Arxiu d'etiquetes: enginyers/es

Ferran i Degrie, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 agost 1877 – 3 abril 1947)

Enginyer i químic. Catedràtic de química a l’Escola d’Enginyers de Barcelona, d’on el 1913 fou secretari, i hi creà uns laboratoris d’anàlisi química. Professor a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Escola del Treball de Barcelona.

Autor de llibres de text i d’estudis com Manipulaciones de análisis químicos (1906), Los aprovechamientos hidráulicos de Cataluña (1914), L’ensenyança de la química a l’Escola Industrial de Barcelona (1916), El agua oxigenada ¿es un oxidante o un reductor? (1921) i Principios fundamentales de los procedimientos de análisis químico (1922).

Farriol i Montserrat, Jaume

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, 2 juny 1932 – 23 maig 2003)

Escriptor i enginyer tèxtil. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

El 1965 guanyà el premi Maspons i Camarasa amb el seu llibre Banyoles vora el llac, publicat l’any següent.

Farreras i Duran, Francesc

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 20 març 1900 – Cuernavaca, Mèxic, 13 novembre 1985)

Polític i enginyer agrònom. Fou un dels organitzadors de les Joventuts Nacionalistes de Manresa i del Centre Republicà i director del diari “El Pla de Bages”, així com del setmanari d’Acció Catalana “Política” (1930-31).

Fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat (1931) per Manresa. Afiliat posteriorment a Esquerra Republicana, fou secretari de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat (1931-33) i diputat al Parlament de Catalunya (1932) per Tarragona.

S’exilià a Mèxic, on portà a terme tasques culturals, com la fundació de les “Monografies Bages” d’història, i el 1954 passà a presidir el Parlament català a l’exili.

Fabra i Puig, Ferran

4 Respostes

(Barcelona, 6 març 1866 – 12 juliol 1944)

Enginyer industrial i polític. Fill de Camil Fabra i Fontanills i germà de Romà, fou el segon marquès d’Alella.

Afiliat a la Federació Monàrquica Autonomista, fou elegit diputat provincial (1889) i senador per Barcelona diverses vegades (1907-14). El 1922 accedí a l’alcaldia de Barcelona fins al cop d’estat de Primo de Rivera (1923).

Continuà l’activitat industrial del seu pare i féu donació de l’Observatori Fabra a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona.

ETSET *

Deixa un comentari

Sigla de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació  (institució catalana, 1971- ).

Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba, Joaquim

1 Resposta

(Madrid, 23 juny 1858 – Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 14 setembre 1897)

Advocat i enginyer agrònom. Marquès de Monistrol d’Anoia i d’Aguilar i baró de Beniparrell. Fill de Josep Maria Escrivà de Romaní i de Dusai.

Com a diputat a les corts per Olot (1883-95), defensà el proteccionisme. El 1890 fou nomenat director general d’agricultura, indústria i comerç.

Presidí la Societat Catalana d’Horticultura i fou secretari de la comissió permanent de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, a Madrid.

Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona

26 Respostes

(Barcelona, 1851 – )

(ETSEIB)  Escola nascuda en el si de l’Escola Industrial de Barcelona, amb el material i professorat de la dissolta Junta de Comerç.

Entre el 1866 i el 1879 fou l’única Escola d’Enginyers Industrials de l’estat espanyol.

Després de passar per diverses etapes, actualment forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Enllaç web: Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona

Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, 1973 – )

Escola tècnica superior, de la Universitat Politècnica de Catalunya. Inicià la seva activitat acadèmica el 1974.

És estructurada en tretze departaments.

Enllaç: Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona

Duran i Farell, Pere

2 Respostes

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 27 febrer 1921 – Barcelona, 11 juliol 1999)

Enginyer de camins i empresari. Executiu del Banco Urquijo a Catalunya, presidí i dirigí un gran nombre d’empreses de projecció pública (Hidroelèctrica de Catalunya, Maquinista Terrestre y Marítima, Hispano-Francesa de Energía Nuclear, Catalana de Gas), les quals sotmeté a un important procés de modernització.

Promotor de la introducció de l’energia nuclear (central de Vandellòs) i del gas natural, fou president del holding Gas Natural (1992-97).

Fou una figura capdavantera en l’evolució industrial de Catalunya des de la dècada 1940-50.

Du Plessis-Besançon, Bernard

1 Resposta

(París, França, 1600 – Auxonne, Borgonya, França, 6 abril 1670)

Enginyer militar. Fou cap de l’estat major del príncep de Condé a la campanya del Rosselló del 1637.

Richelieu el delegà per negociar l’ajut militar francès a la generalitat de Catalunya contra Felip IV (agost 1640); alhora actuà com a agent impulsor de la revolta catalana.

Pel setembre celebrà una conferència oficial amb Ramon de Guimerà i Francesc de Vilaplana, a Ceret; al cap de poc entrà solemnement a Barcelona, on, amb nous poders, pogué establir les bases de l’acord signat per ell i per Pau Claris (desembre 1640) quan les tropes franceses d’Espenan havien ja entrat al Principat.

En caure Tarragona a les mans de Felip IV, aprofità la situació per forçar la proclamació de la República Catalana sota protecció de França, i assolí que, davant l’avanç de les tropes castellanes, Pau Claris proclamés, al cap de poc, la subjecció del Principat a la monarquia francesa (contra l’opinió de Richelieu, que preferia una Catalunya independent).

Organitzà amb eficiència la defensa de Barcelona, juntament amb el conseller en cap de la ciutat, Joan Pere Fontanella, i el diputat militar, Francesc de Tamarit, fet que contribuí directament a la victòria franco-catalana de Montjuïc (26 gener 1641). Poc temps després fou substituït pel mariscal La Mothe i traslladat a França.

El 1644 retornà a Catalunya, on exposà al lloctinent comte d’Harcourt, les queixes del Principat pels abusos de les tropes franceses.

Les seves Mémoires… (publicades el 1892) són bàsiques per a l’estudi de la Guerra dels Segadors.