Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Guix i Ferreres, Josep Maria

Deixa un comentari

(la Coromina, Cardona, Bages, 19 desembre 1927 – Vic, Osona, 28 juny 2009)

Eclesiàstic. Rebé l’ordenació sacerdotal el 1952 i l’episcopal el 1968.

Fou bisbe auxiliar de Barcelona (1968-83). El 1983 fou nomenat bisbe de Vic.

Expert en doctrina social de l’església, fou catedràtic, degà i sotsdirector de l’Institut Social Lleó XIII de Madrid. Doctor en teologia per la universitat pontifícia de Comillas i en ciències socials per la universitat pontifícia de Salamanca.

Entre les seves obres destaquen Recepció episcopal de la Rerum novarum a la Tarraconense (1991) i Santa Maria de les feines senzilles (1998). Col·laborà en les obres Cursos de doctrina social catòlica (1967) i Manual de doctrina social de la Iglesia (1993).

Guiu de Boulogne

Deixa un comentari

(Bolonya, França, 1313 – Lleida, 25 novembre 1373)

(dit d’Alvèrnia)  Cardenal i arquebisbe de Lió (1340).

El 1359 començà a intervenir com a legat papal en els afers catalans i el 1361 obtingué la pau entre els reis de Catalunya-Aragó i de Castella.

Més tard el papa l’envià de nou com a legat (1371) per evitar una guerra entre Pere III el Cerimoniós i Gènova.

Guiu -bisbe Girona-

Deixa un comentari

(Septimània, França, segle IX – Catalunya, vers 936)

(o Guigó)  Bisbe de Girona (907-vers 936).

Fou nomenat per manament del rei franc Carles el Ximple, i fou un element actiu en el manteniment de l’autoritat reial franca a Catalunya.

El 922 rebé un privilegi carolingi de confirmació de béns i noves donacions.

L’última notícia d’ell data del juny de 936.

Guiteras i Vilanova, Joan

1 Resposta

(Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 16 desembre 1939 – )

Eclesiàstic i teòleg. Sacerdot (1963), exercí càrrecs directius al Seminari Conciliar i a la Facultat de Teologia de Barcelona, i el 1979 fou designat director de l’Institut de Teologia, des d’on portà a terme una tasca de divulgació teològica, sobretot entre els laics.

Doctor en teologia (1985), el 1986 fou nomenat canonge penitencier de la catedral de Barcelona.

Col·laborà habitualment a diverses publicacions religioses. Entre les seves nombroses obres teològiques i catequètiques, cal destacar Fets i paraules (1981), Des de la fe (1983), Evangelització (1985), Paraula del Senyor (1989), Sereu el meu poble (1991).

Guitart i Vilardebó, Justí

2 Respostes

(Barcelona, 16 desembre 1875 – 30 gener 1940)

Eclesiàstic. Germà d’Ernest. Es llicencià en dret. Fou professor del seminari barceloní i vicari general de la diòcesi.

L’any 1915 fou promogut bisbe d’Urgell. En esclatar la guerra civil residí a Andorra, de la qual fou copríncep. Més tard es traslladà a Itàlia.

De nou a Espanya, s’establí a Saragossa, i posteriorment a la seva diòcesi.

Guislabert de Barcelona

6 Respostes

(Barcelona ?, segle XI – vers 1062)

Vescomte i bisbe de Barcelona (vers 1034-62). Fill d’Udalard I i de Riquilda. Tot i que era casat fou elegit bisbe.

Participà en qüestions polítiques oposant-se a Ramon Berenguer I el Vell i posant-se a favor de la revolta de Mir Geribert. Més tard es reconcilià amb el comte i formà part del tribunal que va jutjar Mir Giribert.

Féu acabar la catedral romànica de Barcelona (1058).

Guisad -bisbe Urgell, s. X-

2 Respostes

(Catalunya, segle X – 978)

Bisbe d’Urgell (942-78). Era germà de Guadall II, vescomte d’Osona.

Portà a terme una forta activitat administrativa i religiosa, consagrant esglésies i monestirs (participà en les consagracions de Cuixà i Sant Benet de Bages). L’any 951 anà a Roma.

S’oposà a les temptatives del monjo Cesari de Montserrat per reconstituir la província eclesiàstica Tarraconense, en 956.

Al segle anterior hi havia hagut un altre bisbe d’Urgell amb el mateix nom.

Guisad -bisbe Urgell, s. IX-

2 Respostes

(Catalunya, segle IX – Urgell, vers 872)

Prelat. Era bisbe d’Urgell. N’hi ha notícia fins al 872.

L’any 854 protegí l’entrada al monestir d’Eixalada de Protasi i els seus monjos urgellencs.

Fou succeït per Galderic. Al segle següent hi hauria un altre bisbe del mateix nom a la diòcesi urgellenca.

Guimerà i d’Abella, Guillem de

1 Resposta

(Ciutadilla, Urgell, segle XIV – Barberà de la Conca, Conca de Barberà, 18 juliol 1396)

Gran prior de Catalunya de l’orde de l’Hospital. Comanador de la batllia d’Amposta (1333), de la de Villel (1335), de Montsó (1337), d’Horta (1349), procurador dels frares de la castellania d’Amposta davant el mestre de Rodes (vers el 1351), comanador de Tortosa i de Granyena (1359-66), fins que el 1366 canvià la comanda de Tortosa per la de Barberà.

El 1376, per voluntat del papa Gregori XI, regí, a més la comanda d’Ulldecona. El 1372 fou elegit regent del gran priorat de Catalunya, càrrec que exercí fins a la mort.

En la guerra entre Pere III de Catalunya i Jaume IV de Mallorca, fou procurador del primer al Rosselló; president de la generalitat (1376-77); el 1376 fou ambaixador del rei Pere davant Gregori XI, i acompanyà aquest en el retorn del papa a Roma.

Obtingué de Pere III l’encàrrec de supervisar la construcció de les muralles de Montblanc i de Poblet.

Guillem de Cerdanya

3 Respostes

(Catalunya, segle XI)

Bisbe d’Urgell (1041-75). Fill del comte Guifré II de Cerdanya.

El seu germà Guifré, arquebisbe de Narbona, li comprà simoníacament el bisbat d’Urgell (1041); malgrat això, el 1050 s’oposà a les pretensions del seu altre germà, el comte Ramon I de Cerdanya, sobre Urgell i, més tard, secundà els processos d’excomunió contra el primer.