escola pública catalana de qualitat. Comprenen, també, la participació d’aquelles persones i entitats que es proposen una millora de la qualitat de l’ensenyament. L’any 1981 se celebrà a Santa Coloma de Gramenet la primera Reunió de Coordinació, que encetà un procés de dinamització coordinada d’aquests moviments.

L’any 1986, en el marc de les Segones Jornades celebrades a Lleida, es constituí la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, que té com a finalitats importants la coordinació del conjunt d’activitats dels moviments dels mestres, l’intercanvi d’experiències i iniciatives pedagògiques, l’assessorament i el servei a tots els moviments federats, la consolidació de la xarxa d’aquests moviments a totes les comarques i ciutats grans de Catalunya i la representació del conjunt dels MRP davant de les institucions, entitats i qualsevol organisme d’àmbit nacional, estatal o internacional.

Des de l’any 1991 iniciaren l’anomenat Projecte 100 Mesures, recollit inicialment en un document de reflexió i de debat, que pretén definir quins són els aspectes que incideixen en la qualitat del sistema educatiu, impulsar plans territorials consensuats de millora de l’educació i crear un ampli moviment social que generi propostes per a una escola de qualitat i les dugui a la pràctica.

Enllaç web: Moviments de Renovació Pedagògica

Llongueras i Badia, Joan

3 Respostes

(Barcelona, 6 juny 1880 – 13 octubre 1953)

Poeta, músic i pedagog. Usà el pseudònim de Chiron. Escriptor senzill, ofereix un cert deix noucentista, però, format en els ambients modernistes, intentà de seguir les actituds de J. Maragall. Concorregué als Jocs Florals de Barcelona i el 1934 obtingué el Mestratge en Gai Saber.

Publicà llibres i opuscles de poesia, entre els quals cal citar Lluminoses (1906), L’estiu al cor (1928), Sonets (1938) i Llibre dels àngels (1952). Dins el camp de la pedagogia són dignes d’esment les seves obres Ínfimes cròniques d’alta civilitat (1911) i Evocaciones y recuerdos de mi primera vida musical en Barcelona (1944).

Deixeble d’Enric Granados i de Lluís Millet, introduí a Barcelona, on funda l’Institut Joan Llongueras, el sistema Jacques-Dalcroze per ensenyar rítmica i plàstica, d’una gran influència.

Fou el pare de Bartomeu, de Josep Jordi i de Joan Llongueras i Galí.

Foment de les Arts Decoratives

20 Respostes

(Barcelona, 1903 – )

(FAD)  Entitat. Formada per un grup d’industrials i gent d’ofici. El 1936 es va establir a la cúpula del Coliseum i des del 1972 té local propi a la part alta de la ciutat.

De les múltiples activitats que ha dut a terme es destaquen el certamen de la Taula Parada (1933), el saló monogràfic Hogarotel (que després va prendre el nom d’Expohogar), el concurs municipal d’arquitectura i interiorisme (premis FAD) i el premi Sebastià Gasch de circ i music-hall. De les diverses agrupacions que acull en destaca, des del 1960, l’ADI-FAD, de disseny industrial.

Enllaç web:  Foment de les Arts i del Disseny

Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya

7 Respostes

(Barcelona, 1932 – )

(FNEC)  Organització estudiantil. Creada amb l’adhesió de totes les agrupacions catalanistes i dels dissidents de la FUE (Federació Universitària Espanyola). Des de bon principi, la FNEC es declarà nacionalista i anticlassista. La seva intervenció fou decisiva, durant el Bienni Negre, a favor de la llibertat política i acadèmica.

A partir del 19 de juliol de 1936 es fusionà amb la UGT i participà en les tasques de mobilització. El 1937 organitzà el I Congrés Nacional d’Estudiants Catalans. El 1940 passà a la clandestinitat i el 1986 es reconstruí com a associació d’estudiants universitaris d’esperit nacionalista.

Enllaç web: Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya

Facultat de Teologia de Catalunya -1986/ –

27 Respostes

(Catalunya, 1986 – )

Nom que adopta la Facultat de Teologia de Barcelona. El 1984 desaparegué l’estructura de dues seccions i es formà un sol centre. Manté una estreta relació amb la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya, institució que es fa càrrec de les disciplines filosòfiques necessàries per a l’estudi de la teologia.

Té incorporats dos instituts de graus superiors: l’Institut de Teologia Fonamental, amb seu al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès, i l’Institut de Litúrgia, creat pel Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona.

Altres institucions docents vinculades són l’Escola Universitària de Formació de Professors de Religió, el Centre d’Estudis Teològics de Mallorca, l’Escola de Ciències Socials de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona, l’Institut de Teologia de Barcelona (així com el de Tarragona i el de Girona), el Centre de Pensament Cristià de Manresa, l’Escola de Teologia de Tàrrega i el Centre d’Estudis Pastorals.

Escolania de Montserrat

61 Respostes

(Montserrat, Bages, s XIV – )

Institució formada per una cinquantena de nois dedicats al cant del culte; resideixen al monestir, on compaginen l’estudi bàsic amb la formació musical.

Durant tota la seva història s’hi han format grans músics. Ha enregistrat diversos discos i ha donat concerts a Catalunya i l’estranger.

Enllaç web: Escolania de Montserrat

Escola Universitària Politècnica del Baix Llobregat

Deixa un comentari

(Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 1991 – )

(EUPBL)  Escola superior. Fundada dins de la Universitat Politècnica de Catalunya, per a impartir la titulació d’enginyeria tècnica en sistemes de telecomunicació. Traslladat a Castelldefels un cop acabada la construcció del nou campus. Ha estat un centre pilot a l’estat espanyol en la reforma de plans d’estudis i de mètodes docents.

El seu primer director, Xavier Bara, rebé l’any 1996, la medalla Jaume Vicens i Vives de la Generalitat de Catalunya, com a premi per la qualitat de l’ensenyament arran de les innovacions docents adoptades a l’escola, que s’estengueren a d’altres universitats d’arreu de l’estat.

A inicis del segle XXI passà a denominar-se Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aereoespacial de Castelldefels (EETAC).

Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària

Deixa un comentari

(Lleida, 1978 – )

(ETSEA)  Escola. Creada per la fusió de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Agrícola de Lleida (fundada el 1972) i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms de Lleida (creada el 1976). Des de la seva creació fins a l’any 1992, formà part de la Universitat Politècnica de Catalunya, i a partir d’aquesta data, s’integrà a la recentment creada Universitat de Lleida.

S’imparteixen les titulacions d’enginyer agrònom, enginyer forestal, enginyer tècnic agrícola, enginyer tècnic forestal i llicenciat en tècnica i tecnologia dels aliments. El seu campus, que s’instal·là a l’antiga granja escola de la diputació de Lleida, constitueix el campus agrari més important de Catalunya i un dels més importants de l’estat.

A banda de centres i instituts universitaris inclou el centre mixt UdL-IRTA, l’Estació Experimental de Lleida i diverses dependències del departament d’agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat de Catalunya (Centre de Mecanització Agrària, Secció d’Avaluació de Noves Tecnologies i Servei de Protecció dels Vegetals).

Enllaç web: Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària

Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

64 Respostes

(Barcelona, 1817 – )

(ETSAB)  Institució. Té l’origen en l’Escola de Mestres d’Obres. El 1875 va passar a la Universitat, reconeguda oficialment amb el nom d’Escola Superior d’Arquitectura.

Tingué una orientació pedagògica fonamentalment acadèmica i va tenir un paper decisiu en l’aparició del modernisme. Des del 1972 forma part de la Universitat Politècnica.

Enllaç web: Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona