(Canet de Mar, Maresme, segle XVII – Vic, Osona, 1725)
Eclesiàstic. Fou canonge degà del capítol vigatà.
És autor de diverses obres religioses, escrites en llatí.
Macià, Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics
Luís i Pérez, Joan
(Borriana, Plana Baixa, 1874 – Madrid, 1934)
Eclesiàstic. Estudià al seminari de Tortosa i a Roma, on es doctorà en filosofia, teologia i dret canònic. En tornar a la Península el 1891, fou nomenat professor de dret públic de la Universitat Pontifícia de Tarragona.
El 1903 ocupà la canongia doctoral de Múrcia, on fundà i dirigí “La Verdad”. El 1907 passà a formar part del capítol de València, on, per encàrrec de l’arquebisbe, dirigí “La Voz”, i ocupà la càtedra de dret administratiu de la Facultat Pontifícia Valenciana. El 1914 es traslladà a Toledo com a bisbe auxiliar i el 1921 fou nomenat bisbe d’Oviedo.
De la seva obra, cal esmentar Cursus iuris publici eclesiastici i La personalidad de la mujer.
Lluís de Prades
(Catalunya, segle XIV – Mallorca, segle XV)
Prelat. Era fill del comte Joan de Prades i de Sança Eiximenis d’Arenós.
Fou bisbe de Mallorca.
Llompart i Jaume, Gabriel
(Inca, Mallorca, 16 novembre 1862 – Palma de Mallorca, 9 desembre 1928)
Prelat. Era llicenciat en teologia i en dret canònic. Fou professor del seminari de Palma i canonge dels capítols d’Oriola i Mallorca.
Fou successivament bisbe de Tenerife (1918-22), de Girona (27 juny 1922 – 30 abril 1925) i de Mallorca i Eivissa (1925-28).
Llocer, Climent
(Ribes de Freser, Ripollès, 25 juliol 1742 – Sentfores, Osona, 24 agost 1804)
Prelat. Fou catedràtic del seminari de Barcelona i ardiaca de la mateixa ciutat. Fou nomenat bisbe d’Eivissa el 1795.
Morí en una estada de repòs tractant de refer la seva salut.
Lloaces i Peres, Ferran de
(Oriola, Baix Segura, 1498 – València, 29 febrer 1568)
Eclesiàstic. Estudià a les universitats de París, Pavia i Bolonya, on es graduà en lleis i cànons. Tornà a Oriola i durant les Germanies s’oposà als agermanats i fou obligat a exiliar-se amb la seva família. Després de la guerra, fou nomenat assessor del governador d’Oriola Pere Maça i, mes tard, fiscal de la inquisició de València i inquisidor de Barcelona.
Ocupà, successivament, les seus episcopals d’Elna (1542-43), Lleida (1543-53) i Tortosa (1553-60), els d’arquebisbe de Tarragona (1560-67) i de València (1567-68) i president de la Generalitat (26 novembre 1559 – 1560).
Reformà el tribunal d’Aragó (1544), assistí a la segona etapa del Concili de Trent (1551-52), fundà els col·legis de Sant Domènec de Tortosa i d’Oriola, celebrà el concili provincial de Tarragona en el qual fou acceptat a tota la Tarraconense el Tridentí (1564), i fou patriarca d’Antioquia a títol honorífic (1566).
Dedicà a Carles I de Catalunya la seva obra principal, De matrimonio regis Angliae (Bruges 1528, Barcelona 1531), en defensa de la reina Caterina d’Aragó. Llegà al col·legi de Sant Domènec d’Oriola la seva important biblioteca, nucli de l’actual Biblioteca Pública Ferran de Lloaces.
Llauger, Gaspar
(Canet de Mar, Maresme, segle XIX – Barcelona, 1904)
Eclesiàstic. Fou catedràtic al seminari de Barcelona.
Publicà diversos escrits de caràcter religiós.
Lanuza i d’Oms, Bonaventura de
(Catalunya, segle XVII – 4 agost 1743)
Eclesiàstic. Fou canonge degà del capítol de Tarragona i membre de la comissió nomenada per la Generalitat i el Consell de Barcelona (1703-04), que es negà a acceptar les esmenes a les còpies del testament de Carles II de Catalunya.
Partidari de Carles III d’Àustria, fou membre de la Reial Junta d’Estat que governà el país fins a la reunió de Corts (1705).
Justinià -bisbe València, s. VI-
(Catalunya, vers 492 – País Valencià, 547)
Bisbe de València (v527-547). Germà dels bisbes Just d’Urgell, Nebridi d’Egara i Elpidi d’Osca. La seva activitat com a reformador consta pel concili de València del 546. Fundà almenys un monestir de monjos.
Isidor de Sevilla diu que escriví una obra sobre el baptisme, però que s’ha perdut, així com altres obres seves. Es conserva el seu epitafi, en vers.
Juncà, Benet
(Barcelona, segle XVIII – 1821)
Compositor i eclesiàstic. Fou organista de Santa Maria del Mar.
Compongué bon nombre d’obres de música sacra.
Dades dels Països Catalans 