(Illes Balears ?, segle XIII – segle XIV)
Historiador i teòleg dominic. Visqué a Barcelona.
Fou conseller i cronista de Jaume II el Just, el qual l’envià com a ambaixador prop del papa Climent V (1309).
Féu la versió llatina de la Crònica de Jaume I amb el títol Commentarium de gestis regis Aragonum Jacobi primi libri IV, dedicada al nét del Conqueridor (1313).
És autor d’una Dissertació sobre l’origen de les quatre barres catalanes i d’una vida de sant Ramon de Penyafort, publicada el 1601.
(Lleida, 1860 – Catalunya ?, 1921)
Escriptor i frare dominicà. Féu estudis parcials de medicina i es llicencià en filosofia i lletres. Fou publicista actiu de la premsa catòlica.
El seu orde l’envià a les Filipines. Fou professor del Col·legi de Sant Tomàs, a Manila.
És autor de poesies diverses i d’obres teatrals en castellà, així com d’alguns llibres docents i d’uns Ensayos de una síntesis de los trabajos realizados por las corporaciones religiosas españolas en Filipinas.
(Castell d’Empordà ?, Baix Empordà, vers 1605 – Perpinyà, 1672)
Eclesiàstic dominicà. Fill de Felip de Margarit-Gallard i Sunyer i germà de Joan, de Felip i de Josep. Fou catedràtic de teologia a la Universitat de Girona.
En atenció al seu germà, Josep, fou preconitzat bisbe de Lleida (1643-46), potser de Solsona (1646-51) i de Barcelona (1651-52) pels reis de França.
Lluís XIV el nomenà bisbe d’Elna (1659), però no fou reconegut per la Santa Seu fins al 1669.
(Clairà, Rosselló, 1555 – Lleida, 1607)
Eclesiàstic. Frare dominicà. Fou prior del convent de Perpinyà (1585), catedràtic de teologia i rector (1586) de l’Estudi de Perpinyà.
Procurador pel procés de canonització de sant Ramon de Penyafort, en va escriure el De laudabili vita (1595).
També escriví: Llibre… Del Gloriós Sant Joan Baptista (1590), Llibre de la translació… dels màrtirs… Abdon i Senén (1591) i un Epítome teològic (1595); en el primer demanava la impermeabilització militar i religiosa del Rosselló enfront de França.
Morí essent prior del convent de Lleida.
(Amer, Selva, segle XVIII – Girona, 1800)
Missioner dominicà. Anà a les illes Filipines i a la Xina, d’on retornà l’any 1762.
Deixà diversos escrits de devoció destinats a l’ús dels neòfits xinesos: en annamita un Catecisme de la doctrina cristiana, i un Promptuari de moral en llengua tonquinesa.
(Valls, Alt Camp, 1702 – Barcelona, 1762)
Frare dominicà. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres. Fou catedràtic de teologia a Cervera.
Exercí diversos càrrecs dins de l’orde. Des del 1746 fou prior del convent barceloní de Santa Caterina.
Publicà alguns dels seus sermons i les obres Commentaria in Psalmos i Litteralis et moralis expositio in Exodum.
(Catalunya, segle XIII)
Frare dominicà. Fou posat de confessor de la guarnició del Puig de Santa Maria, durant les campanyes de Jaume I de Catalunya per conquerir València.
Pel gener de 1238, quan el rei visità aquella posició, després de la mort de Bernat Guillem de Montpeller, féu avinent al monarca que la majoria de cavallers, després de prop de dos anys de lluita i de perills, pensaven retirar-se del Puig quan Jaume I els deixés.
L’endemà el rei demanà a Pere de fer un parlament als cavallers, exhortant-los a no deixar el Puig i els prometé que ell no sortiria de terra valenciana fins a retre’n la capital, llavors tots acordaren de restar a la posició.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Frare dominicà. Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou un dels qui més canalitzaren l’esperit religiós del poble a favor de la resistència.
Dirigí moltes pregàries públiques per la bona marxa del conflicte, en especial per l’èxit dels qui lluitaven fora de la capital.
Ocupada la ciutat, els borbònics el detingueren i passà un any d’empresonament a Tortosa. Sembla que després fou expulsat del país.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 31 març 1782 – Anyós, Andorra, 16 abril 1860)
Escriptor i dominicà. Fou un actiu col·laborador dels miquelets contra els francesos.
Anà a França després del 1835 i publicà Relació sobre la Vall d’Andorra (1838), versos en català i, amb el pseudònim de Lo Peripatètic Solitari, un Compendi d’història d’Espanya (1839).
(Catalunya, segle XIII – Girona, 1276)
Arquitecte i dominicà. Sembla haver construït la major part del notable claustre del convent gironí de Predicadors.
L’obra, d’un gòtic primerenc, és conserva bastant bé malgrat la utilització militar de l’edifici fins a dates recents.
Dades dels Països Catalans 