Arxiu d'etiquetes: enginyers/es

Chafrion, Josep

Deixa un comentari

(València, 1653 – Barcelona, 10 juny 1698)

Enginyer militar i matemàtic. Estudià a València i a Roma, on fou deixeble del bisbe Juan Caramuel, el qual li llegà, en morir (1682), la seva biblioteca.

Lluità en l’exèrcit de Carles II a Milà i al Principat, a la batalla del Ter i en altres accions contra els francesos (1691-97), com a mestre de camp.

Nomenat cap d’enginyers de l’exèrcit de Catalunya, dirigí la construcció de les fortificacions de Montjuïc (1694-97) i altres places.

Escriví Planta de las fortificaciones de las ciudades, plazas y castillos del Estado de Milán (1687) i el curs de matemàtiques aplicat a l’enginyeria militar, Escuela de Palas (1693).

Cermeño y Paredes, Pedro Martín

5 Respostes

(Melilla, 26 març 1722 – A Corunya, Galícia, 15 desembre 1790)

Enginyer militar. Projectà l’església de Sant Miquel del Port de la Barceloneta (1753), la seu nova de Lleida (1760), el pont ja desaparegut de Molins de Rei (1765) i completà la urbanització de la Rambla de Barcelona (1776-78).

El 1770, essent mariscal de camp, arribà a Mallorca per ajudar a la defensa de l’illa.

Hom ha confós la seva activitat amb la del seu probable germà Juan Martín Cermeño.

Cermeño, Juan Martín

5 Respostes

(Ciudad Rodrigo, Castella, 25 juny 1700 – Barcelona, 17 febrer 1773)

Enginyer militar. Comandant del cos d’enginyers a Catalunya i inspector general a Madrid.

Al Principat dirigí la reforma i ampliació del castell de Montjuïc (1751), la construcció del castell de Figueres (1752), intervingué en el projecte de la capella de la Universitat de Cervera (1751) i fou el responsable del projecte definitiu de la Barceloneta.

Castells i Vidal, Paulí

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 maig 1877 – 17 agost 1956)

Enginyer industrial. Catedràtic d’anàlisi matemàtica a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, en fou director del 1913 al 1932.

Inventà la balança algèbrica, aparell per determinar i inscriure mecànicament les equacions algèbriques i transcendents, i l’indicador de velocitat, nova disposició mecànica aplicable a màquines, transmissions i vehicles per determinar-ne la velocitat.

Publicà diversos treballs a l’Acadèmia de Ciències.

Castells i Ruiz, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1905 – 1985)

Metal·lurgista. Professor de metal·lografia a l’Escola del Treball de Barcelona (1931), secretari de l’Institut de la Metal·lúrgia i de la Mecànica de Barcelona (1933) i administrador de l’Association Technique de Fonderie de Belgique (1962).

És autor de Metalografía del acero (Barcelona 1933).

Els seus estudis sobre la influència del pH de les sorres d’emmotllament en la superfície de la peça fosa han motivat que aquest fenomen sigui conegut en la bibliografia especialitzada per efecte Castells.

Castelló i Carreras, Salvador

Deixa un comentari

(Arenys de Mar, Maresme, 21 agost 1863 – 17 febrer 1950)

Avicultor. Després de tres anys d’estudis a Bèlgica, fundà, a Arenys de Mar, l’Escola Pràctica d’Avicultura (1896), a la granja Paraíso, primera escola d’aquesta especialitat a Catalunya.

Fundador de la Societat Nacional d’Avicultura i de la revista “La Avicultura Práctica” (1897), fou professor de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya i organitzador de nombroses exposicions i societats columbòfiles.

És autor d’una trentena d’obres de la seva especialitat, així com de l’estudi sobre els coloms missatgers Colombofilia.

Castellarnau i de Lleopart, Joaquim Maria de

1 Resposta

(Tarragona, 30 maig 1848 – Segòvia, Castella, 23 juliol 1943)

Botànic i enginyer forestal. Germà de Lluís.

Membre de la Comissió de la Flora Forestal dels districtes d’Osca, per encàrrec de l’estat inicià un estudi microgràfic del sistema llenyós de les espècies forestals de la Península.

Fou membre de distintes associacions científiques, i publicà diversos treballs sobre les malures dels arbres, l’observació microscòpica i l’estructura microgràfica de distints tipus de fusta.

Casanova i Danés, Ramon

Deixa un comentari

(Campdevànol, Ripollès, 1892 – Barcelona, 1968)

Enginyer i polític. Pertanyent a la darrera família de fargaires. Introduí al país les tècniques d’estampació de l’acer (Ripoll, 1916) i la fabricació d’acers inoxidables (1916-18).

El 1917 assajà i patentà un reactor aplicable als automòbils i als avions; la seva concepció i les seves dimensions són sorprenentment semblants a les de l’equip propulsor de les V-1 alemanyes (1944).

Col·laborà a “La Veu de Catalunya” i “La Publicitat” i en diverses revistes culturals i polítiques del Ripollès amb el pseudònim de Bern.

Fou membre fundador d’Acció Catalana i organitzador del primer aplec d’aquest partit a Ripoll (1922); durant la República prengué posicions més socialitzants.

Casanelles i Rahola, Eusebi

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 gener 1948 – )

Especialista en patrimoni industrial. Enginyer industrial de formació, cursà estudis de ciències socials a l’ICESB i féu un màster de gestió ambiental a la universitat d’Indiana (EUA).

Promotor del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, del qual fou director des de la seva creació (1984), l’estructurà com una xarxa de museus, amb seu central a Terrassa i seccions en diferents punts de Catalunya.

Ha estat membre de la comissió executiva del The International Committe for the Conservation of the Industrial Heritage.

Carreres i Palet, Joan

Deixa un comentari

(Cercs, Berguedà, 1894 – Mèxic, 1970)

Enginyer. Estudià tecnologia i teoria dels teixits a l’Escola Industrial de Terrassa i dirigí fàbriques de teixits a Barcelona.

Publicà, en català, diversos treballs, i d’altres en castellà, un dels quals fou declarat llibre de text a l’Escuela Superior de Ingieneria Textil de Mèxic.

Membre d’Acció Catalana i, després del PSUC, fou un dels fundadors del moviment Palestra.

Durant la guerra civil de 1936-39 ocupà un alt càrrec en la direcció general de comerç exterior, de la conselleria d’economia de la Generalitat.