Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Desi, Joan

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI)

Pintor i eclesiàstic. Fill del pintor Julià Desi. Documentat a la darreria del segle.

El 1576 contractà la decoració de la capella del Sagrament de la catedral de Tortosa. El 1599 féu el retaule de la casa del Consell de la mateixa ciutat, del qual formaren part l’oli la Mare de Déu dels Procuradors (a la casa de la ciutat), i altres peces (al Museu de Tortosa).

Uns altres fragments conservats a la capella del palau episcopal semblen pertànyer al seu retaule de Sant Sebastià.

El seu germà Vicenç Desi col·laborà amb ell.

Descatllar i de Tord, Joan Baptista

Deixa un comentari

(la Pobla de Lillet, Berguedà, 1670 – Banyoles, Pla de l’Estany, 4 novembre 1744)

Eclesiàstic. Abat del monestir de Sant Pere de Banyoles (1703-44).

Nomenat per Felip V de Borbó, els partidaris de l’arxiduc Carles III li confiscaren les rendes (1705); s’exilià a Itàlia fins al 1715, i en tornar impulsà la restauració del monestir de Sant Pere i hi féu acabar les obres del temple.

Descatllar, Ramon

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – València, 1415)

Eclesiàstic. Abat de Ripoll (1383-1408), no prengué possessió de l’abadia fins al 1387, any en que morí Pere III el Cerimoniós, el qual l’havia cedida a Pere Batet el 1386.

Durant el seu abadiat, acabà de construir el monestir.

Passat al partit de Benet XIII, aquest el nomenà conseller seu, administrador perpetu de Montserrat (1396) i bisbe d’Elna (1408) i de Girona (1408).

Desbac i Martorell, Joan Baptista

3 Respostes

(Pollença, Mallorca, 6 abril 1617 – Areny de Noguera, Ribagorça, 26 agost 1688)

Prelat. Era doctor en ambdós drets.

Fou canonge de la seu de Mallorca, fiscal de la inquisició i, finalment, bisbe d’Urgell (1682), com a successor de Pere de Copons.

Publicà pastorals remarcables i alguns dels seus sermons. Celebrà un sínode diocesà.

Morí mentre feia una visita pastoral. Fou succeït per Oleguer de Montserrat.

Deodat

1 Resposta

(Claramunt, Anoia, s X – Barcelona, 1029)

(o Deusdedit) Bisbe de Barcelona (1010-29). Era fill del noble Donuç i de Sesegunda i nebot de l’ardiaca Sunifred Llobet. Ell mateix fou també ardiaca.

La seva activitat s’adreçà a la consolidació del patrimoni de la seu barcelonina, la construcció dels edificis entorn de la catedral -dormitori, refetor, celler, campanar i palau episcopal-, d’esglésies -com la de Sant Cugat del Rec o del Camí, de l’hospital d’en Guitard- i de defenses -com la torre de la Granada-, i a la restauració de la disciplina regular, no solament a la canonja de Barcelona sinó també a Girona i Urgell.

Fomentà els estudis amb l’adquisició i la còpia de llibres.

Durant el seu govern el comte Ramon Borrell I s’ingerí amb la seva autoritat civil en afers del bisbat.

Delgado, Miquel

2 Respostes

(Santo Domingo de la Calzada ?, Castella, segle XV – Barcelona, 15 desembre 1478)

Eclesiàstic i polític. Quan el 1458 fou elegit abat de Poblet, era abat comendatari de Sant Salvador de Breda i ja havia acomplert diverses missions diplomàtiques a Itàlia per encàrrec d’Alfons IV el Magnànim.

Des del 1460 actuà intensament al servei de Joan II el Sense Fe i de la generalitat (embaixada reivindicativa a Joan II arran de l’empresonament de Carles de Viana, negociacions de Vilafranca del Penedès, etc), però en produir-se el trencament entre les dues parts (1462) seguí al monarca, mentre que la comunitat de Poblet es mantenia fidel a la generalitat.

La divisió entre el cenobi i el seu abat durà fins que Joan II s’emparà del monestir (1464).

Morí abans d’acabar el trienni de govern (1476-79) com a diputat eclesiàstic de la generalitat.

Deig i Clotet, Antoni

Deixa un comentari

(Navàs, Bages, 11 març 1926 – Manresa, Bages, 12 agost 2003)

Eclesiàstic. Va estudiar dret canònic a Salamanca i, després d’ésser ordenat sacerdot (1949), fou destinat a la diòcesi de Sogorb-Castelló (1951) i més tard a la de Tarragona (1970).

El 1977 fou nomenat bisbe de Menorca, on donà una gran importància a Solsona.

Deàs i Villar, Josep

Deixa un comentari

(Sant Pol de Mar, Maresme, 26 agost 1837 – Montserrat, Bages, 31 agost 1921)

Abat de Montserrat (1885-1913). Sacerdot (1866), ingressà a Montserrat el 1880.

Completà l’obra restauradora del seu predecessor, Miquel Muntadas, amb l’ampliació dels edificis montserratins.

Fundà l’abadia de Nostra Senyora de Montserrat i el col·legi de Sant Beda de Manila (1895).

Dimití del seu càrrec abacial el 1913.

Damas -papa, 366/384-

Deixa un comentari

(Argelaguer ?, Garrotxa, segle IV – Roma, Itàlia, 384)

Papa (366-384) i sant. Una tradició medieval poc segura el fa originari d’Argelaguer.

Amb l’ajut de Valentinià I s’imposà al seu contrincant Ursí, elegit per una part del clericat. Reuní a Roma uns quants sínodes i tingué cura especial dels sepulcres dels màrtirs romans.

Tingué per secretari sant Jeroni. Féu construir la basílica de Sant Llorenç in Damaso.

Venerat com a sant, hom en celebra la festa l’11 de desembre.

Dalmau -eclesiàstic, s XI-

Deixa un comentari

(França, segle XI)

Abat de la Grassa i arquebisbe de Narbona (1081-97).

S’oposà a la decisió d’Urbà II (1089) de restaurar la seu metropolitana de Tarragona a favor de Berenguer, bisbe de Vic, i encara que ell i els seus clergues falsificaren alguns documents, la butlla de restabliment fou expedida finalment el 1091.

Davant la seva persistent oposició, el 1092, al concili de Sant Gèli, Berenguer renuncià espectacularment a l’arquebisbat de Tarragona, fet que forçà el concili a pronunciar-se contra Dalmau.