(Barcelona, segle XVIII)
Economista. Fou secretari del rei Carles III de Borbó.
Publicà un estudi remarcable pel tal de determinar el valor de totes les monedes en curs al territori espanyol.
Aparici, Josep Innocent
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: economistes
Angulo i d’Agustí, Isidor d’
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 4 abril 1812 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 19 setembre 1854)
Economista agrari. Noble terratinent del delta del Llobregat.
Després de viatjar per Anglaterra i els EUA (1833-39), formà part de la Societat Econòmica d’Amics del País, de Barcelona, i fou vicepresident de la Junta de Comerç (1841-43).
President de la Companyia Agrícola Catalana i membre fundador de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851), que li publicà (1852) un recull d’articles, molt difosos, contra la indivisibilitat de la propietat de la terra i a favor de l’emfiteusi enfront de la reforma del Codi Civil.
Dirigí la “Revista de Agricultura Práctica” (1853).
Anglasell i Serrano, Ramon
(Barcelona, 22 gener 1820 – Premià de Dalt, Maresme, 18 desembre 1863)
Economista. Catedràtic d’Economia Política a la Universitat de Santiago el 1851, dos anys més tard vingué a la Universitat de Barcelona per substituir Laureà Figuerola en la càtedra de Dret Administratiu i Economia Política.
Deixeble de Eudald Jaumeandreu, fou l’autor d’una obra que és la continuació del pensament del mestre: Compendio de las lecciones de economía política dadas en la Universidad de Barcelona (1858).
Amich i Gali, Joan
(Girona, 31 agost 1925 – 4 agost 2007)
Veterinari, enginyer i economista. Inicià programes d’inseminació artificial i de lluita contra l’esterilitat animal a Barcelona i Girona.
Ha estat president del Col·legi de Veterinaris de Girona (1954-58), ha fundat la Societat Internacional de Tècnics de la Nutrició Animal (RITENA) i ha dirigit treballs de recerca i de planificació econòmica a Catalunya, Europa i Amèrica.
Publicà dotze tractats sobre la ciència i la indústria de l’alimentació animal, i el 2006 Los elementos científicos de la gastronomía.
Amat de Palou i Pont, Jaume
(Sabadell, Vallès Occidental, 25 juliol 1753 – Sevilla, Andalusia, 1819)
Economista, pintor i comerciant. Exercí de pintor durant els primers anys de la seva vida. Com a comerciant introduí millores tècniques en els teixits i intentà la penetració al mercat interior peninsular. Com a escriptor proporcionà materials, fins i tot elaborats, al seu germà Fèlix i a Francisco de Zamora per a llurs treballs econòmics.
La seva obra pròpia és curta; hi destaca l’opuscle Observaciones de un comerciante (1789), escrit contra les opinions de Cabarrús, desfavorables per a la indústria catalana, el qual hagué de rectificar. En aquest escrit exposà, per primera vegada a Catalunya, l’argumentació basada en el criteri de protecció a la indústria naixent, així com la defensa econòmica i moral del benefici de la nova indústria igualant-lo al ja acceptat benefici comercial.
Els seus projectes comercials, avançats en el temps, i els deutes de Zamora feren que hagués de marxar de Catalunya el 1793, sota la protecció després, de funcionari reial. Depurat per afrancesat, visqué gràcies a la seva família, i la seva vida quedà retirada del tot.
Alzina i Caules, Jaume
(Maó, Menorca, 1899 – Barcelona, 28 desembre 1980)
Economista i estadístic. Format a l’Escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat, estudià a la Universitat de Barcelona i fou cap del Servei d’Estudis Econòmics i del Servei Central d’Estadística de la Generalitat de Catalunya del 1933 al 1938.
Del 1938 al 1942 residí a París, i en tornar a Barcelona ocupà càrrecs a diversos centres d’estudis econòmics.
Va escriure, entre altres obres: L’economia de la Catalunya autònoma (1933), Els pressupostos de les corporacions públiques (1936), La població a Catalunya (1936), Els pressupostos municipals (1937) i Els moviments demogràfics i de població a Catalunya (1937).
Alsina i Parellada, Ferran
(Barcelona, 16 febrer 1861 – 3 febrer 1908)
Fabricant i economista. Féu les guerres carlines i treballà a la fàbrica Güell, en la qual arribà a tenir un alt càrrec fins que es plantà pel seu compte.
Fou membre del Centre Català, però en sortí amb Àngel Guimerà, Domènech i Montaner, i Permanyer (1887), i participà en la fundació de la Lliga de Catalunya.
Ardent proteccionista, els seus discursos a les assemblees de Manresa (1892) i a Reus (1893) foren publicats amb el títol de Criteri econòmic general catalanista (1893).
Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres
(Barcelona, 1940 – )
Institució. Fou fundada amb la finalitat de promoure la investigació econòmica i premiar la tasca dels economistes més destacats.
L’any 1958 foren aprovats els estatuts actuals i se li concedí el títol de reial.
Zulueta i Gomis, Josep
(Barcelona, 16 juliol 1858 – 1925)
Polític i economista.
Especialitzat en temes agropecuaris, inventà una arada i perfeccionà diversos aparells. Presidí l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i la Federació Agrícola Catalano-Balear.
El 1890 fou l’iniciador de la substitució de les vinyes de l’Urgellet, devastades per la fil·loxera, per la cria de vaques de llet, aprofitant els prats d’herba de la comarca; aixó el portà a fundar la Cooperativa Lletera del Cadí.
Milità als rengles del republicanisme autonomista.
Vilarasau i Salat, Josep
(Barcelona, 20 febrer 1931 – )
Financer i economista. Doctor enginyer industrial i llicenciat en ciències econòmiques i empresarials, realitzà estudis de postgrau a la Universitat de Manchester.
Fou professor a l’escola d’enginyers industrials de la Universidad Politécnica de Madrid (1962-72). Ocupà càrrecs directius d’organismes públics: entre altres, fou director tècnic del Banco de Financiación Industrial (1964-66) i gerent de l’empresa estatal CAMPSA (1974-76).
El 1976 fou nomenat director general de la Caixa de Pensions i vicepresident de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi. El 1999, rellevà Josep Antoni Samaranch en la presidència de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, càrrec que deixà el 2003 com a conseqüència d’una nova normativa catalana sobre entitats d’estalvis, la qual fixà un termini màxim de 20 anys per als membres dels consells d’aquestes institucions.
Passà a ser president honorífic de la Caixa i del patronat de la Fundació la Caixa. Fou també president d’ACESA i vice-president del grup Repsol.
Dades dels Països Catalans 